La pedrera romana de les Coves del Llorito, desprotegida i abandonada

Les Coves del Llorito constitueixen alguna cosa més que un espai natural. De fet, són el resultat de l’acció humana i, més important encara, conformen una de les pedreres d’època romana més espectaculars de Tarragona pel fet de ser subterrània, alhora que desconegudes. En les diverses cavitats s’aprecien a la perfecció traços del treball realitzat pels picapedrers per a l’extracció de carreus. Algunes de les peces preparades per ser traslladades a la ciutat de Tàrraco jeuen repartides pel sòl, envoltades d’ampolles de plàstic i papers. L’estat d’abandó és absolut i l’espai monumental està desprotegit. La pedrera està oculta entre la mala herba i el seu accés només és possible a persones bones coneixedores de la zona i de la seva ubicació per falta de senyalització.

Des d’un dels laterals del Camí del Llorito arrenquen dos estrets senders que condueixen fins a aquestes restes d’època romana, mereixedores d’un major reconeixement com un dels monuments més notables de Tàrraco per les seves característiques. Marcos Vitruvi, arquitecte i enginyer del segle I a. de C., ja es referia a l’existència de pedreres subterrànies com la del Llorito. Lluny de rebre una significació més destacada, la pedrera romana pateix un deteriorament que es fa del tot evident quan s’hi accedeix al seu interior. La brutícia i les pintades fetes a la roca sobresurten per damunt d’aspectes orogràfics i marques deixades per la intervenció de l’home.

Cal dir que la coneguda com a Cova Gran fa 25 metres d’ampla, 35 de fons i 12 d’alt. Aquestes mesures són similars a la d’una altra de les coves, de 35 metres d’ampla, 28 de profunditat i 6 d’alçada. A més, en alguna de les cavitats apareixen columnes fetes pels picapedrers per evitar esfondraments. El conjunt, format per vàries coves, resta amagat per l’acció de la natura i l’absència de senyals que informin de la seva presència.