El rosetó de la Catedral, testimoni de l'amor entre els avis i néts de Tarragona

Compartir l’esplendor de la Catedral amb els néts. Aquest és el somni de qualsevol avi tarragoní i, aquest dimecres, alguns ho van fer possible, gràcies als Amics de la Catedral, que van organitzar una visita guiada per avis i néts pels indrets més desconeguts del santuari tarragoní. L’ànima de la iniciativa té nom i cognom: Joana Virgili, membre de l’associació, que va dinamitzar la visita amb sis activitats dirigides als nens.

La primera sorpresa de la jornada no va trigar gaire a arribar. L’entitat organitzadora havia previst que participessin en l’acte una cinquantena de nens, però es van quedar curts. A les onze en punt, –hora que començava l’activitat–, hi havia més d’un centenar de nens al Pla de la Seu. Els organitzadors es posaven les mans al cap, però tenien clar que la visita seria un èxit igualment. El primer pas era repartir el material didàctic als nens: una bossa amb un quadern d’activitats, un llapis i una polsera per posar el nom i així identificar-se. Ja estaven preparats per començar l’aventura.

«Fa gairebé 1.000 anys que es va construir la Catedral», aquesta va ser la primera frase de Virgili, per donar el tret de sortida a la visita. La primera activitat es va centrar en les figures i els personatges de la façana de la Catedral. En un primer moment, els nens estaven tímids i no gosaven aixecar el dit per contestar les preguntes de la dinamitzadora. Però ben aviat això va canviar i tots volien participar. Després de conèixer la façana, els petits van haver de muntar el rosetó de dos metres de diàmetre de la Catedral, com si fos un puzle. «El rosetó és un gran univers que dóna la benvinguda a la Catedral», explicava Virgili als petits, que no li treien la mirada de sobre. La Joana Virgili va ser la directora del Camp d’Aprenentatge i es nota que sent passió per ensenyar. És gairebé impossible no prendre atenció a les seves paraules: els seus ulls i la seva gesticulació parlen per si sols. Aquest era un dels principals comentaris entre els avis presents en la visita.

La tercera activitat es va portar a terme a la capella de Santa Tecla, on Virgili va ensenyar els detalls més desconeguts, com la pica baptismal formada per cares blanques. L’expedició també va visitar el claustre de la Catedral, on la dinamitzadora va deixar amb la boca oberta als més petits, mentre explicava la història de la bruixa petrificada. Segons la llegenda, una bruixa del claustre tenia la mania de tirar pedres, fins que un dia, un dels canonges li va dir que, si continuava tirant pedres, ella es convertiria en pedra. I dit i fet. La bruixa va quedar petrificada. L’última activitat va ser el bateig de les campanes. Com és tradicional, cada vegada que s’instal·la una campana a la Catedral, se celebra una cerimònia de bateig. Els més petits van acabar la visita menjant confits, típics durant un bateig.

L’amor entre avis i néts

Durant les festes de Nadal, els nens no tenen escola i la majoria dels pares treballen, la qual cosa significa que els avis es fan càrrec dels néts. Anna Mateu i el seu nét Oriol van ser alguns dels participants. «Aquesta iniciativa és una manera de compartir experiències amb els néts i, a la vegada, ensenyar el patrimoni que tenim», diu Mateu, que afegeix que «l’amor cap als néts és inexplicable. Pensar que és el fill del teu fill és molt emocionant», explica Mateu. L’Oriol assegurava que s’estima molt a la seva àvia. L’Encarna i el Miguel també van acompanyar a les seves nétes bessones, l’Alba i la Marina, de 14 anys, que asseguraven preferir una estona amb els avis que no pas dormir o anar de compres. «Tenim un vincle molt especial amb els avis, són molt importants per nosaltres», deien les besssones.