Josep Fèlix Ballesteros: Alcalde de Tarragona
Ballesteros: «He estat hereu de decisions del passat sobre el Mercat Central»
«No coneixia Inipro. És complicat saber de totes les empreses contractades»
—Gairebé deu anys d’alcalde. Quin ha estat el pitjor moment d’aquesta etapa?
—El pitjor ha estat, sense cap mena de dubte, la mort sobtada del regidor Josep Lluís Navarro, el regidor d’Urbanisme, que només va exercir quatre mesos. Quan arriben els pilars caminant a l’Ajuntament no puc evitar pensar en ell.
—I el millor?
—Acabar les obres del Mercat Central, per exemple.
—Llavors perquè no va comparèixer amb la regidora Elvira Ferrando, quan va anunciar la data d’inauguració del Mercat?
— Estava a Tarragona i no hi vaig assistir expressament. Això s’ha treballat entre la regidora Ferrando i els paradistes. Em va semblar que aparèixer a la roda de premsa era posar-me una medalla que no em pertocava.
—Què significa l’obertura del Mercat Central per vostè?
—Un pes que em trec de sobre. Alguns vidents deien que seria el meu Jaume I. Afortunadament no ha estat així.
— Perquè s’ha tardat deu anys a construir-lo?
—Els equipaments centrals són complexos. Tot i així, vull destacar que jo mai hagués traslladat els paradistes en un envelat provisional sense abans tenir un projecte clar. Es tracta d’una herència del passat que he hagut d’assumir.
—Què vol dir?
—Quan vaig arribar a l’Ajuntament no hi havia projecte d’excavació arqueològica ni projecte de derivació de serveis, i els paradistes ja estaven fora. Segons el meu parer, només haurien d’haver estat a l’envelat cinc anys, no deu. Però sóc hereu d’unes decisions i m’he hagut de fer càrrec de les conseqüències.
—Què es farà amb l’envelat provisional?
—És molt difícil reaprofitar-lo. Està deteriorat. Tornar-lo a instal·lar és poc viable.
—Pot confirmar que l’empresa constructora del mercat no va respondre com imaginàveu?
—Isolux Corsan va tenir problemes econòmics. Les obres mai es van aturar, però sí que és cert que es van alentir perquè la constructora no pagava als proveïdors.
— Hi haurà criteris unificats per als marxants quan es traslladin a la plaça Corsini?
—Sí. El mercadet haurà de tenir una harmonia estètica i els negocis estaran agrupats per activitats.
—Què li diria a aquells comerciants del voltant del Mercat que han hagut de tancar el negoci?
—Sempre he donat la cara davant d’ells. Els hi he demanat perdó en nom de la ciutat i els hi he donat ànims. El període transitori ha estat dur, però el premi final és boníssim.
—L’any 2019 hi ha eleccions. Es tornarà a presentar?
—No ho tinc decidit, però no ho descarto. Primer vull mantenir converses amb els ciutadans i membres del partit per veure quin nivell de suport tinc.
—Si no es presenta vostè, qui pot ser un bon candidat?
—Tenim gent molt bona. Hi ha tres o quatre hipotètics candidats.
— Qui són?
—Això no ho diré.
—Què ha significat per vostè ser l’alcalde de Tarragona?
—Fer realitat un somni, que no he tingut pas des de petit. De fet, va ser una casualitat, no un objectiu. La meva finalitat era formar una família i fer una carrera, però poder-me dedicar a la meva ciutat és l’honor més gran que un tarragoní pot tenir.
—Quan acabi el seu mandat, què farà?
—Tornaré a la meva feina de pedagog a l’ONCE. Em guarden el lloc i l’antiguitat.
— Hi ha qui diu que ha arribat el seu fi de cicle.
—M’encanten aquests pitonisos. Això ja ho van dir fa un any i mig i encara estic aquí. Que segueixin fent apostes. M’agrada que pensin en mi, però haurien de pensar més en la ciutat.
—Està convençut de la seva innocència en el cas Inipro?
—Absolutament.
— Perquè creu que l’estan investigant?
— No ho sé. Jo només vaig firmar uns decrets que tenien l’advertiment de legalitat. Si no els firmava em deien que incorria en un delicte d’enriquiment injust per part de l’administració. Què és el que havia de fer?
—Ha llegit la interlocutòria del jutge en la qual es reflecteixen una sèrie de correus entre Begoña Floria i el seu excap de gabinet, Gustavo Cuadrado?
