Una confrare demana participar en la processó amb cadira de rodes

Paqui Bori, una tarragonina de 35 anys i membre de la banda de timbals i cornetes d’una confraria de Setmana Santa de Tarragona, demana als organitzadors de la processó de Divendres Sant poder participar a l’acte central de la festivitat amb cadira de rodes, ja que pateix un problema de salut que no li permet sortir amb crosses, com altres anys. El president de la confraria assegura que, abans d’acabar l’any, va fer la petició a un membre de la junta de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, entitat que organitza la processó de Divendres Sant, i que la resposta va ser negativa. Paqui Bori explica que «els organitzadors van dir que no podia participar amb cadira de rodes, ja que faria endarrerir la processó».

Bori és una persona molt arrelada a la Setmana Santa. Fa més de trenta anys que hi participa i només s’ha quedat sense poder fer la processó en dues ocasions per qüestions de salut. «Els dos anys que no he pogut sortir ho he passat molt malament, no m’imagino tornar a passar pel mateix. Per mi això és molt dur», assegura Bori, qui afegeix que «fa cinc anys que faig la processó amb crosses per un problema d’esquena. Enguany, m’han operat del colze i de la mà i no puc agafar les crosses».

Bori assegura que no es tracta de solucionar el seu cas concret, sinó que «demano a l’organització que recapacitin i que obrin la participació dels actes de Setmana Santa a les persones amb alguna discapacitat. Tots tenim dret a viure-la activament. Tinc l’esperança que el meu cas serveixi també per altres persones».

Per la seva banda, Josep Ignasi Boada, president de la Sang, congregació encarregada de l’organització de l’esdeveniment, assegura que no tenia constància d’aquest fet i que «tot i que és una situació complicada, estem disposats a parlar-ne amb tranquil·litat per buscar una solució». La idea de Bori és que, algun altre confrare de la seva entitat, l’empenyi durant la processó. «Si això no fos possible, intentaria aconseguir una cadira de rodes elèctrica», explica Bori, qui afegeix que «sóc conscient que, estèticament, potser no queda bé, però per damunt de l’estètica va el meu sentiment i les meves ganes de participar-hi».

Bori i els seus companys de banda assagen els tocs des del mes de novembre. «Abans tocava el timbal, però després del problema de salut, he hagut de passar-me a la corneta», assegura la jove de 35 anys.