Política
La CUP reclama a Ballesteros que «es preocupi més pel patrimoni»
Aquesta formació reivindica més intervencions en espais històrics com el Fòrum de la Colònia, el Teatre o les Coves del Llorito
El grup municipal de la CUP va manifestar ahir que l’equip de govern que encapçala l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros hauria d’intervenir de manera més decidida en la preservació del patrimoni històric de la ciutat. Aquesta ha estat la reacció a unes declaracions fetes per l’alcalde per unes pintades aparegudes al Baluard de Sant Antoni. Segons la CUP, «estaria bé que, a banda d’indignar-se per unes pintades, que rebutgem explícitament com no pot ser d’una altra forma, l’alcalde Ballesteros conegués una mica més la nostra ciutat i es preocupés pel patrimoni de Tarragona».
La regidora de Patrimoni, Begoña Floria, va replicar dient que esborrar pintades «no és fàcil com podria pensar-se per què no es poden utilitzar productes que puguin afectar la pedra segons les catacterístiques d’aquestes».
La CUP recorda que «el mes de maig passat vam presentar una moció al plenari de l’Ajuntament en el sentit d’intervenir en diversos llocs de la ciutat, importants en l’àmbit patrimonial, i aquesta va ser rebutjada per l’equip de Govern dient que ja s’estava fent». «Avui en dia», va remarcar aquesta formació, «podem assegurar que aquesta afirmació no era certa».
La valoració de la CUP arriba després que l’alcalde Ballesteros hagi reaccionat a unes pintades amb esprai aparegudes al Baluard de Sant Antoni. Aquest grup municipal va informar que «l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ha expressat via Twitter el seu rebuig cap a aquests tipus d’accions contra el patrimoni, un rebuig al qual ens afegim. L’alcalde ha dit que el problema dels comportaments incívics a Tarragona és una preocupant realitat i aquesta vegada s’han passat, és una bretolada».
«Des de la CUP de Tarragona, però, a banda de rebutjar aquest tipus d’acte i d’aplaudir la rapidesa de la intervenció municipal, volem recordar que aquest no és l’únic atac contra el patrimoni cultural i històric que es produeix a la ciutat i en l’absoluta majoria dels casos no només no es fa res al respecte sinó que, directament, l’Ajuntament és part responsable en els corresponents deterioraments patrimonials», afegeix.
«Nul·la participació»
La CUP lamenta «la nul·la participació de l’Ajuntament en la solució als problemes que planteja la rehabilitació i gestió d’espais patrimonials com Ca l’Ardiaca i el seu proper esfondrament si no s’hi intervé, la ja esfondrada Casa Foixà convertida en solar o els estranys intercanvis de terrenys al voltant de la Font dels Lleons». Posa especial èmfasis en el contingut de la moció del mes de maig que va ser refusada, on es feia referència a aspectes del deteriorament d’espais com el Fòrum de la Colònia, el Teatre romà o les Coves del Llorito.
En referència al Fòrum de la Colònia, la CUP relatava en la moció que «presentava la tanca perimetral molt malmesa, la passarel·la no estava adaptada a persones amb dificultats de mobilitat igual que la resta del conjunt i no s’hi podia accedir pel carrer Cervantes», entre altres qüestions. També recordava que el Museu Paleocristià «el 1992 va tancar temporalment per unes suposades obres de millora, el 2015 es va reobrir la Necròpolis però el Museu Paleocristià continuava sense data d’obertura».
Per altra banda, la CUP insisteix en què «el Teatre es trobava tancat al públic i només es podia veure a través d’una tanca d’obra que té un fort impacte visual. Al mig del Teatre encara hi havia restes (forjats i pilars de ciment) dels fonaments d’un edifici a mig construir». A més, «l’edifici es troba al voltant de magatzems i edificis amb mal estat al seu voltant».
La CUP insisteix en el mal estat de conservació d’espais com les Coves del Llorito, «la gran pedrera que a diferència de la del Mèdol, del Pont de Diable o de la Llarga ha quedat oblidada. Actualment les coves no estan senyalitzades, estan plenes de brutícia i pintades, algunes d’elles de caràcter nazi. Hi ha risc d’esfondrament». També demana «un pla especial de protecció dels solars encara pendents de construir i que les restes que es troben disseminades tinguin un pla museístic d’actuació conjunt».