«Per veure la primera Falla que es va fer l'any 1933 van venir 30.000 forasters»

— Li agradaria que Tarragona tornés a organitzar Falles per Sant Joan?

— Em sembla una gran idea. Fa falta que molta gent s’involucri i, també, que hi hagi diners per fer-ho bé.

— Com era la primera Falla, la de l’any 1933?

— La primera es deia L’Estació Central i va costar 3.000 pessetes de l’època –el sou d’un any d’un mestre– i, fins i tot, de nit estava il·luminada. Va ser l’única que es va fer aquell primer any.

— La iniciativa va ser un èxit i va créixer l’any següent.

— La gent ho va agafar amb moltes ganes. L’any 1934 es van fer sis falles, una d’elles infantil. L’últim any, el 1936, se’n van fer tres. Les comissions falleres van tenir alguns problemes econòmics.

— Es van haver de fer derrames?

— Quan es va fer la primera, que feia deu metres d’alt per vuit d’amplada i era una Falla de gran nivell, el mestre faller va tenir dificultats per cobrar. La comissió va fer una derrama.

— L’experiència ens diu que si es recupera la tradició, la qüestió econòmica ha d’estar ben lligada.

— S’ha d’anar sobre segur i que la gent que ho vulgui promoure vagi junta. Personalment, recomanaria anar a veure les autoritats per conèixer la seva opinió i, si diuen que en donen suport, llavors s’hauria de començar a buscar diners, fins i tot portant una maqueta de la Falla.

— Recuperar les Falles per Sant Joan tindria una repercussió social i econòmica notable?

— L’any 1933 van venir a Tarragona 30.000 forasters per veure la Falla. Era moltíssima gent en aquella època. A la ciutat li va beneficiar molt econòmicament. La festa durava diversos dies. També hi havia música, focs, ball, cavalcades... Es va generar un gran ambient.

— Es podria repetir la història?

— Si ara es tornessin a fer, i el primer any hi hagués només una, com va passar l’any 1933, vindria gent, però la xifra augmentaria molt el segon any.

— Parlem de Falles de gran format?

— Les dels anys trenta no eren precisament petites. Les havia de quinze metres d’alçada. Casa meva està a 33 metres del terra i és la novena planta de l’edifici.

— Què es feia, a més de Falles i activitats com música i ball?

— També desfilaven carrosses engalanades que feien entitats molt conegudes de Tarragona com les del Sindicat d’Iniciativa i Turisme, el Nàstic, la fàbrica de tabacs o la comissió del Port.

— La ciutat es va involucrar i la repercussió va anar en augment.

— L’any 1935 es va estrenar una zarzuela, La fallera del barrio, dedicada a les Falles de Tarragona. La van escriure Josep Cabestany i Martí Marias Magrinyà. En conservo el text, però no he aconseguit la música. Hi ha moltes coses a explicar de les Falles que es van fer a la nostra ciutat.

— Entre la molta documentació que té, he vist informació de les Falles en diaris com La Vanguardia i l’ABC, i una gran foto d’una Falla en una portada d’un especial del rotatiu barceloní.

— Els mitjans de premsa es van fer molt de ressò. Les fotos les va fer Hermenegildo Vallvé, que era el corresponsal.

— Fins i tot va conèixer i va parlar amb la primera fallera major, la de l’any 1933.

— Sí. Antonieta Bonachí. Tenia 19 anys quan va ser la fallera major. Era filla d’un ferroviari. Em va fer molta il·lusió i em va mostrar documentació de l’època. També vaig conèixer al senyor Solano, qui va ser president de la primera comissió.

— Les Falles tenien un component satíric, com en les que es fan a València?

— Totes eren una sàtira. Una es va dedicar al tramvia Tarragona-Reus, que mai es va arribar a fer, o en una apareixien els Nanos –com el Nano Marqués– per criticar la construcció de l’edifici de Telefònica a la Rambla Nova, ja que no es respectaven les normatives municipals. Per cert, hi va haver una titulada Allà en els temps de Roma, dedicada als esports olímpics.

— Tornant al present, creu que Tarragona tornarà a gaudir de les Falles com va passar ara fa 84 anys?

— A la reunió de fa unes setmanes –organitzada per Sageta de Foc– va anar molta gent i de diverses entitats. Penso, és la meva opinió, que s’hauria de formar una comissió de Falles, si cal amb gent de les entitats, però que fos independent d’aquestes. Crec que podria anar bé. Ha de ser una comissió pròpia, més que es formi una a cada entitat. Aquesta és, almenys, la meva forma de veure-ho.

— Les Falles podrien ser una realitat el 2018, quan es compleixin 85 anys de la primera que es va plantar a Tarragona.

— Penso que és possible i que Tarragona ho hauria de recuperar. A la nostra ciutat es fan coses i també podria fer una activitat de gran categoria com seria organitzar les Falles.