«Va abusar de mi i no ha hagut de donar explicacions a la justícia»

«El delicte ha prescrit. Punt final». Aquest és l’últim capítol de l’esfereïdora història de la Sara Berga, una jove de 32 anys que en fa onze que viu a Tarragona. La Sara va patir abusos sexuals durant la seva adolescència i, tretze anys després, decideix denunciar-ho, públicament i davant de la justícia. Després d’una odissea als jutjats, el magistrat sentencia que el delicte ha prescrit, ja que fa més de deu anys que va ocórrer. El presumpte abusador està en llibertat i mai ha hagut de donar explicacions a la justícia. Però, per la Sara, no és el final. «Seguiré lluitant per una justícia més justa i perquè cap nen pateixi abusos com el que vaig patir jo», explica Sara Berga.

La Vanguardia va desvelar la història de la Sara, que comença quan tenia 12 anys, a Barcelona, on la parella de la seva mare es va aprofitar del caràcter innocent de la protagonista. «És un maltractador psicològic. Em manipulava per aconseguir el que ell volia», explica Sara, qui afegeix que «al principi jo no deia res. Ell em deia que el seu tracte cap a mi formava part de l’educació. Però als 16 anys em vaig començar a plantejar la situació». Tot i així, la Sara no volia trencar el seu silenci, perquè sabia que parlar significaria acabar amb l’estabilitat familiar, «i a més, tenia un sentiment de culpabilitat», explica Sara Berga. El presumpte abusador controlava les amistats de la Sara. «Només tenia tres amigues. No podia tenir amics, perquè el meu padrastre s’enfadava i estava una temporada sense parlar-se», diu Berga.

«Jo t’he donat molt i tu has de correspondre com a dona». La Sara té aquestes paraules gravades a la ment. Segons ella, «vaig veure clar que no podia trencar amb la situació. Vaig resignar-me i tot va continuar igual».

Però el malson va acabar set anys després de començar. La Sara acabava el penúltim curs dels seus estudis i, amb el grup d’amigues, va decidir sortir de festa per celebrar-ho i va comunicar-ho al seu padrastre. «Sabia que això ho canviaria tot. De fet, l’endemà va discutir amb la meva mare i la va deixar. A vegades he pensat que estava amb ella per estar amb mi», explica, emocionada la Sara.

La jove i la seva família es va traslladar a Tarragona, per començar de nou. Va deixar passar el temps amb la intenció d’esborrar un record que feia mal. Però després d’una ruptura amorosa, la Sara es va adonar que la desagradable experiència li estava passant factura. «És per això que, vuit anys després, vaig decidir agafar el cotxe de la meva mare i plantar-me a casa del meu abusador. Li vaig recordar tot el que m’havia fet i les conseqüències dels seus actes». En tornar a Tarragona, la Sara va quedar amb la seva mare i li va explicar tot. «Dos mesos després, la persona que va abusar de mi va marxar del país», explica Sara Berga.

El calvari dels jutjats

La jove va tardar tretze anys en denunciar els fets davant de la justícia. El 23 d’octubre de 2015, la jove va acudir a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Campclar per denunciar que va ser víctima d’abusos sexuals durant la seva adolescència, dels 12 als 19 anys. «Vaig adonar-me que tenia el deure moral de denunciar, perquè es castigui o no es castigui, és important fer visibles els casos i lluitar contra la justícia injusta», explica la Sara, que defineix amb dues dures paraules la seva odissea en els jutjats. «Va ser un calvari, molt inhumà. No sé de qui és la culpa, però no m’han tractat com una persona».

En un primer moment, Sara Berga va haver d’explicar, fil per randa, la seva història. «Era la primera vegada que posava paraules a coses que mai abans havia dit. Has d’estar molt preparada», explica Sara. Dos mesos més tard, la jove va desplaçar-se fins als jutjats de Barcelona, –l’expedient va ser traslladat–, i li van comunicar que el cas havia estat arxivat i que, per reobrir-lo, necessitava el servei d’un advocat d’ofici. «Aquell dia vaig plorar molt, em sentia frustrada i plena d’ira. Després de tot el que havia passat, em trobava amb què arxivaven el cas perquè el meu abusador viu fora del país», explica Sara Berga. Després de la llarga burocràcia, gairebé un any després, la Sara aconsegueix un advocat, que més endavant va interposar un recurs per reobrir el cas. Llavors va arribar la gran sorpresa. El delicte va acabar l’any 1999 i ja havia prescrit.

El cop de mà de l’art

«L’art em va incitar a denunciar els fets». La Sara és artista i assegura que el seu projecte Home Hard Sweet Home va ser el punt de partida per superar la història. L’obra està formada per disset imatges creades amb punt de creu que reflecteixen frases que diuen els abusadors a les seves víctimes. «Em vaig posar en contacte amb altres supervivents, que de manera voluntària em van ajudar en el projecte. Això em va animar a denunciar», diu. Actualment, la Sara fa xerrades explicant la seva història, amb l’objectiu d’acabar amb aquesta xacra de la societat.