Patrimoni
El port romà de Tarraco tenia 11 metres de fons i ocupava 17 hectàrees
Així ho afirma l'estudi europeu Portuslimen, en què ha col·laborat l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC)
El port romà de Tarraco tenia 11 metres de fons i ocupava 17 hectàrees
La rada del port romà de Tarraco (actual Tarragona) tenia una profunditat d'entre 9 i 11 metres i s'estenia per una superfície d'entre 15 i 17 hectàrees, segons l'estudi europeu Portuslimen, en què ha col·laborat l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).
Els resultats s'han presentat avui a l'ICAC en el seminari internacional La investigació arqueològica al port romà de Tarraco.
«Per extensió, el port de Tarraco es pot comparar amb ports d'escala regional com el port de Leptis Magna (Líbia), però no amb grans ports com Porto, el port de Roma, o Alexandria», ha explicat la investigadora de la Universitat de Sothmpton Simon Keay, que lidera el projecte.
L'especialista ha indicat que una mida modest, no obstant això, no vol dir que l'activitat econòmica que generava Tarraco fos petita, perquè l'estructura comercial marítima era molt més complexa.
En aquest sentit, «el port de la Tarraco romana no s'ha d'entendre com un sol port, sinó com un port del Mediterrani que dóna servei a una gran àrea i està en un context d'altres ports del litoral tarragoní, com el port del Mèdol i de Salou», ha assenyalat l'investigador de l'ICAC i col·laborador del projecte Portuslimen a Tarragona, Josep M. Macias.
L'estudi assenyala que Tarraco, doncs, especialment entre els segles I a.C. i II d.C., era «el focus de tot un sistema de ports petits i mitjans, embarcadors, etc».
La investigació s'ha fet gràcies a una doble metodologia, duta a terme a la Part Baixa de Tarragona al novembre del 2015: prospeccions geofísiques i perforacions per llegir la seqüència sedimentològica del port.
El projecte europeu Portuslimen- Rome's Mediterranean Ports (2015-2019) comprèn 30 ports romans del Mediterrani i estudiar-los globalment com un únic sistema de ports, superant la dicotomia aquest/oest, i no estudiar port per port, és l'objectiu principal de la investigació.
Simon Keay ha explicat que entre els temes que s'analitzen a l'estudi estan la topografia dels ports, l'organització de l'activitat comercial i la jerarquia i les connexions comercials i socials entre ells.