«Els estafadors escullen sobretot nuclis antics i pobles on hi ha més gent gran»

Leandre Martínez és cap de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat i Proximitat dels Mossos d'Esquadra a Tarragona.

Les estafes estan a l’ordre del dia. Les realitzen amb el manteniment del gas, en la llum... Succeeixen en petites i grans localitats indistintament, i acostumen a anar dirigides a un perfil de població més indefens, especialment, gent gran.

—Agent, creix o cau el nombre d’estafes al territori?

—És cert que es continuen detectant estafes, tant a la ciutat, com en l’àmbit rural. Hi ha un petit reducte de la societat que es dedica a estafar a una altra part de forma constant. Com ara amb el tocomocho –venda de bitllets premiats de loteria falsos– o de diners falsos... No és un fet alarmant, però no ho podem perdre de vista des del vessant policial més pur.

—Com es tradueixen aquests fets delictius en xifres?

—En relació als índexs de delinqüència, des de l’arribada al territori del cos dels Mossos, hem anat reduint el percentatge de delinqüència a tota la comarca. A grans trets, els fets delictius es mantenen, però amb una lleugera caiguda. Ni de lluny desapareixen. Hi ha una part de la societat que, malauradament, té aquesta especialització delictiva, on nosaltres procurem activar el sistema de rehabilitació i reinserció.

—Com s’organitzen les bandes d’estafadors que actuen a la zona de Tarragona?

—Normalment hi ha certes metodologies que requereixen una mínima logística. Es tracta de quatre o cinc persones que es reparteixen durant la jornada pel territori i que es concentren al final del dia per repartir el que han estafat. Aquesta acció d’organització tampoc requereix una sofisticació molt elevada, però es considerat un grup criminal. El codi penal penalitza fortament aquests tipus d’organitzacions. El que els Mossos intentem és provar que realitzen una certa activitat.

—Què té en compte un estafador a l’hora de decidir la seva víctima?

—Un dels aspectes que tenen en compte les bandes organitzades és assegurar-se el delicte. S’ho asseguren amb gent de la tercera edat que no tenen les mateixes eines de defensa. Escullen zones més antigues, i immobles de més anys, no van tant a edificacions noves, on resideix gent més jove. Escullen sobretot nuclis antics de la ciutat, petits municipis i barris.

—Alguns dels ciutadans estafats tenen la sospita de què els delinqüents els havien estat vigilant. És així?

—Sí que és cert que fent un tomb per un carrer en concret d’un barri, per exemple a les onze del matí, un pot observar quin tipus de gent surt de cada portal. No és que sigui especialment difícil veure-ho.

—Quin paper juga en la detecció dels lladres, la ciutadania?

—Les denúncies ciutadanes ens permeten treballar més quirúrgicament. Si sóc víctima d’un petit furt, ho he de denunciar. Encara que no sigui una estafa o robatori important, nosaltres podem fer dinàmiques més específiques, el que ens ajuda a fer un patrullatge més dirigit i ser més eficients.

—Què fan els Mossos per intentar reduir les estafes?

—Es fan accions preventives, dirigides a parts de la població, que pensem, pot patir més risc. Organitzem xerrades de prevenció als casals de gent gran dels municipis i també en l’àmbit rural, on hi ha molta població d’edat avançada. En aquesta línia, oferim una sèrie de consells bàsics consensuats amb els gremis d’Instal·ladors de Catalunya i contrastats amb els continguts de les denúncies que rebem.

—Podria exposar els punts bàsics d’aquests consells?

—Bàsicament, que no es permeti el pas al domicili a persones desconegudes sense cita prèvia, ja que normalment avisen de què passaran. Si no és així, hem de desconfiar. L’avís i la comunicació de les comercialitzadores es fa 45 dies abans, i es fa per escrit. En el moment, tampoc s’ha de donar cap tipus de dada, perquè l’empresa ja les té. I a banda, tot va a través dels rebuts, el pagament en efectiu no existeix des de fa molts anys, així que, si ens diu que té un cost i s’ha de pagar, o el ciutadà està començant a detectar que podria ser víctima d’un delicte d’estafa, l’usuari pot trucar al 112, com diàriament passa.

—Estan resultant efectives les xerrades i consells?

—Amb el temps veiem que totes les accions preventives i pal·liatives de formació a les persones resulten molt importants. Fem seguiments, segons quins casos, de les formacions que realitzem en zones on es produeixen més il·lícits penals –accions fora de la llei– i veiem que es modifica la línia de delictes a la gràfica. Hem de continuar potenciant la mediació i la col·laboració. De fet, es van incrementant any rere any i els grups de proximitat mantenen la seva presència a peu de carrer per internar fer aquesta funció més pal·liativa. També és important l’acció d’investigació per desarticular les bandes organitzades i els grups criminals, i poder-los empresonar per evitar que es continuï produint i que aquesta part de la població, en un alt percentatge, es pugui reinserir.

—Quin és el grau de reinserció del segment d’estafadors?

—Podem dir que hi ha gent que no es reinsereix. Ho fan des de fa molts anys i continuen. Però n’hi ha una part que és rehabilitat i aconsegueix reinserir-se en el món laboral i social, i s’allunya de la seva etapa delinqüencial. Es tracta d’una part important del total.