El Pla Parcial de la Budellera rep un total de 37 al·legacions

El passat 16 de febrer va finalitzar el període d’al·legacions del Pla Parcial de la Budellera, amb un total de 37 al·legacions, procedents d’entitats veïnals, plataformes ecologistes, afectats i, també, del grup municipal de la CUP. Tot i que l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, ja ha anunciat que el projecte es tornarà a sotmetre a aprovació inicial després de l’informe de la Comissió d’Urbanisme, les entitats que han presentat al·legacions mantenen el seu posicionament fins que es faci públic el nou projecte.

La Federació d’Associacions de Veïns de l’Àrea de Llevant, que ha estat l’entitat que més contrària s’ha mostrat al PPU24, va presentar, el passat mes de novembre, una sèrie d’al·legacions, que rebien el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona i de la Plataforma Salvem la Platja Llarga. Segons aquestes entitats, el Pla de la Budellera «no és viable ni sostenible». Els veïns de Llevant van reunir un equip de tècnics, format per urbanistes, arquitectes i enginyers, que va estudiar «fil per randa» tota la documentació corresponent al pla. «Aquest pla no respecta ni dóna compliment a determinats requeriments establerts del Pla General», expliquen des de la Federació.

El primer punt de les al·legacions presentades per l’entitat té a veure amb l’estratègia de desenvolupament. Segons el projecte, el pla s’urbanitzarà en una sola fase, per això els veïns demanen que es desenvolupi en quatre polígons o unitats. L’Informe de la Comissió d’Urbanisme també apuntava aquesta estratègia. Per altra banda, l’entitat també demana que es porti a terme un pla especial per la Platja Llarga i el seu entorn, per tal de garantir la zona com un espai natural, i que aquest pla inclogui la carretera N-340 fins a la rotonda del Catllar, convertint-la en una via urbana, amb aparcaments a ambdós costats i carril bici fins al centre de Tarragona.

Pel que fa a la mobilitat, el document que contempla les al·legacions diu que «el pla complica molt la mobilitat a la zona, perquè multiplica el nombre de desplaçaments i perquè no aporta cap nova infraestructura. Els veïns també parlen del mediambient, de l’impacte social, econòmic i visual i de l’eficiència energètica. La pregunta que es fan actualment les entitats és en quin lloc quedaran aquestes al·legacions a partir d’ara.

Les al·legacions més polítiques

En un principi, tot semblava indicar que els dos únics grups municipals que presentarien al·legacions serien ERC i la CUP. Finalment, els independentistes van decidir no presentar-les, ja que el seu argumentari anava en la línia del de l’informe de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. En canvi, la CUP va tirar endavant les al·legacions. El primer punt del document diu que «el pla compta amb un dèficit de consens i participació en la seva elaboració i aprovació». La formació anticapitalista al·lega que el pla és contrari i «infringeix» el principi de desenvolupament urbanístic sostenible, que no disposa d’estudi hidrològic i que és contrari a les polítiques ambientals.

Un altre canvi

La vinculació familiar i professional del regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, amb el projecte de la Budellera, va acabar amb el traspàs del tema a la regidora Ivana Martínez. Però la història ha fet un gir sorprenent. Des de fa aproximadament dues setmanes, la portaveu del govern i regidora, Begoña Floria, es fa càrrec del Pla de la Budellera i Martínez es queda al marge. El traspàs de la competència es portarà a terme aquesta setmana o la vinent.