«Hi ha escoles catòliques amb mestres musulmans i no hi ha cap conflicte»

Josep Frigola ha estat missioner dels Pares Blancs durant cinquanta anys en dos dels països africans més pobres del món: Burkina Faso i Níger. Nascut a Ventalló (l’Alt Empordà) el 1941, el mes de maig del 2016 va retornar a terres gironines per explicar la seva activitat vital i donar-la a conèixer. El passat dimarts, Frigola va participar en la presentació de la 58a campanya de Mans Unides a Tarragona, on va pronunciar la conferència El món no necessita més menjar, necessita més gent compromesa. L’experiència no el fa dubtar a l’hora de preguntar-se com els ciutadans dels Estats Units han pogut votar un president com Donald Trump. Ha viscut en països de majoria musulmana. «Quan baixes a nivells normals, sense política ni idiologia, tot es pot fer, tot és normal».

—Com resumeix l’experiència vital de cinquanta anys a l’Àfrica?

—Ha estat tota una vida, amb diferents fases que m’han marcat i m’han fet canviar la visió de les coses. M’ha enriquit. Tinc matèria per parlar-ne de tot. He pogut viure en països molt diferents i en diverses ètnies. Ha estat un recorregut llarg i molt enriquidor.

—Com va evolucionar des de l’arribada a Burkina Faso el 1965?

—Vaig marxar amb unes conviccions vocacionals i religioses, amb la perspectiva d’anar a missions a anunciar l’Evangeli. Vaig trobar una comunitat humana diversa, a vegades favorable i altres no. Totes les comunitats són importants. Canvia molt la relació amb la gent. Ara torno a les arrels i, des de la Diòcesis de Girona, parlar del meu testimoni. No parlem només de lleons i girafes, també de persones com els immigrants i de com tu ho vius.

—El canvi de viure tants anys a l’Àfrica a fer-ho a Catalunya, com l’assumeix?

—No ha estat un canvi brusc. M’he retrobat amb les meves arrels, amb allò que sempre he estat. Considero acabada la meva etapa a l’Àfrica. Ha estat per una qüestió d’edat. Hi ha una ruptura de lloc; no de vocació.

—Deixi’m que torni a una altra actualitat. Què en pensa de Donald Trump i de la seva política?

—Diria coses molt gruixudes. Encara no puc creure que els americans hagin pogut votar una persona com aquesta. Penso que acabarà malament. Vist des de l’Àfrica, des de la gent pobre que ara em trobo aquí, la situació actual és aberrant. Com un món d’aquest tipus ens pot governar? Acuso una mica, només una mica, al poble americà perquè ells poden votar i van decidir votar-lo a ell. Em pregunto quina força té el nostre vot i com es poden fer coses en contra d’una societat que defensa els drets humans, uns drets que ara poden quedar encallats.

—Tornem a la seva etapa de missioner. Digui’m alguna acció que va poder dur a terme gràcies al suport de Mans Unides.

—Per exemple, un espai amb una sala de conferències i una biblioteca. Ens preocupa la cultura de la gent.

—Com conviu un cristià com vostè amb una societat majoritàriament musulmana?

—Nosaltres no anem per una qüestió de religió i sí amb una visió integradora. Ens interessa la vida de les persones. És bonic viure-ho tots junts. La culturització, que és un valor evangèlic, ho acapara tot. És important compenetrar la teva vida de fe amb el respecte a l’altre. No mirem si les persones són cristianes, musulmanes o de religions tradicionals. L’important és fer les coses bé i ser competents. Volem ajudar la gent i fer-ho amb honradesa. A les missions, hi ha escoles catòliques amb mestres musulmans i no hi ha cap conflicte: no es fa catecisme ni és una escola corànica.

—A Níger van cremar instal·lacions cristianes el 2015.

—Sí. Les vam patir. Van ser accions de Boko Haram. Van cremar tot el que fos occidental i ens va tocar de ben a prop. Quan baixes a nivell normal, sense política ni idiologia, tot es pot fer. Jo sempre he intentat evitar entrar en segons quins temes de conviccions. No s’ha de discutir i sí treballar junts i donar-nos les mans. Junts tenim més força, per exemple a l’hora d’educar, alfabetitzar o fent un pou d’aigua, tan necessaris en els dos països on he estat.