Troben una àrea comercial anterior a la construcció del Teatre de Tàrraco

L’excavació que des de fa just un mes es duu a terme en el Teatre de Tàrraco ha posat al descobert una àrea comercial que va estar activa en un període anterior a la construcció de l’edifici cultural, i la traça de la que va poder ser un carrer que discorria per l’espai que va ocupar l’escena. En una visita d’obres concertada per Diari Més amb responsables del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), el seu director en funcions, Xavier Llovera, va manifestar que «la primera impressió és que hi ha més restes de les que pensàvem i han aparegut estructures molt interessants». Entre les peces ceràmiques que han aflorat, destaca una amb el segell de Crispinus, un fabricant del nord de la península Itàlica.

L’arqueòleg del MNAT, Josep Anton Remolà, va informar que les primeres restes que han aparegut a la zona comercial apunten a «edificis de gran monumentalitat, dels quals coneixerem més dades en la mesura que avanci l’excavació i s’arribi als estrats inferiors». De moment, es desconeix l’activitat que s’exercia, però no es descarta que entre els sediments dipositats apareguin peces de ceràmica o altres elements que permetin definir l’ús que es va donar a les tabernae, va apuntar el director de l’excavació, Jacinto Sánchez.

L’excavació permet començar a poder parlar d’un abans i un després del Teatre de Tàrraco. «Ha sortit material arqueològic, que facilitarà definir aspectes de la construcció del Teatre», va dir Remolà. L’arqueòleg va destacar que la localització de la zona comercial pot ser clau en la datació del període d’edificació d’aquest espai cultural, el primer dels tres grans monuments de la ciutat romana que es van aixecar. Tot indica que la zona comercial va romandre en funcionament en època tardorepublicana. En un dels edificis s’aprecia la fonamentació i carreus que formaven part de l’estructura que sostenia la maquinària.

La segona troballa d’especial rellevància és l’empremta d’un carrer que formaria part d’una via comercial de la zona portuària de Tàrraco. Remolà va comentar que, per l’escassa informació de que es disposa, «és complicat entendre» si podia enllaçar amb el Fòrum, «pel desnivell del terreny, però si els romans havien de superar una cota important, ho feien».

Un projecte obert

El director en funcions del MNAT, Xavier Llovera, va remarcar que «ara tenim més informació del barri portuari». El descobriment obligarà a revisar el projecte que s’executarà per recuperar el monument per a les visites. Llovera va dir que «haurem d’introduir lleugeres modificacions».

D’altra banda, Llovera va subratllar que les columnes que es van construir en els anys setanta per aixecar un edifici seran conservades. «La intenció és reutilitzar-les i, tal vegada, podríen convertir-se en punt de suport de la passarel·la que es construirà per facilitar una visió global del Teatre i que discorria sobre la càvea». «L’arqueologia ens està definint què haurem de mostrar al visitant i com ho farem», va insistir Llovera, qui va apuntar que a l’edifici que s’aixecarà com a centre d’interpretació –planta baixa– i les dependències que obrirà l’Ajuntament en la superior, es coronarà amb una plaça–mirador. «Des d’aquest lloc, es podrà visualitzar tot el Teatre».

Llovera també es va referir a la importància que l’actual Govern de la Generalitat concedeix al patrimoni històric de Tarragona. «És una prioritat per als pròxims quatre anys». A llarg termini, «volem que els monuments de la Part Baixa siguin com a estacions». «La del Teatre i la de les termes, fins a arribar a la Necròpoli i tenint en compte que els dos grans estels seran la Font dels Lleons i les restes del Camí de la Fonteta, al carrer Francesc Bastos, però aquesta actuació no serà d’avui per a demà: són temes que cal resoldre», va dir.