«Els canadencs van al cine i a comprar després de sopar»

Sergi Guasch i Meritxell Ventura són una parella de tarragonins que van decidir emprendre junts una aventura. El març del 2015, els dos joves es van instal·lar a Toronto. La Meritxell treballa amb nens i també fa classes de castellà en una acadèmia. En Sergi treballa de professor de piano, de guia turístic i compon música per a dues productores canadenques. Responen les preguntes conjuntament.

—Quins van ser els motius que us van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Bàsicament per dos motius: l’experiència de viure a l’estranger i per anar a prendre anglès (tothom sap que l’anglès que s’aprèn al sistema educatiu és nefast). A més, el fet que hi hagi oportunitats laborals de qualitat va ser un factor decisiu a l’hora d’emprendre aquesta aventura.

—Quina va ser la vostra primera impressió del país en arribar-hi?

—Toronto és una de les grans ciutats americanes –és la tercera ciutat més gran de tot nord Amèrica–, i aterrar aquí venint d’una ciutat de 150.000 habitants és un canvi força gran. Les dimensions són completament diferents, tot és gran i ample. No tenim problemes d’espai. Un altre fet que ens va cridar molt l’atenció va ser l’amabilitat dels canadencs, són molt correctes. Per últim, tot i que ja ho sabíem, fa fred. Veure nevar dia sí i dia també és un fet curiós.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, com esperaven?

—Va ser un canvi esperat. Sabíem que anàvem a una gran ciutat, on la cultura és completament diferent de la nostra. Però, el més destacat és que hem estat capaços de trobar elements de Toronto i del Canadà que fan que la nostra estada aquí sigui més agradable i especial.

—Quines són les principals diferències entre Tarragona i Toronto?

—La primera diferència clara té a veure amb els horaris i amb els àpats. Ells tenen un quart d’hora o vint minuts per dinar un snack. Després sopen entre les sis i les set de la tarda. Després de sopar van al gimnàs, a comprar, al cinema, etc. Un altre aspecte que crida l’atenció és el de l’habitatge. La major part de la ciutat està construïda amb cases i només es veuen gratacels al centre de la ciutat. La forma de viure és més pausada.

—Quins són els indrets més característics de la nova ciutat d’acollida?

—A Toronto, cal visitar el centre (downtown) amb els dos ajuntaments (City Hall i Old City Hall) i tots els gratacels. També la CN Tower, una torre de comunicacions que durant molts anys va ser l’edifici més alt del món. Les àrees més boniques de la ciutat són Old Town i Distillery District. Finalment, és necessari anar a veure l’illa de Toronto, que està ubicada just davant de la ciutat i té unes vistes panoràmiques impressionants.

—Què destacarien de la manera de treballar del país?

—Al Canadà es treballa d’una manera més relaxada. Això si, les responsabilitats són altes i la gent respon amb professionalitat. La gent no viu per treballar i això es nota a l’hora d’invertir el temps en oci.

—Quina és la taxa d’atur al Canadà?

—Un sis per cent. Podríem dir que gairebé és un atur estructural. A Toronto, si tens ganes de treballar, trobaràs feina i amb un salari gens precari. Els canadencs diuen que sí que han patit la crisi, però per a nosaltres, que estem acostumats a veure situacions molt dramàtiques, això no és res. Aquí pots aconseguir una bona feina, amb un bon sou i el més important: estabilitat. Canadà és un país d’oportunitats.

—D’ençà que van arribar aquí, els hi ha passat alguna cosa curiosa?

—Una de les coses més curioses és comprovar com els catalans estem repartits pel món. A Toronto hi ha un Casal Català i també un grup de joves, que ens diem Tocat, i que fem activitats cada mes. Intentem celebrar les nostres festes, com Sant Jordi, Nadal o la Castanyada. Per altra banda, també és curiós la diferència que hi ha amb la perspectiva històrica. Un monument antic a Tarragona té més de 2.000 anys, i pels canadencs, un edifici antic té, com a molt, 150 anys d’història.

—Què és el que més troben a faltar de casa vostra?

—Estar amb la família i amics i, també, alguns ingredients de la nostra cuina.

—Quin costum del país actual s’emportarien cap a Catalunya?

—Les ganes d’emprenedoria dels més joves i, sobretot, l’educació de la gent i la qualitat democràtica del país.