«Et remuneren segons el nivell d'estudis que tens, aquí hi ha feina»

—Quins motius el van portar a marxar a Bochum?

—No tenia feina. Vaig seguir a la meva parella i vaig tenir l’opció d’estudiar Infermeria a Alemanya. I aquí estic, treballant en un hospital, i amb la meva parella.

—Com porta haver-se instal·lat en un nou país?

—Bé. Veient que a Catalunya i a Espanya està força malament la meva professió, vaig decidir pujar al tren i provar sort.

—Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

—Mai havia estat a Alemanya. És un país molt interessant tant a nivell tecnològic com de serveis i de la forma de vida que té la gent aquí. El canvi va ser força sorprenent. Va ser molt fort, perquè passem d’una cultura que és totalment Mediterrània, que és força de carrer, a una més nord-europea, on es fa fosc abans i la gent es queda a casa. No deixa de ser un shock.

—Quines són les principals diferències entre Bochum i casa seva?

—Els horaris són molt diferents. Comencen molt aviat a treballar, a diferència d’aquí i, a banda, els hàbits alimentaris són molt diferents. Jo trobo molt a faltar la cuina de casa nostra, encara que jo continuo cuinant el que he après de Catalunya. El que més m’ha impactat són els horaris alimentaris. Les hores de dinar i de sopar s’avancen molt. Crec que s’avancen massa. Jo segueixo força els horaris mediterranis, els de casa nostra. Pel que fa al menjar, hi ha molt de greix. Tot es fa amb salses, formatge, nata líquida... Trobo a faltar l’oli, que per a nosaltres és molt interessant. Aquí són molt típics els panets, però no hi ha entrepans. Tots els panets tenen mantega. M’he trobat panets amb un dit de mantega! A més, aquí la gent no beu en el dia a dia. No prenen ni vi ni cervesa ni esmorzant ni dinant. Ho tenen molt clar.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—El lloc on estem nosaltres és molt interessant, perquè és a prop d’un riu que desemboca al Rhin. És tot una gran metròpoli. És com si Tarragona es menja a Torreforta, Torreforta es menja a Bonavista, i Bonavista a Reus. Hi ha molta història. Va ser dels llocs on més industrialització hi va haver a causa de la Segona Guerra Mundial. Hi va haver molta oferta de mà d’obra i va venir molta gent de Turquia, Itàlia o Grècia a treballar. Destaquen les mines d’acer i de carbó, i crec que és molt interessant viure aquesta cultura.

—Com s’està vivint la crisi allí?

—Jo no la noto. Sí que hi ha gent a l’atur, però si vols treballar tens feina. En el sector sanitari hi ha feina, però també hi ha demanda en d’altres sectors. Aquí es pot treballar. Si vols treballar, treballaràs. Sí que és veritat que la situació laboral és precària, però sempre es troben feines. Et remuneren pel nivell d’estudis que tens. Necessites formació per poder treballar del que sigui.

—En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—Sí, però són molt exigents. Hi ha molta gent que ha vingut aquí, que ha intentat provar sort però, pel que he sentit, la gent torna perquè no troba res. La gent es pensa que parlant anglès va a tot arreu, però és mentida. Tothom parla alemany, i sense alemany no vas enlloc. Has de tenir molt bons contactes, saber com funciona tot a Alemanya.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Passava per un semàfor en vermell i, un home de mitjana edat, em va mirar com dient-me que allò no ho podia fer. Una altra, parlant de semàfors, n’hi ha que posen que no pots passar en vermell si hi ha nens per la zona. Em va semblar força interessant

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La platgeta i el solet. Trobar-me amb algú i no haver de mirar agendes per trobar-nos en dues setmanes. Això aquí no es veu massa. Sempre es planifica tot amb molt de temps.

—Quin costum s’enduria a Catalunya?

—Aquesta seriositat i aquesta eficiència a l’hora de treballar.

—Té intenció de tornar aviat o de moment no?

—No crec que torni, almenys de moment. No està en els meus plans. Sí que vaig i torno, però de moment em quedaré aquí.