«Hem de definir quin model volem per Tarragona i ja trobarem el candidat»

— Fa sis mesos que ha assumit la tasca de refundar l’antiga Convergència en el nou Partit Demòcrata Català. Està sent un part difícil?

— Bé, el passat mes de juliol nosaltres vàrem fundar un partit nou, que té un passat molt clar, que és Convergència Democràtica. D’ella n’hem agafat la millor herència. Fer un partit nou incorpora molts reptes, des del desplegament territorial, fins el desplegament sectorial, escollir nous lideratges, dotar-lo de missatge… i per tant, com el mateix creixement de qualsevol persona, té dificultats, té coses positives, té contradiccions. Però estem satisfets de com ho hem anat desplegant.

— En aquests sis mesos el primer que s’ha culminat és el desplegament territorial?

— Hem fet totes les agrupacions de vegueria, les comarcals i estem a punt d’acabar les agrupacions locals. Vàrem decidir que ens donàvem una mica més de temps per si en algun lloc ens calia refer l’estructura una mica més del previst però la intenció és culminar-ho al gener. I hem fet també la tria de tots els presidents dels àmbits, és a dir, les persones que des del punt de vista de les sectorials (ensenyament, salut, indústria, etc.), ens ajuden a anar articulant el nostre missatge polític.

— No volia entrar en qüestions personals, però n’hi ha una que no volia estalviar-me. Des que ha assumit aquesta tasca de refer el partit, què li estan fent pagar més, la seva joventut o que sigui dona?

—Per mi ser jove és un valor, però també és una responsabilitat des del punt de vista de que, de vegades, has d’assumir reptes que potser altres joves de la meva generació no fan. Però això no té per què ser un problema. Jo sempre ho faig amb una actitud de molta humilitat i escoltant tothom, i és veritat que el paper de les dones en política està representant una autèntica sacsejada a la política tradicional en aquest país. Convergència Democràtica era un partit en el què els lideratges masculins estaven molt més clars que no pas els femenins, i crec que el PDeCAT això ho resol molt bé. No és tan sols la coordinadora general, la presidenta del Consell Nacional, la Vicepresidenta del partit... Per tant la mateixa executiva és gairebé paritària. Comencem a tenir presidentes comarcals, alcaldesses. De mica en mica el fet femení l’anem normalitzant en política.

— Al mateix temps que s’incideix en la igualtat de gènere dins del partit, també s’està aprofitant per a rebaixar l’edat de les executives?

—Convergència tenia en el seu moment 14.000 associats. Nosaltres al mes de juliol vàrem començar amb 7.000 com a PDeCAT. Ara, a gener de 2017, ja passem dels 12.500. D’aquests, més d’un 20% són nous militants, gent més jove i que també incorpora a la nostra base força més dones que abans, que teníem una base social molt masculinitzada. De mica en mica crec que aquest partit va reflectint el rostre de la nostra societat. No crec que sigui un problema que la nostra base social sigui de gent amb molta experiència, sinó que el repte ha de ser que a partir d’aquí s’afegeixi gent jove amb ganes de treballar i que es trobin còmodes en el nostre partit.

— Durant la seva visita al Camp de Tarragona s’ha reunit amb alcaldes i responsables d’executives per planificar estratègies per les pròximes municipals. Les eleccions seran el 2019, què es comença a planificar amb tant de temps vista?

— El temps que falta, en aquest sentit, ens ajuda a treballar de manera consolidada. Nosaltres, igual que ho va ser CDC i CiU en el seu moment, volem ser el primer partit en pes municipal a Catalunya i estem molt convençuts que al 2019 això ho podem aconseguir. El que volem fer aquest 2017 és aclarir bé el panorama dels nostres lideratges municipals. Veure quin són els alcaldes que volen seguir sent caps de llista, i els que no, i buscar alternatives. I en aquells llocs on els resultats no han estat satisfactoris, perquè crec que cal ser autocrítics allà on no l’acabem d’encertar, començar plans d’acció molt concrets perquè, primer, ens comencem a imaginar quina proposta fem per aquella localitat en concret des d’un punt de vista més ideològic, i en paral·lel, anar identificant la gent que potencialment pot anar a una futura llista o treballar pel partit. Això no es fa en quinze dies, cal fer-ho amb força temps i per nosaltres, insisteixo, les municipals són importants, ens hi posem des de ja. I aquest 2017 volem deixar el panorama municipal clarificat.

— Un paradigma d’on els resultats no van ser satisfactoris és la ciutat de Tarragona. Han començat a estudiar si apostaran per cares noves o es mantindrà la candidatura d’Albert Abelló, que va encapçalar la llista les últimes municipals?

