«No et perdis per Varsòvia en ple mes de gener, perquè potser no ho expliques»

—Quins motius el van portar a marxar a Varsòvia?

—Allò que el Dr. Krokowski anomena malaltia.

—Com porta haver-se instal·lat en un nou país?

—Un cop instal·lat, t’adaptes al bioritme, et sents part del temps. El caràcter polonès és, en primeres instàncies, fred però més fiable que el llatí. La gent dóna més valor a les paraules. La feina em permet conèixer gent (un perfil restringit per factors socials i econòmics, això sí) i això accelera l’adaptació.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal i com s’ho havia imaginat?

—Les condicions generals que m’ofereix Varsòvia s’ajusten bastant a la meva concepció de «felicitat». Així que va ser millor del que esperava. Penso que la brusquedat d’un canvi es pot salvar obrint la ment, voluntat, respecte i amb una dosi d’autocrítica (molt petita) a la teva terra.

—-Quines són les principals diferències entre Varsòvia i casa seva?

—Polònia és un país fred i, conseqüentment, no hi ha una fòbia generalitzada a ser a casa. La noció del temps és menys esmunyedissa i es fa més fàcil aprofitar-lo, però els dies també s’assemblen més entre si. És un estil de vida poc romàntic i pragmàtic.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—Varsòvia ofereix ambients per a tots els públics. Amb Internet tot és més fàcil i previsible. Benjamin deia que per conèixer una ciutat un s’hi ha de perdre. Però, si és possible, no et perdis per Varsòvia en ple mes de gener perquè potser no ho expliques.

—Com s’està vivint la crisi allí?

—Bé, el govern actual polonès és una mescla paranoica entre el nacionalisme recalcitrant i les polítiques econòmiques socials populistes. La societat està dividida, especialment tenint en compte que hi ha un desfasament molt alt entre les ciutats metropolitzades i la resta de Polònia, així com la influència del passat comunista relativament recent. Els agents culturals viuen un període de revisionisme històric del segle XX d’una marcada tendència autocrítica. D’altra banda, l’Església ostenta poder jurídic i moral. La tradició cristiana està arrelada entre la societat. Com la de qualsevol altre territori, la cultura polonesa és interessant.

—En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—Polònia és un país de contrastos econòmics molt marcats. Els contractes per obra i servei sense cotitzar són freqüents al país, que es troba en un procés d’expansionisme econòmic neoliberal que pretén atraure les grans multinacionals. En canvi, l’educació pública és gratuïta (vaja, que és pública). Els sous són més baixos. A Varsòvia, la mentalitat dominant entre els joves és pragmàtica i d’esforç, realista però no conformista.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Que pugui parlar espanyol i català sorprèn a molts alumnes, com a Ciutadans.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La mama i la Júlia, la família, les cerveses al Petit Tarraco amb el Marc i la resta del grup, les pel·lícules del diumenge amb el Jordi, la caixera simpàtica del Bon Preu, la camaraderia exacerbada de l’estanquer del barri (tot i que he deixat de fumar), Fariñas i companyia a Constantí, el Nàstic... En fi, allò que fa que un lloc sigui una casa.

—Quin costum s’enduria a Catalunya?

—Llegir al metro. A part d’això, millor deixar la mercadotècnia a Amazon.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—Encara no m’ho he plantejat.