Un arqueòleg reclama a la Justícia cobrir una plaça al Museu d'Història

L’advocat de l’arqueòleg César Pociña ha comparegut davant el Jutjat Contenciós Administratiu per reclamar una plaça que ha cobert el Museu d’Història i que ha estat donada a una altra professional. Pociña, qui la va sol·licitar, considera que li correspon aquest lloc de treball i reclama «el compliment de la normativa, ja que s’hauria de fer valdre una Borsa de Treball del 2009 en la qual vaig participar».

Tot i que la informació ha transcendit ara, els fets, denunciats el passat 23 de desembre al Jutjat, tenen el seu origen en un decret dictat per l’Ajuntament, amb data del 26 d’octubre del 2016, en el qual es notificava que va desestimar el recurs de reposició que va interposar Pociña contra la convocatòria i aprovació de les bases que van regir el procés selectiu lliure per disposar d’una borsa d’arqueòlegs.

Segons ha explicat Pociña a Diari Més, «les vacants al Museu d’Història sempre s’han cobert amb una borsa de treball anterior i, en el meu cas, diuen que una en la qual vaig participar, curiosament ha caducat, quan el passat estiu vaig treballar per a aquest museu». «En el nou procés, convocat com si fos un concurs, fet que significaria que qui s’emporta la plaça és qui més currículum té, no s’ha complert aquest apartat perquè no van demanar el currículum i van fer dues proves, una escrita i una oral, a la que també em vaig presentar».

En l’argumentació dels fets, l’advocat de l’arqueòleg recorda que Pociña «ja ha treballat per l’Ajuntament com a interí subaltern, cobrint baixes que s’han produït, i que es va presentar al procés selectiu lliure per la provisió d’una plaça d’arqueòleg, segon les bases que regulen el procés, publicades al BOP de Tarragona el 23 de gener del 2009, resultant que el meu representant va aprovar les diverses fases i proves». César Pociña «va quedar integrat en la citada borsa, en primer lloc, en haver obtingut la millor puntuació després dels dos participants que van obtenir les places convocades», i, segons l’opinió que defensa, «aquesta borsa segueix sent vigent donat que no es va establir cap termini», ha explicat el lletrat.

El criteri

L’advocat de Pociña afirma en l’escrit que «sorprèn que aquest criteri –pel que sembla no vàlid en el cas demandat per Pociña– ha estat seguit per part de l’Ajuntament, qui recentment ha cobert una baixa que es va produir per part d’un arqueòleg. La plaça va ser ocupada per un altre que estava inclòs en una borsa de treball anterior al cas que ens ocupa». «I diem que sorprèn –ha afegit l’advocat– perquè, malgrat ser el criteri que ha estat seguit per part de l’Ajuntament fins a l’actualitat, no s’ha efectuat amb els mateixos criteris en el procediment que ens ocupa». «Les vacants han de ser cobertes pels integrants de la comentada borsa de treball», ha agregat.

L’advocat de Pociña recorda que «a final del mes de setembre del 2016 va quedar vacant una plaça d’arqueòleg i s’havia d’acudir a la borsa de treball per cobrir-la, sent sorpresa del meu representat quan se li va informar que la comentada borsa de treball havia caducat, sense manifestar-ne el motiu o la raó fàctica o de dret». «Paral·lelament, l’Ajuntament va convocar un nou procés selectiu, que tot i estar anunciat com concurs, en realitat no ho va ser, donat que consistia en un examen escrit i un altre oral, sense cap tipus de valoració curricular, sent absolutament irregular la seva execució en permetre en l’examen l’ús d’ordinador portàtil».

Escrit sense resposta

El passat 3 d’octubre del 2016, César Pociña, mitjançant el Registre Municipal, va remetre una carta a l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, on li detallava els fets ocorreguts i reclamava «el nomenament per ocupar plaça vacant com a arqueòleg, en cas que es produeixi, en compliment del previst en la base primera del procés selectiu amb data 7 de gener del 2009».

L’arqueòleg ha explicat a Diari Més que l’escrit «mai va ser respost i, el que és més greu, la meva sol·licitud no va ser tramitada i, per tant, no va generar cap expedient». Pociña remarca que «quan havia passat un mes de la presentació, el cap de personal va reconèixer al meu advocat que jo tenia el dret a la plaça, però que no me la donarien per què el nou procés estava molt avançat». Passats tres mesos, «el meu advocat va tornar a demanar l’expedient per poder adjuntar-lo a la denúncia, i la mateixa persona li va reconèixer que no havien cursat l’expedient per què no tenien la intenció de contestar-me i que el procés ja estava iniciat».

Pociña diu que l’estiu abans «vaig treballar en recintes del Museu d’Història com a resultat d’una borsa de treball anterior i, abans d’aquest cas, van cobrir una altra baixa amb una borsa de treball prèvia a la meva».