La mítica locomotora Tàrraco va fer el seu primer servei fa 150 anys

La locomotora de vapor Tàrraco descansa des de fa vuit anys al Serrallo, molt a prop del pont de la Petxina, després d’una llarga trajectòria. Aquest 2017 se celebra el 150è aniversari del primer servei que va realitzar. La seva activitat va perllongar-se fins el 1975, quan va passar a formar part del paisatge de la plaça dels Països Catalans, on s’ubica l’Estació de Sans, a Barcelona. La Tàrraco va començar la seva activitat el 1867, onze anys després de l’arribada del ferrocarril a Tarragona, fet que va ocórrer el 1856, quan va partir el primer tren de la línia Tarragona –Vila-seca–Reus. L’estació, anomenada de Reus, es trobava a la plaça dels Carros, a tocar de l’actual traçat. El viatge inaugural va tenir lloc el 16 de setembre d’aquell any.

La Tàrraco no va ser el primer nom d’aquesta mítica màquina de vapor. Totes les locomotores de la seva sèrie, cinc, portàvem nom de riu: Tera –la tarragonina va rebre el nom d’aquest afluent de l’Esla que discorre per la província de Zamora–, Águeda, Cua, Selmo i Burbia. La seva construcció va començar tres anys abans que comencés a treballar, el 1864, i va sortir dels tallers de l’empresa Shenider, que va rebre l’encàrrec de la companyia ferroviària Camins de Ferro del Nor-dest d’Espanya [en els primers anys del ferrocarril el traçat de les vies era conegut com a camí de ferro]. El darrer servei que va fer fou remolcar el tren dedicat al trasllat d’obrers del Dipòsit de Màquines a l’estació de ferrocarril de Tarragona.

Canvi de nom

La Tàrraco, avui exposada al barri de pescadors, fa 7,48 metres de llargada i 4,4 d’alçada, mentre l’amplada és de 2,5 metres. Disposava d’un dipòsit d’aigua amb capacitat per tres metres cúbics i estava dissenyada per portar fins a 1.000 quilos de carbó, mentre que la potència màxima era de 262 cavalls.

L’any 1941, data de constitució de la companya Renfe, la Tàrraco feina serveis lleugers i maniobres al port tarragoní. Sembla que va deixar d’anomenar-se Tera l’any 1956, coincidint amb el centenari de l’arribada del tren a Tarragona. Quan va finalitzar la seva trajectòria vital, va passar a formar part de l’entorn d’accés a l’Estació de Sans. Posteriorment, va ser incorporada a la col·lecció de peces exposades al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. L’Associació Cultural Ferroviària de Tarragona i l’Ajuntament van demanar el seu retorn a la ciutat i el 14 d’abril del 1999 s’aconseguí aquest propòsit.

Membres de l’associació i la Brigada Municipal van encarregar-se del seu manteniment i restauració, fet que va permetre recuperar els seus colors originals: verd, or i negre. Després de valorar diverses ubicacions, el 2009 es va instal·lar al Serrallo.

La Tàrraco, un segle després

Tot i que referir-se a la Tàrraco és parlar d’una locomotora amb 150 anys d’història, cal remarcar que la seva construcció es va fer gairebé un segle després de la construcció de la primera màquina de vapor, fet datat el 1769, mentre que la primera que va desplaçar-se damunt de raïls ho va fer el 1803. Quan la Tàrraco va iniciar la seva activitat, ja s’havien batut rècords de velocitat, com el que va aconseguir una màquina el 1903 que va arribar als 210 quilòmetres per hora. El primer gran rècord va ser el 1852, amb 120 quilòmetres/hora, una velocitat inaudita per a les persones de l’època.