Als terrenys de la Budellera hi ha restes ibèriques i romanes

L’informe arqueològic fet per l’empresa Nemesis entre els anys 2014 i 2015, per encàrrec de la Junta de Compensació provisional del Pla Parcial Urbanístic 24 –La Budellera–, estableix que part del sector que té previst ocupar la promoció conté restes antigues, fins i tot algunes recollides al Catàleg de Béns a Protegir, declarades amb categoria de BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), i altres espais estan lliures de presència d’elements antics d’especial rellevància. L’informe va dividir el contorn de la Budellera en catorze espais, dels quals set no contenen restes produïdes per la mà de l’home amb un significat important, mentre que les altres set sí que disposen d’elements que convé conservar.

Les troballes més antigues són ibèriques i romanes, però destaquen elements antròpics per desxifrar o jaciments lítics, al marge dels valors naturals que conté la zona on està prevista la construcció de més de quatre mil habitatges, en un espai comprés entre les instal·lacions del Club Gimnàstic i les urbanitzacions Cala Romana i Boscos. Segons l’informe dels arqueòlegs, alguns dels jaciments localitzats no han estat mai investigats o, almenys, no es té constància. Part de les troballes són susceptibles de ser traslladades a un centre museístic, però en altres casos no s’haurien de veure afectades per la construcció del nou barri que es projecta i que gairebé és equivalent a la població de Torredembarra.

L’informe detalla que, per dur a terme la urbanització de la Budellera, «caldrà, en molts casos, no rebaixar terreny sinó aportar-ne, per tal de complir amb la normativa pel que respecta als desnivells». La conseqüència immediata comportarà que «molts dels elements patrimonials quedaran soterrats», per la qual cosa «es proposa marcar amb geotèxtil els espais on s’han efectuat troballes d’interès i efectuar el seu cobriment sota control arqueològic».

Pedreres i pont de pedra

L’estudi arqueològic del terreny efectuat per Nemesis remarca la localització de les conegudes pedreres romanes de la Savinosa, amb grau de protecció BCIN, una barraca de pedra seca a la zona del Mare Nostrum, també catalogada i amb protecció BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) o un pont de pedra seca, una construcció que no compta amb protecció com a bé catalogat i que, per aquest motiu «ha semblat interessant ressenyar la seva existència com a arquitectura popular», diu l’informe. El pont no es veuria afectat per l’execució del PPU24 per què estaria situat en una futura zona verda.

Altres béns d’especial interès és la vil·la de la Budellera (BCIN), «una de les d’època romana més importants del terme municipal i que s’hauria de conservar», i estructures del període romà que es troben fora de l’àmbit del PPU24, dels segles IV i V. L’informe va referència a «la gran quantitat de material ibèric i romà present, que confirma aquesta zona com un dels espais amb major risc arqueològic».

Per altra banda, en una de les zones d’influència es troba la Capella del Mas Sanromà, catalogada (BCIL), d’estil neogòtic. A més, l’informe es refereix a «un jaciment desconegut» quan parla d’un camí de carro amb roderes i considerat d’origen romà. Concretament, es tracta del camí de la Budellera Lluny. Estudis realitzats per l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica), indiquen que «és un camí històric d’època romana», diu l’informe, el qual comenta que «una bona part del camí encara es troba delimitat per antics murs de pedra seca».

Arquitectura popular

L’espai de la Budellera és ric en estructures de pedra seca, com la cabana Mare Nostrum, datada del segle XIX. En aquesta zona abunden els marges de pagès per aterrossar el terreny. L’informe recorda que «al nostre terme, les barraques gaudeixen de protecció com a BCIL». Aquests són elements que formen part de l’arquitectura popular.

Pel que fa a la vil·la romana de la Budellera, part dels vestigis queden dins de la zona del PPU24 i altres fora. L’informe aconsella «la realització d’una delimitació del perímetre arqueològic de la vil·la, amb el posterior seguiment arqueològic dels moviments de terres efectuats en el seu àmbit, o l’excavació de les eventuals restes existents».