Un arqueòleg discrepa sobre la càvea metàl·lica que es posarà al Teatre

No tothom està d’acord amb instal·lar una càvea metàl·lica de grans dimensions damunt les grades del Teatre de Tarraco ni de donar un protagonisme menor a les troballes conegudes i que expliquen part de la zona portuària de la ciutat romana. Aquest és el cas de l’arqueòleg Josep Maria Macias, estudiós de l’àmbit portuari de fa 2000 anys, persona que coneix en profunditat el subsòl de la ciutat i professional de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. En un article, escrit a títol personal, posa en qüestió el projecte museogràfic del recinte que conté el Teatre i altres elements més antics de Tarraco.

L’arqueòleg afirma que «fins avui, la Generalitat, a través del seu Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, no considera oportuna la realització d’un projecte científic estable que garanteixi un coneixement fiable i precís de l’evolució històrica d’aquest indret de la ciutat». Afegeix que «en el nostre col·lectiu tothom sap que el Teatre és un jaciment arqueològic no exhaurit» i recorda que «un article de l’any 1983 ja exposava l’existència de vestigis històrics anteriors a la construcció del recinte teatral, una realitat que també es reconeixia en el dossier de la candidatura de la Unesco presentada l’any 2000 a Cairns (Austràlia)».

Macias comenta en l’article que «malgrat tot aquest coneixement científic previ, algú de la direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat ha tingut la brillant idea de promoure un projecte arquitectònic complex que superposa una estructura metàl·lica d’alçada considerable que, inevitablement, fomenta micropilotatges dins d’una àrea arqueològica. A més, s’ha fet l’estudi i la redacció del projecte tècnic abans de tenir la zona afectada íntegrament excavada». «Per acabar-ho d’adobar –afegeix–, l’excavació efectuada només s’ha cenyit a l’idea d’edificació del projecte metàl·lic», al qual Macias es refereix amb les paraules «colomar metàl·lic», i remarca que «allò que fa únic aquest espai és la possibilitat d’explicar el que crec que és l’única zona portuària tardorepublicana conservada en la Hispània mediterrània». «Evidentment, la projecció de l’estructura metàl·lica no està sincronitzada amb els resultats definitius de l’excavació arqueològica», remarca.

Macias recorda en el seu article que «a inicis del segle XX l’Ajuntament de Tarragona va decidir treure les construccions annexes a l’església romànica de Santa Maria del Miracle, ubicada a l’interior de l’Amfiteatre i amb una primera referència històrica: la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154. El propòsit era millorar la visibilitat del temple medieval i el resultat fou, el 1915, l’esfondrament de bona part de la seva estructura. Poc després, el mateix Ajuntament va derruir les restes de les cobertes per tal que ningú prengués mal. No tinc present, en tota la Mediterrània, cap Amfiteatre amb una Basílica tardoantiga en la seva arena i, encara menys amb una segona d’altmedieval. Malgrat això, el discurs oficial, tan el del màrqueting com el museogràfic, destaca de forma simplista l’Amfiteatre romà». Segons la seva opinió, ara es vol fer alguna cosa similar amb el Teatre i la zona portuària.

Per últim, Macias lamenta que «en aquest projecte l’Ajuntament no hi és i ni se l’espera. I aquest és un altre problema. No es pot compartimentar la gestió de Tarraco d’acord amb criteris competencials».