«A les cinc o a les sis de la tarda, tothom està a casa»

El tarragoní Enric Milà viu a Heidelberg (Alemanya) des de fa gairebé dos anys. Actualment, i després de treballar molt, Milà estudia un doctorat en el millor centre de recerca en biologia molecular d’Europa. El jove tarragoní està fent realitat els seus somnis.

—Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—Vaig marxar per primer cop a fer l’Erasmus. M’ho va recomanar un tutor de la carrera (gran amic ara) i, finalment, em vaig decidir. Va canviar el meu punt de vista, el va fer més gran. Em va fer treure la por a viatjar i viure altres experiències. Quan em va sortir l’oportunitat de Heidelberg, no m’ho vaig pensar.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—La primera impressió va ser segurament: Collons quin fred que fa!, però ara ja m’he acostumat al fred d’aquí i no n’hi ha per tant. Aquí tenen costums diferents i encara que la majoria de dies festius són els mateixos, les tradicions no ho són.

—Quines són les principals diferències entre Heidelberg i casa seva?

—Les principals diferències que trobo són: els horaris aquí tot es fa més d’hora, no fan servir massa l’oli d’oliva, utilitzen mantega gairebé sempre, rarament trobes peix fresc i, si el trobes, és molt car, posen cogombre a tot arreu. Els dies festius solen ser similars, però les tradicions són totalment diferents i quan intento explicar les de casa, les de Tarragona i Catalunya, se’ls hi fa força estrany o se n’enriuen, per exemple, com el tió de Nadal o es queden impressionats quan veuen castells.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—És obligat visitar el castell, està en runes però és molt bonic i, des d’un dels miradors, es veu tota la ciutat.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents de les de l’Estat espanyol?

—Són força diferents, especialment els horaris comercials, per exemple, el diumenge està tot tancat, només les botigues de pa tenen permís per obrir i només fins a les onze del matí. La gent a la feina està centrada, treballen vuit hores al dia seguides i normalment només paren una hora per dinar. A les cinc o sis de la tarda gairebé tothom està a casa.

—Des de que va arribar ha viscut quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

—Fer una calçotada a Alemanya amb calçots i salsa de Valls no té preu!

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La meva família sobretot i els meus amics de tota la vida, cada cop costa més veure’ls.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—L’horari d’aquí, ara que m’he acostumat, em sembla genial i sóc molt més productiu. També les cerveses. No tenen ni punt de comparació amb les de Catalunya.