—Sí.
—Coneixia el contingut d’aquests correus?
—No, com tampoc coneixia Inipro. Jo no puc conèixer les 400 empeses amb què tenim contractes. Només conec les més grans.
—Els ciberactivistes coincideixen amb empleats d’Inipro.
—Els ciberactivistes són voluntaris. En són molts i, en aquest cas, només hi havia tres que treballaven per Inipro. No per ser del PSC has de deixar de treballar, no?
—Confia en la justícia?
—Sí. L’únic patrimoni que tinc és la meva honestedat.
—Perquè no va acompanyar a Floria durant la seva declaració davant del jutge?
—Així ens ho va demanar ella. Va dir que volia donar normalitat i quotidianitat al tema. Confio plenament en ella.
—Com va viure personalment l’ajornament dels Jocs Mediterranis?
—Malament, no volíem que passés. Vam anar a Orà a dir la veritat, que era que no havíem obtingut les garanties suficients per part de l’Estat per aconseguir el pressupost operatiu i la inversió de tres milions d’euros. Va ser un mal tràngol, però em vaig sentir confortat per les paraules del president del COE, que va dir que Tarragona i el seu comitè organitzador havien demostrat estar a l’alçada i que seguien confiant en nosaltres. Per això ens van permetre ajornar l’esdeveniment.
—De debò vostè no veia a venir que no arribarien els diners?
—Fins cinc o sis dies abans d’anar a Orà, no. Estava convençut que ho salvaríem.
—Què va passar en l’últim moment?
—La pura incapacitat d’un govern en funcions. Va ser duríssim. Però demostrarem que nosaltres érem capaços de fer-ho: al juny, els equipaments estaran enllestits.
— Vostè és el responsable de l’ajornament?
—El màxim responsable. Però la culpa no és meva.
—El dia que va anunciar l’ajornament davant dels mitjans de comunicació va mostrar una actitud prepotent.
—Potser va ser perquè tenia la consciència molt tranquil·la. Ho havia intentat tot. No sabeu la quantitat de viatges a Madrid que vaig arribar a fer. A més, aquella roda de premsa no va ser agradable per a mi.
—Què li fa pensar que enguany hi hagi partida pels Jocs?
—Tenim un govern que ja no està en funcions.
— Com valora la feina de Javier Villamayor?
—Una feina bona en un moment molt difícil.
—Un any del pacte de govern. Com el valora?
—Amb un notable.
—Quina diferència hi ha entre Alejandro Fernández i José Luis Martín?
—Alejandro Fernández és un animal polític, intel·ligent, intuïtiu i una persona de fiar. José Luis Martín no és un animal polític, és un gran professional de l’advocacia i un polític amb una gran trajectòria. És un treballador nat i molt bon amic.
—El PSC tarragoní mira cap a la dreta?
—No, mira cap a la ciutat. Durant la campanya electoral, ja vaig dir que pactaria amb qui volgués tirar la ciutat endavant. Em vaig reunir amb tothom, menys amb la CUP.
—Per què?
—L’objectiu de la CUP és trencar i el meu és construir. És impossible pactar amb ells.
— El pacte té algun punt feble?
—No el sé veure.
—Creu que Laia Estrada ha de dimitir pel cas Bershka?
—Jo no dono lliçons de moral a ningú.
—Quan començaran les obres del Corredor del Mediterrani?
—No ho sé, però sóc molt escèptic en aquest cas. No em crec res. La ministra Pastor va dir que les obres estarien llestes a finals del 2015. I encara no han començat. Continuarem reivindicant, però que no em parlin de terminis, si us plau.
—Sap en quin moment es troben les obres de millora de l’estació de tren?
—Al 30%. Més o menys en el termini adequat.
— Quan podrà decidir la ciutadania sobre el paviment de la Rambla Nova?
— Quatre o cinc mesos abans d’inaugurar la plaça Corsini.
— Personalment com li agradaria que fos?
—El meu parer és posar formigó pretensat que imita les rajoles, però a la vegada és rugós. Crec que és la millor solució.
—Què més podrà decidir la ciutadania?
—Una part dels pressupostos d’inversions de la ciutat
—Està a favor d’un referèndum per la independència?
—Estic a favor d’una consulta sobre la modificació constitucional, però no d’un referèndum unilateral i il·legal.