Ana Marin: «Vaig entrar a l'hospital per un còlic i he sortit amb un nadó»

«Els Reis li porten una nena i vostè està de part». Aquestes van ser les paraules que van canviar la vida d’Ana Marin, una dona de 42 anys i veïna de Bonavista, que no sabia que estava embarassada de sis mesos. La història va començar durant la matinada del dia 5 de gener, vigília del dia de Reis.

A quarts de quatre de la matinada, l’Ana Marin va començar a sentir uns dolors molt intensos, que augmentaven a mesura que avançava la nit. A les vuit del matí, l’Ana ja no aguantava més: els vòmits no cessaven i el seu marit i la seva filla insistien a anar a urgències. L’Ana no volia. Suposava que estava patint un còlic de ronyons i que no calia anar a urgències. «Pensava que el dolor marxaria aviat, no m’agrada anar al metge», diu l’Ana. Finalment, els familiars de la protagonista van trucar al 112 i, passats uns minuts, va arribar l’ambulància. «Els infermers em deien que tots els símptomes que tenia, feien pensar que estava patint un còlic. I jo n’estava segura. Quan vam arribar a l’hospital Joan XXIII, de seguida em va agafar un metge i em va preguntar: És possible que vostè estigui embarassada? Vaig respondre que estava entrant en el període de la menopausa i que no contemplava aquesta opció. M’equivocava», explica l’Ana, emocionada. És la primera vegada que relata els fets.

Després de fer-li moltes proves, el metge li va comunicar el diagnòstic: «Els Reis li porten una nena i vostè està de part». L’Ana assegura que es va quedar en blanc, sense paraules. «No entenia que m’estava dient. Només pensava que, si jo estava de part, la nena havia de ser molt petita perquè jo no tenia panxa d’embarassada, i això em feia patir», explica l’Ana, qui afegeix que el part va ser ràpid i poc dolorós. «Vaig entrar per un còlic i he sortit amb un nadó», explica. La protagonista va entrar a l’hospital a quarts d’onze del matí i a les 12.37, la Paula ja estava al món. Va pesar 1,900 quilos i feia 43 centímetres. L’Ana Marin explica que «primer es pensaven que li costaria respirar, però la meva filla va sortir plorant, la qual cosa em va tranquil·litzar. Me la van posar al pit durant uns segons i ja no l’he tingut més». La Paula es troba a la incubadora de l’UVI de nounats de l’hospital Joan XXIII. Pesa poquet, però els metges asseguren que està bé i que, d’aquí a dues setmanes, la Paula ja podrà sortir de l’hospital. De moment, l’Ana i la seva família la pot veure i tocar, però no la pot agafar. «Hem de tenir paciència», explica l’Ana Marin.

A la recerca de recursos

La Paula té dos germans: l’Helena que té 16 anys i l’Oscar, de 23. L’Helena explica que estava espantada, ja que «la meva mare va marxar de casa pàl·lida i sense poder aguantar-se dreta. Pensava que tenia una malaltia, però per sort la història ha acabat bé». Segons l’Helena, «el meu pare em va trucar i em va dir: què et sembla el nom de Paula per la teva germaneta? Em vaig posar molt contenta». Tant l’Helena com l’Oscar diuen que cuidaran de la germana quan faci falta o quan la mare treballi.

Com a anècdota, l’Ana explica que van penjar una foto del nadó a les xarxes socials i que molts amics i coneguts donaven per fet que l’Ana havia sigut àvia. «Els contestava que no, que la nena era meva i em deien que no podia ser perquè no he tingut panxa durant tot l’embaràs», explica la protagonista, que afegeix que «en un primer moment em va caure el món a sobre, perquè actualment no estem passant per una bona situació econòmica. Però quan vaig sentir el seu plor vaig pensar que remouria cel i terra per aconseguir recursos i poder criar a la meva filla». La família viu en un pis de Bonavista que només té una habitació. És per això que l’Ana buscarà una altra llar on estar més còmodes. De moment, la família demana, a través de Facebook, que si hi ha algú que ja no utilitzi trones, cotxets, banyeres per nadons i d’altres, es posi en contacte amb ells. «Ens ha agafat per sorpresa i no tenim res», diu l’Ana, qui afegeix que «tant la família com les amigues ens estan ajudant molt: ens han comprat bolquers i roba».

El nom de Paula

«Els metges i infermers no paraven de preguntar-me com podia ser que no m’assabentés que estava embarassada. No em vaig engreixar i no tenia cap símptoma. Treballava com sempre. Ara que faig memòria, recordo que en tres ocasions vaig tenir molèsties a l’estómac. Diuen que això passa quan el nadó neix amb pèl», explica l’Ana Marin.

Quan la Paula va néixer, els metges van demanar a la seva mare que escollís un nom. «Durant el part, vaig sentir moltes vegades el nom de Paula. No sé si parlaven d’una infermera o d’un nadó. La qüestió és que vaig recordar que la meva àvia materna es deia així, i en aquell moment, vaig decidir que la meva tercera filla es diria Paula. No hi vaig parlar amb ningú», relata l’Ana. Ara, la família espera torna a la normalitat i tenir la Paula a casa. Mai més oblidaran el dia de Reis.