«Trobo a faltar el cotxe, el transport públic de Salerno és un caos»

Esther Duch té 21 anys i va arribar a Salerno (sud d’Itàlia) el dia 10 de setembre d’aquest any, on cursa el tercer any del Grau d’Educació Infantil. Duch viu intensament l’Erasmus, però assegura que tornarà a Tarragona el pròxim gener.

–Quina va ser la seva primera impressió en arribar a Salerno?

–No havia estat mai abans a Itàlia. És una ciutat amb uns 140.000 habitants aproximadament i jo estava acostumada a viure a un poble de 4.500 (Els Pallaresos). Aquest va ser el primer xoc que vaig experimentar.

–Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

–El fet d’haver-hi una associació pels Erasmus ho fa tot més fàcil. T’ajuden i et guien. Les seves recomanacions faciliten l’adaptació.

–Quines són les principals diferències entre Salerno i casa seva?

–La diferència que més he notat entre Tarragona i Salerno és que aquí viuen amb tranquil·litat. El transport públic mai arriba puntual, les classes de la universitat són imprevisibles i els professors arriben més de mitja hora tard. És un caos. T’ho has de prendre amb filosofia. Al principi costa, però t’acabes acostumant. També em va sorprendre que és molt difícil trobar un restaurant que no sigui de pasta o pizza.

–Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

–Salerno no és una ciutat molt turística. El més característic i important que tenen són les llums d’artista durant el Nadal. La ciutat és plena de llums i hi ha més d’un jardí on l’interior està il·luminat.

–Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?

–Pel que he pogut observar, a Itàlia no hi ha una situació tan extrema com la que estem patint nosaltres. Sí que hi ha manifestacions del transport públic, ja que molta gent no els paga.

–Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

–Cada dia és una experiència nova i cada dia em passen coses. Però el més curiós és l’organització de la universitat. És un caos: els tutors apareixen una hora tard o no apareixen, els alumnes hem de seure a terra perquè no hi ha prou cadires per tots, entre d’altres.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–La família i els amics, sense cap mena de dubte. Tot el que aquí és insignificant com anar a sopar amb els teus amics, quan no ho tens ho trobes a faltar. També he trobat a faltar algun plat de menjar típic del nostre país i, sobretot, el cotxe, a causa de la mala gestió del transport públic de Salerno.