Diari Més

Medi Ambient

Limonium vol recuperar el paisatge de conreu de secà a la finca del Pont Diable

Fa mig segle, a la zona de l’aqüeducte no hi havia pins i el lloc que ocupen avui estava dominat per vinyes, oliveres, garrofers i avellaners

Fotografia aèria de la finca del Pont del Diable, feta el 1942.

Limonium vol recuperar el paisatge de conreu de secà a la finca del Pont DiableCedida

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’entorn del Pont del Diable podria recuperar, en bona part, l’aspecte que va tenir fins als anys seixanta del segle passat, quan encara s’hi conreaven espècies de secà com oliveres, garrofers, avellaners o vinya. Limonium, empresa dedicada al sector de l’ecologia que cuida del parc eco-històric i de la Casa del Guarda, treballa en un projecte per dotar a algunes hectàrees de l’aspecte que va tenir aquest espai fins a l’abandó de la finca.

Sebastiano Alba va explicar a Diari Mes que «imatges aèries fetes des d’un avió dels Estats Units el 1942 mostren que el Pont del Diable era una zona de conreu i ens agradaria recuperar aquest paisatge en alguns sectors de la finca». «Ja hem salvat algunes oliveres molt antigues i garrofers», va dir, per recordar que «en aquesta zona no hi havia pins». De fet, el paisatge que ofereix en l’actualitat la finca de l’aqüeducte romà res té a veure amb el de fa mig segle.

L’objectiu que s’ha proposat Limonim passa per «remodelar en allò que sigui possible algun sector de la finca, utilitzant el sentit comú, sense fer intervencions agressives». De fet, «volem fer tot el contrari: recuperar una imatge del passat».

Limonium es manté a l’espera de rebre autorització per poder dur a terme un dels projectes que ha dissenyat i que afecta aquesta finca que va ser propietat, entre d’altres, dels germans Marià i Rafael Puig i Valls, creadors del jardí romàntic del Pont del Diable i que van fer construir un celler al Mas dels Àngels, de la seva propietat. Alba va informar que la futura intervenció «també permetria preservar aquesta zona de la finca d’incendis forestals, a més de recuperar un paisatge» que li havia estat propi al llarg dels temps.

Vi a l’estil romà

Una de les claus passaria per destinar vinyes de nova plantació per a l’elaboració de vi, «seguint els mètodes que utilitzaven els romans fa dos mil anys», va comentar Alba, i per aconseguir-ho, s’utilitzarien, entre altres estris, «àmfores on fermentaria, per aconseguir un producte diferent».

Limonium treballa aquest projecte en col·laboració amb la Facultat d’Enologia de la Universitat Rovira i Virgili, va informar Alba. Ambdues parts ja van fer un treball de camp previ per poder analitzar la viabilitat del projecte de fer una plantació de vinya. De tenir un seguiment de futur les propostes que planteja Limonium, en pocs anys la visió que tenen les persones que visiten l’aqüeducte, caminen o van en bicicleta per la finca seria diferent, va comentar Alba.

tracking