L'arxiu rep el fons d'Ernest Vallhonrat

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona serà la seu del lliurament del fons documental d’Ernest Vallhonrat Llurba, demà dimarts a les 19 hores. El Magatzem 2 de l’Espai Tabacalera acollirà un acte que comptarà amb la participació de Lluís Navarro Miralles, professor i doctor en Història Moderna, i Coia Escoda Múrria, directora de l’Arxiu del Port de Tarragona. Precisament, aquest arxiu va acollir la presentació del llibre Miquel Ballester: l’amic tarragoní de Cristòfor Colom, el darrer que va publicar Ernest Vallhonrat tot just unes setmanes abans que es produeix la seva morta, el desembre del 2011, a l’edat de 80 anys.

Ernest Vallhonrat va dedicar gran part de la seva vida a investigar la biografia de Cristòfor Colom i la seva possible vinculació amb el Camp de Tarragona, una de les seves grans passions. També va ser un conegut home de negocis, va presidir el Club de Màrketing de la Província de Tarragona, i va destacar per la seva activitat en l’àmbit de la cultura com a autor d’articles i llibres relacionats amb passatges de la Història. També va presidir el Cinema Amateur La Salle i va ser vicepresident del Casino de Tarragona. Els darrers anys va profunditzar en el coneixement de tot el que va rodejar Cristòfor Colom i va ser membre del Centre d’Estudis Colombins de Barcelona des de la seva fundació el 1990.

Les tesis defensades per Ernest Vallhonrat vinculades a l’almirall descobridor d’Amèrica sempre van ser respectades pels grans estudiosos de Cristòfor Colom. Vallhonrat va reforçar les seves teories amb viatges a Puerto Rico i Replública Dominicana. Precisament, en aquest darrer país (La Espanyola en època de Colom) es va aixecar un monument dedicat a la figura de Miquel Ballester, tarragoní que va introduir la canya de sucre al Nou Continent i que va ser alcalde d’una de les ciutats més importants de l’illa.

Vallhonrat va investigar molt la seva vida i la va concentrar en el llibre que li va dedicar. Ballester va ser el millor amic de Colom, amb qui va conèixer la costa d’Àfrica abans d’acompanyar-lo en els viatges de l’almirall a Amèrica, i on va descobrir la canya de sucre.

Entre les teories que defensava Vallhonrat, una situava l’origen de Colom a l’illa de Sardenya, en aquella època pertanyent a la Ligúria –capital, Gènova– i que havia estat repoblada amb persones provinents del Camp de Tarragona. Aquest va ser l’origen de la presència del català en poblacions com l’Alguer. A més, a la ciutat de Tarragona hi havia moltes persones amb el cognom Colom i alguns van participar en els viatges a Amèrica, com està documentat, sobretot jueus que patien persecusió.

Miquel Ballester és un dels grans tarragonins de la història que no ha rebut el reconeixement de la ciutat, com sí ho va fer Ernest Vallhonrat. Ballester, a més d’extreure sucre de les canyes a l’illa del Carib de l’Espanyola l’any 1505, per primera vegada, va ser la mà dreta de Colom al llarg de la seva misteriosa vida. Ballester va viure en primera persona la revolta que es va produir contra Colom i que va acabar amb el seu empresonament.

La relació de Colom i dels seus fets amb Tarragona van molt més enllà de la seva relació vital amb Miquel Ballester. Un dels fills de Colom va comprar a Tarragona un llibre escrit en català i l’any 1985 es va trobar en un antiquari de la ciutat el Llibre Copiador de Colom, considerada com la recopilació d’escrits fets per l’almirall i que és coneguda com la Bíblia del colombisme. Aquest manuscrit conté la transcripció de nou cartes que Colom va remetre als Reis Catòlics. A més, Ferran el Catòlic va viure gran part de la seva infantesa al Palau del Cambrer, edifici situat a tocar de la Catedral, en el qual els monarques van passar llargues temporades. En aquest immoble de la Part Alta va morir la mare del rei, la reina Juana Enríquez.

Vallhonrat també va publicar el llibre Colom, súbdit de la Corona d’Aragó, en el qual documentava moltes referències de la relació de l’almirall amb les comarques tarragonines. Sabedor de les moltes i discrepants teories existents sobre aquest enigmàtic personatge de la Història, Vallhonrat mai va dir que les seves eren les autèntiques i que, en tot, cas, les escrivia amb el desig que algú, anys després les pogués corroborar. Aquesta part de la seva personalitat serà un dels factors dels quals es parlarà en l’acte del dimarts en què la família farà la donació del fons documental a l’Arxiu d’Història de Tarragona.