«Els anglesos estan molt conscienciats de la importància de la recerca»

Núria Setó és una tarragonina de 38 anys que actualment viu a Londres, on està treballant a l’Institute of Neurology. A dia d’avui està fent el seu segon postdoc, basat en l’estudi de vies desencadenants en malalties neurodegeneratives.

— Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— Ha estat i està sent un aprenentatge constant. Un cop acabat el doctorat, em vaig traslladar a Londres per la meva primera feina en recerca, on vaig aprendre noves tècniques que he dut a terme durant aquests anys. En el segon projecte (l’actual), he après més tècniques, aquest cop, relacionades amb el tractament de cèl·lules mare.

— Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

— La idea de poder viure en un altre país em fascinava. Ja havia viscut a París durant uns mesos i l’experiència em va encantar.

— Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

— Tal com m’esperava. No havia anat a Londres prèviament, de manera que, quan hi vaig arribar per primer cop per una estada de mig any i amb només un parell de maletes, tot semblava tal com es descriu: gris i molt dinàmica.

— Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

— El canvi va ser aclaparador. Londres és una ciutat molt gran, molt agitada, hostil i, tot i haver viscut prèviament a París i Barcelona, vaig sentir un gran canvi.

— Quines són les principals diferències entre Londres i casa seva?

— Destacaria l’arquitectura de la ciutat, que és molt eclèctica i la varietat d’edificis moderns al costat d’edificis de l’època victoriana fa que aquesta ciutat tingui un caràcter propi. D’altra banda, Londres és una ciutat que no para mai. Moltes botigues estan obertes les 24 hores.

— Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

— N’hi ha molts, però destacaria els museus i els carrers i barris més concorreguts de la ciutat.

— Què destacaria de la manera de treballar del país?

— Pel que fa al meu camp de treball, els anglesos estan molt conscienciats amb la recerca i sempre hi ha algun acte organitzat per recollir diners i ajudar a la investigació. Pels qui ens dediquem a aquesta feina, és molt satisfactori.

— Com s’està vivint la crisi al seu país de residència?

— Anglaterra, tot i que és econòmicament molt solvent, actualment pateix un increment de la incertesa a causa del brexit. Les condicions encara no estan establertes i s’aprecia inquietud en diferents sectors de treball, especialment en les empreses que treballen en l’àmbit internacional.

— En aquests moments en què les xifres d’atur a Espanya no paren de créixer, creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

— Crec que Anglaterra es mou molt per oferta i demanda. No obstant això, el brexit i les seves conseqüències en els propers anys fan que la situació sigui incerta laboralment.

— Des que va arribar, ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

— Mai m’hagués imaginat que em casaria amb un anglès i que el veuria pujar de segons en un castell de Castellers of London, la colla castellera de Londres.

— Què és el que més troba a faltar de casa?

— La família, els amics, el temps, el mar, la plaça de la Font. Tot en el mateix ordre.

— Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

— La puntualitat, la informació constant si alguna cosa no va bé, la recepta del pastís de pastanaga, l’horari laboral, l’educació, el sentit de l’humor i la solidaritat.