El teatre romà de Tàrraco s'integrarà en un gran parc arqueològic a la part baixa

Aquesta setmana han començat els esperats treballs de recuperació del teatre romà de Tarraco, a la part baixa de la ciutat de Tarragona. El monument, que data del segle I aC i està inclòs en el llistat de patrimoni mundial de la Unesco, es trobava tancat al públic i en estat d’abandonament. La primera fase dels treballs, amb un termini d’execució de 15 mesos i un cost de poc més de 750.000 euros, permetrà recuperar i museïtzar les restes. Una de les actuacions més destacades serà la instal·lació d’una gran estructura metàl·lica que mostrarà al visitant l’envergadura que tenien els primers sectors de la càvea -la graderia-, en la seva escala original i en tres dimensions. Posteriorment, es vol integrar la parcel·la del teatre, de prop de 6.000 metres quadrats, en un gran parc arqueològic visitable que s’estendrà fins als banys de Sant Miquel. El projecte també preveu la construcció d’un equipament, la supressió de murs perimetrals i la integració dels vials de l’entorn.

Des de dilluns passat, els operaris i la maquinària porten a terme treballs d’excavació arqueològica al recinte del teatre romà de Tàrraco. Les obres, emmarcades en la primera fase del projecte de recuperació del jaciment, també inclouran una «restauració minuciosa» de les restes arquitectòniques i la instal·lació dels elements d’interpretació, segons ha assenyalat aquest dimecres Xavier Llovera, cap de la divisió d’actuacions en museus i monuments de l’Agència Catalana de Patrimoni i director en funcions del MNAT.

Precisament, l’equip de l’arquitecte Toni Gironès ha plantejat la instal·lació d’una estructura metàl·lica per recrear l’escala i la geometria dels primers sectors de la càvea. Actualment, només resta dempeus una petita part de la que havia estat la graderia de l’equipament. L’element de ferro tindrà una amplada que podria arribar als 40 metres i s’aixecarà, també, diversos metres. «La millor possibilitat d’interpretació és en tres dimensions, amb una estructura que visualitzi la monumentalitat d’un dels edificis més grans de la Tàrraco romana», ha defensat Llovera, malgrat algunes crítiques per l’impacte visual que suposarà el muntatge. Segons ha indicat l’arquitecte del projecte, Toni Gironès, l’element metàl·lic pretén ser «el més lleuger possible» i disposarà de passeres i plataformes per als visitants.

Com ha recordat Gironès, les restes del teatre es van descobrir fa 130 anys i, fins a l’actualitat, l’espai ha estat ocupat per dues naus de fabricació d’oli i s’hi va arribar a projectar un gran projecte residencial que es va aturar a finals de la dècada dels setanta. El projecte arquitectònic aposta per actuar també sobre els vials i carrers perimetrals, convertint-los en zones per a vianants, i suprimir murs que limiten la visió des de l’exterior. La segona fase de les actuacions preveu la construcció d’un equipament polivalent a la cantonada dels carrers Caputxins i Sant Magí. Amb dues plantes, tot aprofitant el desnivell que marca la roca, la Generalitat preveu situar un centre d’interpretació a la planta baixa, mentre que l’Ajuntament disposarà de la segona. Al capdamunt, s’hi preveu un mirador. Segons Gironès, el «gran buit urbà» que suposa a dia d’avui el teatre permetrà «donar-li la volta a Tarragona» i posar en valor «una part sud que sempre ha estat desconnectada de la part nord».

En conjunt, aquesta segona fase planteja crear «un gran parc arqueològic dins la ciutat», que abastaria des de la parcel·la del teatre -que és propietat de la Generalitat- fins als banys de Sant Miquel, que actualment resten ocults. «El projecte forma part d’un concepte més ampli de lligar la Part Alta, on es concentra la majoria del patrimoni mundial, amb la part de la Necròpolis», ha afegit Llovera. L’Ajuntament negocia amb diversos propietaris per alliberar diverses parcel·les a l’entorn del teatre que possibilitin la connexió.

Un pressupost de més d'1,5 milions d'euros

El cost total de la primera fase de les obres se situa en prop de 752.000 euros. D’aquests, el projecte arquitectònic i l’arranjament de les restes s’executaran per un import de gairebé 430.000 euros, finançats a mitges per l’1% Cultural del Ministeri de Foment i el Departament de Cultura de la Generalitat. Al seu torn, la Generalitat també assumirà els 148.000 euros del projecte de conservació i restauració; els 123.000 de l’excavació arqueològica i 57.000 euros per reparar una esquerda al carrer Caputxins. Amb la segona fase, es preveu que el projecte superi, en conjunt, els 1,5 milions d'euros.

Llovera ha indicat que, un cop finalitzin les primeres actuacions, d’aquí a un any i tres mesos, el recinte es podria obrir a visites concertades, després que l’espai hagi estat durant dècades en estat d’abandonament. La intenció de l’Ajuntament -que gestionarà l’espai- i de la Generalitat, segons ha indicat el director en funcions del MNAT, seria que el parc arqueològic obrís durant el dia i tanqués durant la nit, que fos gratuït i que només calgués pagar entrada per accedir al centre d’interpretació.