«Vaig estudiar català clandestinament i els hi ensenyava als alumnes»

La professora Montserrat Herranz va entrar a treballar al col·legi El Carme l’any 1968, quan només tenia 18 anys, amb un títol universitari al qual gairebé no li havia donat ni temps d’assecar-se-li la tinta. Tot i ser de pares castellans, ella va tenir clar des de ben jove que havia d’aprendre el català, absolutament prohibit durant la cruenta dictadura franquista.

«Anava a classes de català clandestines, només érem quatre o cinc. Les oferia el mossèn del Morell i jo devia tenir uns 12 o 13 anys», rememora la docent. El seu interès per transmetre als seus alumnes la llengua catalana –especialment l’escriptura, ja que molts la parlaven a casa– la va dur a impulsar una classe que ni entrava dins de la planificació, ni disposava de material didàctic propi. Herranz va haver d’elaborar íntegrament tot el que explicaria a l’aula. «Al curs de 1977 a 1978 vaig començar a fer-les. Les donava als meus alumnes de cinquè, una hora a la setmana», relata la professora, ja jubilada.

A banda de seguir amb les classes, tan aviat com va poder, va entrar a la universitat per estudiar filologia catalana, quan encara era una carrera minoritària, «tampoc érem més de cinc persones a classe», apunta.

Amb tot, les primeres mestres no religioses del col·legi El Carme asseguren que a l’escola, la política mai va arribar a entrar. «Nosaltres érem apolítics», explica Guash. «Aquí no es va arribar a cantar mai el Cara al Sol, ni es feien petons a la bandera», desgrana Esteban. Solé, sí que recorda que en altres centres eductius era un tràngol habitual.

Si ho demanaven, en català

Magdalena Esteban té encara a la ment el cas d’una nena provinent del Priorat, que residia a l’escola i que tenia moltes dificultats per parlar i escriure en castellà. «La recordo preocupada, dient-me si hi havia algun problema perquè em fes l’examen en català. Jo li vaig dir que el més important era saber-se la lliçó, que no es preocupés per l’idioma. Crec que s’havia de ser molt tolerant en aquest sentit, a mi si una alumna em parlava en català, jo li responia en català, sense cap problema», explica la mestra, ja jubilada.