La fiscalia manté els 20 anys de presó per Jaume Solsona i la defensa en demana l'absolució

Fiscalia i acusació particular mantenen la petició de 20 anys de presó per a l'únic acusat del crim de Montblanc, comès l'octubre del 2014. El fiscal considera provat que Jaume Solsona -que mai ha reconegut els fets- va ser l'última persona que va estar amb la víctima, Sara Lozano, i que aquesta no va baixar del vehicle del processat dins del nucli de l'Espluga de Francolí, com argumentava ell en la seva declaració, sinó que la portar fins a un camp d'ametllers, la va asfixiar i cremar quan encara era viva i va morir per un «xoc tèrmic». En l'exposició de les conclusions finals, aquest dijous, el fiscal ha retret la «falta de solidesa absoluta de la coartada de l'acusat» i que esdevé «un indici més contra ell». L'acusació particular també demana la mateixa pena mentre que la defensa sol·licita l'absolució. Ara el judici oral celebrat a l'Audiència de Tarragona queda vist per a veredicte del jurat popular.

El jurat popular deliberarà, a partir de dilluns, si condemna o absol Jaume Solsona després d'una dotzena de sessions en la vista oral a l'Audiència. L'acusat, que està en llibertat provisional des del juliol passat -en pagar una fiança de 30.000 euros-, s'enfronta a vint anys de presó, la pena que demanen fiscal i acusació particular. El fiscal Álvaro Mangas ha inclòs unes modificacions menors en les seves conclusions finals. D'una banda, que l'acusat actuava amb les facultats cognitives «lleument» afectades per l'alcohol -com a atenuant- i, de l'altra, que aquest es va aprofitar de l'estat «gairebé comatós» de Sara Lozano, també per la ingesta d'alcohol -agreujant.

L'acusació particular ha demanat que, si subsidiàriament no concorre la traïdoria, que es tingui en compte d'abús de superioritat i aprofitar la indefensió de la víctima, si bé va ser un crim «improvisat», s'ha exposat. Ambdues parts coincideixen en la poca consistència de la coartada de Solsona en relació a la desaparició i mort de Sara Lozano. El fiscal ha retret que l'acusat hagi donat vàries respostes sobre per què Sara va voler baixar del vehicle de forma precipitada, en plena nit, i sense tenir com tornar cap a Montblanc. «Que si havia quedat amb algú, que si volia treure diners d'un caixer automàtic -quan no té targetes- (...) i després l'acusat diu que això només ho suposa», ha resumit.

«Menteix, ens ha mentit a tots perquè havia de posar una excusa per desvincular-se de la mort de Sara», ha etzibat. A partir d'aquí, el fiscal ha destacat la importància del conjunt de proves indirectes que l'assenyalen: des que va ser l'últim que va estar amb ella viva com el fet que el terreny on va aparèixer el cos calcinat havia estat de la seva família. «La va deixar tirada i no es va preocupar més d'ella», sosté el fiscal. Objectes trobats al lloc del crim -peces d'encenedors de la marca 'Buff', revistes locals i gasolina com a combustible accelerant per fer la foguera i desfer-se del cos i les proves- que també van aparèixer al domicili, magatzem i hort de l'acusat són indicis incriminatoris, per al fiscal.

El marc temporal també ha estat motiu de controvèrsia. El fiscal ha retret que l'acusat hagi canviat la franja horària, com si ell i la víctima haguessin marxat una hora abans -a la 1:15h- de la discoteca Xenon amb l'objectiu d'engrossir el marge temporal i poder sustentar que la víctima es trobés amb l'autor del crim, que és la hipòtesi de la defensa. «És radicalment discordant», ha dit el fiscal, el qual atribueix aquest canvi de la defensa en els horaris perquè les antenes de telefonia aportaven una informació que perjudicava Solsona. «No ens hem equivocat d'autor. Ha estat el senyor Solsona. No pot quedar impune», ha afegit l'advocat de l'acusació particular, Enrique Cancelo.

L'advocat de la defensa, però, Antonio Mendía, ha insistit en què no hi ha cap prova directa que incrimini el seu client. «No hi ha ADN en cap dels múltiples indicis trobats al lloc dels fets, no hi ha res», ha remarcat. Si bé no vol parlar de «conspiració», l'advocat ha criticat que en la investigació no s'hagi estirat més el fil d'altres proves trobades. Mendía s'ha referit a la burilla de cigarreta, un prospecte de propaganda d'un taller mecànic -editat el 23 d'octubre, just el dia abans del crim- i roderes de vehicles, trobades al lloc dels fets. També ha recordat que la darrera comunicació telefònica de Sara amb el seu pare, a les 2:26h, ella al·legués que estava «amb uns amics» -en plural.

«L'escenari del crim diu el que diu», ha conclòs Mendía. Per la seva banda, l'acusat ha aprofitat l'últim torn de paraula i, amb la mateixa actitud tranquil·la i confiada que ha conservat durant tot aquest judici oral, ha valorat la tasca del jurat popular i de la jutgessa. «Manifesto la meva innocència total i absoluta», ha sentenciat Solsona.