Elvira Ferrando: Presidenta d'Espimsa i regidora de Comerç de l'Ajuntament de Tarragona
«No hem fet un mercat modern per continuar fent un horari antic»
La presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, assegura que «els representants dels paradistes van ser els qui van demanar obrir més hores el nou mercat»
Dos dies. Només falten dos dies pel gran moment. Dijous, el nou Mercat Central de Tarragona obrirà les seves portes a tota la ciutadania. L’envelat provisional que fins ara acollia el mercat, desapareixerà per sempre. Diari Més ha parlat amb la presidenta d’Espimsa que ha estat al capdavant del projecte durant els dos últims anys, Elvira Ferrando.
—Com està vivint aquests últims dies de preparatius abans d’inaugurar el nou Mercat?
—Tinc ganes de descobrir el resultat de tanta feina. És la culminació del projecte i veure tan a prop l’objectiu, m’entusiasma.
—Què significa obrir el Mercat?
—Els tarragonins esperaven aquest moment amb moltes ganes i il·lusió. No he d’amargar-me que, aquests deu anys, han estat temps difícils per tothom, des de paradistes, comerciants dels voltants i Ajuntament. Ens trobem a la recta final.
—Ha plorat molt pel Mercat?
—No he plorat, però m’he ocupat molt del projecte. Sempre he intentat buscar solucions i he dedicat tota la meva capacitat negociadora i conciliadora per tirar endavant acords importants. He calculat que, entre uns i altres, he portat a terme 143 reunions.
—S’ha imaginat el dia de la inauguració?
—Sí, moltes vegades. Serà una inauguració molt participativa. No hem volgut fer una cosa espectacular, sinó unes activitats on els tarragonins puguin participar-hi. Dijous farem els parlaments amb els paradistes en marxa i, després, tothom qui vulgui serà benvingut. Durant el cap de setmana s’hi portaran a terme activitats, perquè cap tarragoní es quedi sense celebració.
—Com serà el mercat que està a punt d’obrir?
—Modern, però mantindrà l’essència del mercat de sempre. L’eslògan és On es viu tot, perquè el més important és viure l’experiència i la vivència. Serà un espai gastrocultural i de dinamització, on cada divendres i dissabte es faran activitats. Parlem d’un monument de 101 anys.
—Sap si hi ha paradistes que no es traslladen i tanquen la parada per una qüestió d’horaris?
—No els tinc controlats, però sé que hi ha altres motius que han fet abandonar, no només els horaris. Dissabte, vaig anar a acomiadar-me d’aquells paradistes que no continuen. Em van rebre molt bé. Vull deixar clar que l’horari que preveu el reglament del Mercat és de nou del matí a vuit del vespre. Finalment, en una comissió negociadora, els mateixos paradistes, van demanar fer l’horari de dos quarts de nou del matí fins a les nou del vespre. Ha estat una decisió d’ells.
—És cert que, el primer any, l’horari estarà en període de prova?
—Sempre hem dit que el mercat és viu, té vida. No m’agrada la paraula prova. Des d’Espimsa, sempre estarem disposats a parlar del tema, sempre i quan es respecti i es compleixi el reglament, que marca que s’ha d’obrir de nou del matí a vuit del vespre.
—Obrir només al matí no és negociable?
—No, així ho marca la normativa que vam aprovar. No hem fet un mercat modern per fer un horari antic.
—Què li diria a aquells paradistes que no poden contractar més personal?
—Els entenc a la perfecció. Però els seus representants ens han demanat més hores de les que estaven estipulades. Vull destacar que els paradistes poden escollir fer l’horari marcat, de nou a vuit. No necessàriament han d’obrir a dos quarts de nou del matí. Com a anècdota, l’altre dia, una paradista se’m va acostar i em va dir, contenta: «per primera vegada sóc una empresa». Però entenc els qui no ho viuen així.
—Quants locals i parades buides queden?
—Cinc locals comercials i set parades.
—Té garanties que s’acabin ocupant?
—Hi ha candidats, però no puc garantir res. Però està clar que hi ha públic objectiu que està esperant que s’obri el mercat per instal·lar-s’hi. Obrirem amb un 83,17 per cent de la superfície ocupada. És un bon inici.
—Fa unes setmanes, els paradistes es van plantar i van demanar endarrerir la inauguració.
—Cert. Com a presidenta d’Espimsa vaig preguntar als tècnics i em van dir que tot estaria a punt. La presidenta de l’Associació dels Venedors, Maria Virgili, em va explicar que no tenia cap informe tècnic que assegurés que el mercat no estaria enllestit, que només era una sensació. Jo no puc presidir una empresa amb sensacions, ho he de fer amb informes i fets. Per això vaig decidir tirar endavant. Això no vol dir que hi hagi un imprevist. Hi havia una data acordada, si no la complíem, haguéssim perdut credibilitat.
—Estarà tot a punt?
—Sí, jo mateixa vaig anar a comprovar que les càmeres estiguessin llestes.
—Però hi haurà algunes parades que encara no hauran acabat.
—El temps ha estat el mateix per tots.
—Com ha estat la relació entre Espimsa i l’Associació de Venedors del Mercat Central?
—Hem mantingut reunions molt dures, però mai ens hem aixecat de la taula sense quedar per un altre dia. L’objectiu, tant de la presidenta, Maria Virgili, com el meu, era el mateix: obrir el nou Mercat.
—Ha estat difícil arribar a acords?
—Tant la Maria Virgili com jo som dones amb molta determinació i molt de caràcter. Hem coincidit dues persones amb molta capacitat de treball i de negociació. Aquest ha estat l’èxit final.
—S’ha trobat finançament pel pàrquing?
—No, encara tenim quatre anys per buscar i trobar.
—Quan es traslladaran a la plaça Corsini els marxants?
—Tan aviat com estigui urbanitzada la plaça Corsini. No durant aquesta primera fase en la qual posarem una capa de formigó.
—Els marxants se senten abandonats i asseguren que ningú els té en compte.
—Tinc fotografies que demostren que hem mantingut reunions. No els tenim abandonats, fins i tot hem parlat dels criteris que hauran de seguir les parades, com per exemple el color del tendal.
—La nova ordenança de venda ambulant contempla la possibilitat d’eliminar parades o superfície, si manca espai a la plaça Corsini.
—Això no passarà, però és una manera de preveure la situació.
—És negociable el trasllat dels marxants a la plaça Corsini?
—No. No és per caprici, és una situació molt meditada i avaluada, decidida per tots.
—Quan es traurà l’envelat provisional?
—Abans d’acabar el mes. Alguns dibuixos s’aprofitaran i es posaran a l’aparcament soterrani.
—Quan s’urbanitzarà la plaça Corsini?
—El ministeri de Foment encara no ha licitat el projecte. No creiem que s’allargui, però de moment hi posarem una capa de formigó.
— L’Estat es fa càrrec de la urbanització de Corsini, però qui pagarà les peticions dels veïns, que demanen una pèrgola?
—L’Ajuntament. Això no estava previst i val diners. Encara no està pressupostat.
—«Els turistes vindran a Tarragona a veure el carilló», va dir.
—Vindran segur. Els projecte el faré públic ben aviat. De moment, no vull avançar res perquè la comissió del Seguici Popular encara ha de donar el vistiplau.