La Casa dels Concilis podria contenir columnes del centre de culte de la Tàrraco romana

La Casa dels Concilis podria albergar restes del porticat perimetral del Temenos de Tàrraco –recinte de culte– fins ara desconeguts. El pròxim mes de setembre s'efectuarà un sondeig arqueològic al pati, on se sap existeix un sector del mur perimetral, amb la finalitat de buscar la fonamentació de les columnes que sostenien el porticat. L'arqueòleg Andreu Muñoz va explicar aquest dimarts que l'objectiu és analitzar el subsòl per descobrir «si hi havia una segona línia de columnes, intermèdia, en lloc de, només, l'exterior que avui coneixem».

L'arqueòleg no descarta la realització d'un estudi tomogràfic al pati per detectar la possible presència de les bases de les columnes, abans d'iniciar una excavació que posarà al descobert, gairebé amb tota seguretat, restes del mur perimetral del Temenos.

Aquesta intervenció es portarà a terme abans de la reforma integral del pati de l'immoble del Carrer de les Coques que, a més, és la seu del Museu Bíblic Tarraconense, per transformar-ho «en un jardí bíblic que voldrà ser un espai tranquil, agradable i de pau», va dir Muñoz. El jardí tindrà una important representació d'espècies d'arbres i plantes nomenades a la Bíblia i, en un espai destacat, «es col·locarà una estàtua d'Abraham, el pare en el qual ens reconeixem les tres religions monoteistes, amb el nom escrit en llatí, àrab i hebreu». Muñoz va destacar que el propòsit del projecte es vincular els ciutadans, els quals podran contribuir-hi «apadrinant els arbres».

Andreu Muñoz va informar del projecte en una trobada amb els mitjans de comunicació convocada per l'Arquebisbat amb motiu de la celebració de la diada de Sant Francesc de Sales, patró dels periodistes. En el curs de l'acte, l'arqueòleg va referir-se a la importància de la Casa dels Concilis, construïda al segle XVI i que, entre altres usos, ha acollit orfes, l'arxiu de la Província Tarraconensis, un col·legi i, fins i tot, conté un refugi antiaeri de la Guerra Civil. Actualment, és la seu del Museu Bíblic i de les oficines de la Fundació Santa Maria de Siurana i d'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes.

El president de la fundació, Jordi Sardà, va comentar que l'entitat «promou l'educació en el temps de lleure» a partir de les activitats que fan els esplais de les parròquies, «donem suport legal, cerquem beques i fem formació de monitors». Només l'estiu passat van participar de les activitats programades 3.500 nens i set-cents monitors. La fundació també gestiona espais de colònies com els de Vallfogona i Querol, o la Pujada a Siurana.

Per la seva banda, Roser Garreta, presidenta de l'Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes, va informar que el desplaçament de malalts a Lourdes es farà aquest any del 8 al 12 de juliol. «Durant cinc dies portem una mitjana de cent malalts, alguns d'ells terminals, per conviure en ells». Durant el viatge i l'estança es viuen moments molt especials entre els malats i els voluntaris, entre els quals hi ha metges i infermeres. «Quan tornem, ho fem cansats, però renovats i il·lusionats», va dir Garreta, infermera de professió, qui va recordar que «a Tarragona fem la trobada a Lourdes –Pirineu francès– des de fa 44 anys».