Josep Ma. Milà: «A més de ser honrat, també ho he de semblar»

Josep Maria Milà és regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, des de l’any passat. Va néixer l’any 1945 a Tarragona i va estudiar arquitectura a la Universitat de Barcelona. Milà va ser propietari d’un despatx d’arquitectes molt conegut a la ciutat. Assegura que li han ofert, en més d’una ocasió, entrar a l’Ajuntament com a regidor, «però he esperat a jubilar-me per fer el pas definitiu», assegura. Tot i encarregar-se d’Urbanisme, no parla de la Budellera...

—Com està vivint aquesta etapa de regidor?

—Tal com me l’imaginava. Però he descobert que és necessària una transformació profunda de l’administració pública. És important controlar l’activitat política, però els obstacles administratius són excessius.

—Què ha estat el millor d’aquest any?

—Viure la problemàtica dels ciutadans i saber quins són els seus desitjos.

—I el pitjor?

—Sense cap mena de dubte, aquest últim tram amb la polèmica de la tramitació de la Budellera. Segueixo mantenint que sempre m’he abstingut, des del primer dia.

—En l’última sessió plenària, es va aixecar del seu lloc quan es va començar a parlar de la Budellera.

—Ho he fet més d’una vegada. No en vull saber res.

—No és una mica incoherent que el regidor d’Urbanisme no vulgui saber res del pla?

—Aquestes són les circumstàncies. L’Ajuntament va establir, des del primer dia, que jo era incompatible. A més de ser honrat, també ho he de semblar.

—Vostè no es reuneix ni amb veïns afectats de la Budellera ni pren cap decisió respecte a la tramitació?

—No.

—Pensa que hi ha hagut persones que han utilitzat el seu error per fer-li mal?

—Jo no tinc experiència política i aquestes coses atabalen molt. Suposo que està inclòs en el sou.

—Amb quin altre regidor té més amistat?

—Amb Javier Villamayor. Passem moltes hores junts, contemplant i parlant de les instal·lacions dels Jocs. Seguim les obres de l’Anella amb satisfacció.

—Des del punt de vista urbanístic, quin serà el llegat que deixarà a la ciutat els Jocs?

—En el pla general de l’any 1985, el primer de la democràcia, liderat per l’alcalde Recasens, ja es preveia que aquesta peça urbanística estava destinada a equipaments esportius i a espai de lleure. La intenció era cohesionar els barris de Ponent.

—Han passat trenta anys.

— L’urbanisme és una cosa de paciència i d’anys, la història de la ciutat no es fa d’un dia per l’altre. Ara la ciutat comptarà amb un parc de trenta hectàrees i un palau d’esports, entre altres.

—Quan s’inaugurarà Ikea?

—L’empresa diu que obrirà portes durant l’estiu del 2018. L’Ajuntament està fent tot el que té a l’abast perquè això sigui així. Ikea ja ha demanat la llicència d’obres. Encara no la podem donar perquè per anar bé quan s’edifiqui la botiga, s’ha d’urbanitzar la zona. Això és el que s’anomena execució simultània. Mentre edifiquen, urbanitzem.

—Com serà el barri que acompanya Ikea?

—L’Ajuntament serà propietari de sòl per fer aproximadament 200 habitatges de protecció pública amb preus assequibles. Ha de ser un barri que serveixi per cohesionar Ponent i gaudirà d’un parc de lleure de trenta hectàrees.

—Quin nom rebrà?

— Ens agrada barri dels Jocs. No volem que s’acabi dient el barri d’Ikea.

—Quan s’obriran els jardins del Banc d’Espanya?

—Jo vaig proposar que mentre no es doni un ús definitiu a l’edifici, s’ha d’obrir el jardí, perquè el puguin gaudir els ciutadans. El projecte està gairebé finalitzat i abans d’acabar aquest primer trimestre ja haurem licitat les obres. Es tracta d’una inversió mínima, uns 8.000 euros aproximadament: obrir la porta, posar rampes per evitar caigudes i col·locar més bancs i millor enllumenat.

—S’eliminarà la tanca perimetral?

—La meva opinió és que s’hauria de treure, ja que el jardí ha d’estar integrat a la ciutat. De moment es quedarà. Hi ha qui diu que és un element protegit.

—Existeix un problema de pisos turístics il·legals a la Part Alta de la ciutat?

—No, encara no. Tenim la relació exacta d’habitatges turístics legalitzats. N’hi ha 300, repartits per diferents punts de la ciutat. Hem demanat a la Plataforma Farts de Soroll que col·laborin per detectar si hi ha algun pis il·legal. Nosaltres estarem a temps i treballarem per evitar problemes.

—Què és el que feu?

—De moment, en la modificació que estem portant a terme del pla general del centre històric, incorporarem una regulació sobre els pisos turístics.

—Quan sortirà a concurs el pla d’usos de la Tabacalera?

—Actualment ens trobem elaborant les bases per poder encarregar el pla d’usos. És a dir, per tal que ens facin un projecte, primer necessitem tenir clar que volem posar a la Tabacalera. A la nau central hi haurà el Museu Arqueològic i la Biblioteca. També hi haurà espais per arxius provincials, de la Generalitat i de la ciutat. A més, l’Ajuntament aposta per incorporar en el projecte un espai autogestionat. El pla d’usos també ha d’incloure una proposta arquitectònica.

—Coneix la plataforma Oppida?

—Sí. Ens hem compromès amb ells que els tindrem en compte en el pla d’usos pel que fa al projecte de centre autogestionat. Això sí, primer s’han de legalitzar com a associació. L’Ajuntament té la voluntat que hi hagi un espai autogestionat a la Tabacalera i, com ells diuen, el mòdul 6 és el més adequat. Ho decidirem quan arribi el moment.

—Però encara falta molt.

—Per això els vam proposar que, mentrestant, podien comptar amb la segona planta del nou local dels Xiquets del Serrallo, però ells es van pensar que els menysteníem.