El malson diari de viatjar amb tren per a les persones amb mobilitat reduïda

«Espera, que segur que es desplegarà la rampa fins a terra», li deia ahir al matí, un usuari no habitual del servei de Rodalies al seu company, quan esperaven per pujar al tren, davant l’accés per a persones amb mobilitat reduïda. No va ser així, el comboi de la sèrie 449, el model més nou per a serveis de mitja distància de Renfe, està preparat per accedir còmodament als usuaris amb cadira de rodes, però en andanes adaptades a l’alçada estàndard. L’estació de Tarragona ciutat, no compleix encara, després de mig any d’obres, amb cap de les condicions perquè una persona amb cadira o cotxet pugui accedir en condicions dignes al tren.

Entre Barcelona i Tarragona hi ha 100 quilòmetres i alguna cosa més: 48 esglaons –24 de baixada al passadís i 24 més de pujada a l’andana número 2– que per a molts usuaris es converteixen en un autèntic malson. L’estació segueix sense comptar encara amb els dos ascensors que han de comunicar les andanes. Això precisament lamentaven ahir al matí Laura Garau i Sonia Cabré, dues joves tarragonines que estudien a la ciutat Comtal i que cada diumenge marxen amb les maletes plenes a vessar. «Ens queixem de les escales i també de l’alçada dels trens. Per pujar i baixar no podem fer-ho amb la maleta, primer has de saltar a l’andana i després agafar-la. Jo he vist a gent gran passar-ho força malament», apuntava Garau. És el cas de la germana d’Anna Maria Baqué, que pateix artritis i té moltes dificultats a l’hora de viatjar en tren des de Tarragona. «Un dia baixant, va caure al forat que hi ha entre el tren i l’andana. Per sort la van ajudar ràpid», explicava Baqué.

Les obres de recreixement de les andanes, que pujaran fins als 68 centímetres des de la cota del rail, faran accessibles els trens nous com els de la sèrie 449, però la problemàtica no quedarà resolta del tot, ja que els combois de la sèrie 448 –els antics–, que habitualment realitzen les rutes de la R-14, la R-15 i la R-16 entre la província i Barcelona, no estan preparats per a l’accés de persones amb mobilitat reduïda, sigui quin sigui el nivell de l’andana. No disposen de cap rampa, només tenen escales. Són trens construïts entre 1986 i 1988 que necessiten una reforma en profunditat en, almenys, un dels vagons, per tal de reduir l’alçada de la planta. Renfe Operadora assegura a Diari Més que la companyia treballa per ampliar la flota de combois accessibles i que els trens de la sèrie 448 també s’acabaran reformant: «Hi ha un pla concret per fer la flota de Renfe a Catalunya cent per cent accessible, això vol dir que tots els trens que no estan adaptats es reformaran», apuntava un portaveu, qui alhora va assegurar que la companyia inverteix cada any 25 milions d’euros en aquest procés. «Anualment reformem una mitjana de 25 trens i ja tenim un cinquanta per cent de la flota accessible», va explicar.