— El que hem fet és començar per baix, i això vol dir reconstruir l’estructura del partit. Hem escollit una nova executiva amb l’Albert Puñet al capdavant i amb gent que creiem que té molt ben identificada i palpada la ciutat de Tarragona. Venim d’un resultat que no és satisfactori malgrat que tothom va fer la seva feina amb la millor de les intencions. Jo només puc fer que agrair a la gent la feina que van fer, però és veritat que els resultats no van ser els desitjats. Però definides les circumstàncies i definits els perquès, ens posem a sumar. Una vegada definida l’executiva local crec que el següent repte és pensar quin model de ciutat volem per Tarragona, quina proposta farem als tarragonins. I un cop això estigui fet, ja parlarem de noms i de lideratges. Això ho farem amb una voluntat de suma total, de ser un partit obert, de no tancar les portes a ningú. El que volem és buscar la millor gent, tant des del punt de vista de la seva expertesa com del seu compromís, perquè puguem ser una força guanyadora a Tarragona l’any 2019.

— Buscar la millor gent inclou que pugui incorporar-se a la llista gent que ara integra l’executiva local?

— En el tema d’escollir els lideratges hem d’estar en disposició de trobar la persona que millor connecti, no només amb els nostres associats, sinó també amb el votant potencial que tenim a la ciutat de Tarragona. Pensem primer quin perfil ens sembla més interessant, adjectivem-lo, i després ja li posarem cares i nom. I en el cas que hi hagi més d’una persona disposada a liderar-lo, utilitzarem el procediment de les primàries, que és el que ens sembla més objectiu de cara a escollir els lideratges. Què és importat abans, per nosaltres? Decidir i definir com ens volem adreçar als tarragonins i tarragonines i a través de quin perfil de persona ens sembla que ho podem fer millor. Si tenim això i sabem què els volem dir sobre el model que proposem de ciutat, el nom serà el més senzill de triar. Ara no podem començar la casa per la teulada però ens hem de posar a treballar-hi ja.

— Amb tot, el partit té marcat algun termini per tenir resoltes les seves propostes municipals, no tan sols per a Tarragona sinó per la resta de localitats?

— Volem fer-ho bé i crec que ens equivocaríem si ens poséssim un termini. Però sí que és cert que la intenció és que aquest 2017 volem que sigui l’any que ‘posem tota la carn a la graella’. De tota manera, si ens en anem més enllà dependrà de tenir els candidats, de tenir una marca consolidada, de tenir projecte...

— Amb les agrupacions locals i les sectorials resoltes, quin és el següent pas dins la creació del PDeCAT? Què toca fer ara?

— El que volem fer fins a la primavera d’aquest 2017 és parlar molt d’ideologia i de model de societat. De fet, ja ho hem anunciat, el que farem és posar en marxa una campanya per explicar quin model de societat ens imaginem, de manera sectorial. Volem establir un diàleg amb tots els sectors socials i tot plegat ha de culminar amb una gran conferència ideològica, prevista per la primavera, on explicarem, de principi a final, com ens presentem davant la societat catalana i quina proposta els fem. Hi ha hagut, doncs, un temps per consolidar l’estructura territorial i ara ve un temps per a explicar-nos.

— El PDeCAT no ha perdut pas el perfil sobiranista heretat de la darrera CDC. El model de societat que diu que han de presentar és el que explicarà per què caldrà votar sí en el referèndum que se suposa que hem d’acabar convocats els catalans?

— La nostra formació política ve d’una CDC i una Convergència i Unió que ho va intentar tot perquè l’Estat espanyol entengués que Catalunya tenia tot el dret a progressar. I això vol dir que, fins i tot en el seu moment, va estar disposada a que la governabilitat a Espanya fos possible perquè entenia que això era la millor manera de que Catalunya avancés. L’Estat espanyol ens ha tancat totes les portes, la sentència de l’Estatut del 2010 així ho demostra. Per tant hem decidit fer el nostre propi camí i hem vist que sense els instruments d’un estat propi els ciutadans és molt difícil que puguin viure en un pla de benestar i tranquil·litat personal des del punt de vista de desenvolupar el seu model de vida. Per tant, ara toca explicar aquesta Catalunya que surt del referèndum, aquesta Catalunya que vol ser independent, com ens la imaginem? Ens la imaginem com el model que té Veneçuela, o volem emmirallar-os amb les millors democràcies del nord d’Europa, en què el benestar, la igualtat d’oportunitats i on també la llibertat individual i la seguretat són valors fonamentals? Jo m’imagino més que Catalunya es pugui assemblar a aquest model danès o holandès que no pas al de Veneçuela.

— Estem enmig de processos judicials, tenint un estat que està d’esquena a moltes reclamacions catalanes i està molt bé explicar com volem que sigui Catalunya després del referèndum, però potser caldria explicar millor com s’arribarà a produir aquest referèndum. Sovint sembla que ho plantegin de manera massa senzilla des de les formacions sobiranistes...

