Llàgrimes d'emoció al nou Mercat Central

Són les deu del matí. Centenars de tarragonins esperen impacients al voltant de l’edifici modernista. Els representants del consistori es mosseguen les ungles i mostren un somriure nerviós. A l’entrada, una cinta inaugural amb la bandera catalana que aconsegueix reunir les mirades dels periodistes, testimonis d’un dia històric. Tot està a punt. Llavors arriba l’instant que fa deu anys que els tarragonins esperen. L’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, i la presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, encapçalen la comitiva que desfila per una catifa vermella. De fons, la veu dolça i solemne dels cantaires del Cor L’Àncora. A l’interior de l’edifici, la presidenta dels paradistes, Maria Virgili, els espera amb els ulls plens de llàgrimes. S’abracen i es diuen, sense paraules, que després de tants anys de patiment, ja ha arribat el dia. Uns i altres miren a les càmeres i tallen la cinta inaugural. El nou Mercat Central de Tarragona ja és una realitat. Una multitud de tarragonins entren i contemplen la meravella. Comença una nova etapa. Això és el que es va viure ahir, durant la inauguració del nou Mercat, que ha estat deu anys remodelant-se. Ningú es va voler perdre la reobertura de l’equipament. No s’hi cabia, però l’ocasió s’ho valia.

«No sé si l’emoció em deixarà parlar». Així començava el discurs de la presidenta de l’Associació de Paradistes del Mercat Central, Maria Virgili, qui va voler agrair l’esforç que han fet els paradistes per poder traslladar-se. També va dedicar unes paraules a la presidenta d’Espimsa. «Gràcies Elvira. Ha costat arribar fins aquí. Ho hem aconseguit perquè teníem clar l’objectiu, obrir el Mercat». Ferrando, durant el seu discurs, va recordar, un per un, tots els presidents d’Espimsa que han gestionat la remodelació del Mercat.

Per la seva banda, l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, va dir que «la imatge més simbòlica de la jornada és l’emoció i les llàgrimes de la presidenta dels paradistes». Ballesteros va definir com «un autèntic viacrucis» aquests últims deu anys i va assegurar que «aquest espai serà el motor i la locomotora de la ciutat». L’alcalde va reconèixer que el gran error va ser traslladar l’activitat del Mercat Central a l’envelat provisional sense tenir llest el projecte i sense haver fet l’excavació arqueològica i la desviació de serveis. «Això ha comportat més de quatre anys d’endarreriment, per tant, les obres de remodelació han durat, en el pitjor dels casos, sis anys», va assegurar. Finalment, Ballesteros va explicar que s’espera que unes 20.000 persones visitin el nou Mercat durant aquest cap de setmana.

Sense dormir

La majoria de paradistes confessaven, minuts abans d’obrir les portes del nou Mercat, que no havien dormit. Els nervis, la il·lusió, les ganes, la por, la incertesa i l’emoció eren els culpables. «No he dormit, només pensava en el taulell», deia Maria Virgili, també propietària de Carnisseries Virgili. Al costat, la seva mare, Teresa Pons, que fa uns anys es va jubilar i el negoci va passar a mans de la seva filla. «Jo vaig començar a vendre carn justament aquí, al mateix lloc, quan tenia només 15 anys. M’he passat tota la vida, darrere d’un taulell. Avui em venen molts records el cap. Estic molt emocionada», assegurava Teresa Pons, entre llàgrimes.

Ferran Bertrán, de Carna Bertran, també va dormir poc. «A les sis del matí ja descarregàvem el gènere. Encara no sabem ben bé com distribuir-lo, és el primer dia», explicava Bertrán. La nota curiosa de la jornada va ser protagonitzada per la indumentària dels treballadors de dues parades: Casa Pladevall i Albert Ribot. Els primers portaven marietes dibuixades i, els segons, una frase amb força estampada a la samarreta: Tornem a casa!

Vicenç Bardolet, de la Cansaladeria Bardolet, assegurava que «aquest mercat té ànima i essència. Aquí ja no hi ha parades, aquí hi ha botigues, i cadascú l’ha decorat des de la seva pròpia ànima». I és cert. Cada botiga tenia la seva personalitat i el seu encant.

La por: els horaris

La jornada d’ahir va estar marcada per l’alegria i l’emoció, però alguns paradistes no van poder evitar parlar de la seva gran por: els horaris del nou Mercat Central. «Estem contentes i il·lusionades, però no podem negar que ens preocupa l’horari que haurem de fer. No només es tracta de vendre, també hem d’anar a buscar el gènere i netejar, entre altres», assegurava la peixatera Encarna Sánchez. En una situació similar es trobava Manoli Rodríguez, propietària d’una fruiteria. «Ens espanten totes les hores que hem de treballar i això ho vivim amb una mica d’incertesa. Tot i així, tirarem endavant», assegurava Rodríguez.

Per la seva banda, Josep Gabriel Creus, propietari del Xiringuito del Mercat Central, explicava que «aquest matí sembla que estigui en un vagó del metro de Barcelona, ple de gom a gom». Al migdia havia venut uns 200 entrepans i assegurava que, «tot i que treballar tantes hores és inhumà, volem ser el Pinocho, –un bar molt conegut de la Boqueria–, del Mercat Central de Tarragona.