— No és que sigui senzill. Tenir un Estat, guanyar un Estat, no és pas fàcil, i menys quan tens al davant un Estat espanyol que està disposat a fer-ho tot perquè això no passi. I això de l’operació diàleg que tant s’ha venut no és més que una operació de maquillatge i postureig. En tot cas, a quina conclusió hem arribat? Doncs que no podem fer un país millor i que els catalans i catalanes visquin millor si no tenen un Estat propi. Com ho fem possible? Bé, els nostres ciutadans ens ho han de poder dir, que el volen, i la millor manera de fer-ho des d’un punt de vista democràtic és amb un referèndum. La primera opció és intentar pactar-lo amb l’Estat espanyol. Per nosaltres no quedarà, però de moment no sembla que hi hagi ningú a l’altra banda. La segona opció és que sigui el propi Govern de la Generalitat qui ho faci. És a dir, si l’Estat diu que no, ho farem des d’aquí. En quin context? Doncs que es faci amb totes les garanties i que tingui un reconeixement en la resposta que es doni. Això s’aconseguirà si la gent va a votar en massa. Cal que hi hagi un aval de la majoria i té unes conseqüències. Evidentment no és senzill, però sabent les dificultats amb un Estat que no ens ho vol posar fàcil, el que no podem fer és anar amb el lliri a la mà i començar a explicar com ho farem. Hem de tenir tots una mica de paciència, sabent que el compromís és ferm i que aquest Govern hi està treballant.

—Sovint des de les formacions sobiranistes s’expressa la necessitat de sumar gent, molta més massa social, a aquest procés. Es parla molt de la incorporació, per exemple, dels Comuns. Però, fins a quin punt és determinant la transversalitat d’una formació com el PDeCAT en aquesta suma de suports al sobiranisme?

— No crec que nosaltres tinguem un major paper que d’altres en aquest procés, però jo estic convençuda que l’independentisme, la independència, el sí, es guanya des de la centralitat política. Això vol dir, des de plantejaments en que el matís s’hi pugui incorporar. En aquest sentit, jo nego la major: que l’independentisme només pot ser d’esquerres o que poder votar només ho faran possible forces d’esquerres. Nosaltres ens definim des de la centralitat, des de la voluntat del progrés i de reformar el país en la seva totalitat, però tot aquest procés no va d’ideologies, va de si som demòcrates o no. El president Puigdemont ha solventat una situació en què el pas al costat del president Mas semblava que podia afectar a l’eixamplament de la base sobiranista al nostre partit. Però també és cert que quan alguns van tenir la temptació de repetir una dinàmica de tripartit d’esquerres, quan el mes de setembre es van fer els actes de Sant Boi [ERC, la CUP i Podem van celebrar un acte conjunt per commemorar els 40 anys de la primera Diada] i a nosaltres se’ns va excloure, la nostra resposta va ser que això no es guanya només per l’esquerra. Es guanya des de la totalitat del país. I nosaltres, que estem situats en aquest centre polític, aspirem a guanyar-ho per les dues bandes.

— El tipus d’elector del PDeCAT, per la seva centralitat, pot ser més propens a fer-se enrere en els seus convenciments sobiranistes si l’Estat mostra la seva cara menys amable contra el procés?

— Crec que és un error pensar que la centralitat política representa menys convicció en les coses. El que crec que diu aquest votant nostre és que aquest país ha de poder votar, treballem perquè pugui ser així i que molta gent voti que sí, però fem-ho bé i amb garanties. Fem-ho ‘de la llei a la llei’, com va dir el president Puigdemont. Hem de fer que procedimentalment aquest procés sigui impecable i que no allunyi a ningú, sinó que sumi. I penso que la centralitat representa més convicció que mai i que aquest referèndum el guanyarem ‘des del mig’, però també hi ha un context en què els matisos ideològics s’han de poder incorporar el procés. Aquesta societat és complexa i es mereix que també el discurs polític pugui ser-ho.

— Segurament una de les coses que ajudaria el seu partit sumar des de la centralitat és tenir un lideratge clar. Ja ha dit repetidament que ‘ara no toca’, però no li està fent cap favor al partit que Puigdemont i Mas hagin expressat la seva voluntat de no repetir candidatura i que s’hagi obert el debat del lideratge.

—La nostra formació busca un projecte col·lectiu, de molta gent. I tot i que des de la seva tasca institucional aquest és un projecte encarnat per la figura del president Puigdemont, aquesta és una formació política que, un cop posa en valor el pas que ha fet el president Puigdemont, de dir que el seu compromís és el del referèndum i quan es compleixi no seguirà amb aquesta responsabilitat, aleshores ja farem el procés que toqui per anar a la següent etapa. Ja buscarem el lideratge per a després del procés. Si ara ens perdem en un debat de noms, ens descuidarem del que ara és fonamental, que és convèncer la gent. El dia del referèndum arriba i l’hem de guanyar. Hem d’aportar arguments, parlar amb la gent, fer carrer.