«La recerca biomèdica és l'única eina possible per avançar en la prevenció i la cura de malalties»

La Universitat Rovira i Virgili ha investit el metge endocrinòleg Ramon Gomis de Barbarà com a doctor honoris causa per la seva contribució al món de la investigació biomèdica en relació amb la malaltia diabètica, l’obesitat i la nutrició. El professor Ramon Maria Miralles, director del Departament de Medicina i Cirurgia de la URV, ha estat el padrí del doctorand en l’acte d’investidura, que s’ha dut a terme aquest divendres, 31 de març. La proposta d’investir-lo com a doctor honoris causa, però, la va fer l’investigador Joan Vendrell.

Ramon Gomis, que va néixer i va passar la seva infància i joventut a Reus, ha reconegut que aquest reconeixement és «molt especial» per la seva vinculació amb els professors de la Universitat i per la seva relació amb el territori. De fet, ha col·laborat amb la Universitat Rovira i Virgili com a científic i com a gestor de la ciència biomèdica.

Actualment, Gomis de Barbarà és catedràtic de medicina a la Universitat de Barcelona, director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) des del 2004 i consultor sènior en Endocrinologia a l’Hospital Clínic de Barcelona, on ha exercit de metge endocrinòleg des del 1974 i de cap de la Secció de diabetis i del Servei d’Endocrinologia.

En el seu discurs, Gomis ha assegurat que va decidir especialitzar-se en el camp de l’endocrinologia perquè «la recerca científica biomèdica era, i és, l’única eina possible per donar-nos aquesta resposta que ens permeti avançar en la prevenció i la curació de les malalties». Ara bé, reconeix que «hi ha qui pot pensar que la recerca biomèdica no és per als metges» i proclama que «no es pot progressar en la medicina sense una recerca mèdica amb metges», encara que això «exigeix canvis».

Gomis aposta per la recerca traslacional, que es tractaria «d’estimular als metges per tal que assoleixin els coneixement fonamentals en ciències bàsiques, des de les matemàtiques o la física a la bioquímica o la biologia cel·lular, i aplegar sota uns programes comuns, metges clínics amb aquesta formació i bàsics amb l’objectiu de respondre plegats les preguntes que sorgeixen en l'activitat clínica».

Dotar la universitat per trobar l’excel·lència

Per a Gomis és important «disposar a la pròpia universitat dels equips de recerca i les estructures que facin possible descobrir nous mètodes de diagnòstic i tractament», alhora que defensa una «aposta decisiva per incorporar el millor talent a les nostres estructures hospitalàries i acadèmiques». Això permetrà trobar l’excel·lència que, segons Gomis «és fonamental, no només per als acadèmics, sinó també per al propi país. Si volem un futur millor per a nosaltres i per a les noves generacions, hem de saber-nos exigir el màxim».

Tot plegat sona difícil en aquests moments de crisi «no només econòmica sinó també intel·lectual» que vivim, «on sovint es confon la socialització de la cultura o la ciència amb la manca de rigor i de l’excel·lència. I és aquí, a la pròpia universitat, on hem de pensar i hem de saber cercar els nous viaranys de progrés, que no és obligat suposin més malbaratament i més patiments, ben al contrari».

El valor de la recerca mèdica

Ramon Gomis posseeix quatre patents referides a obesitat, malaltia d’Alzheimer, hemostasia i marcador epigenètic per a la diabetis i és avaluador de més d’una desena de publicacions científiques d’arreu del món. A més, acumula més de 350 articles científics, un dels quals ha estat citat en una editorial pel professor K. Polonsky com un dels cinquanta més rellevants en els darrers 200 anys de recerca i innovació en diabetis. Tot i així, Gomis treu importància a les cites bibliomètriques per mesurar l’impacte de la recerca mèdica, ja que creu que «en medicina, com en altres ciències, el més important no és l’impacte de la revista on es publiquen les nostres descobertes, sinó el valor de la nostra descoberta».

Aquesta activitat científica ha estat reconeguda amb diferents distincions. Ha rebut el Premi Nacional de Recerca de Catalunya, la medalla Narcís Monturiol a la Recerca i a la Innovació, la distinció com a membre de l’Acadèmia Europea, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el nomenament de fill il·lustre de la ciutat de Reus.

L’altre passió: l’art

Ramon Gomis també destaca per la seva trajectòria personal en el món de la literatura i el teatre. Ha escrit vuit obres de teatre, algunes estrenades al Teatre Lliure, al Teatre Romea de Barcelona i al Teatre Fortuny de Reus, entre d’altres. Les tres primeres obres estan ambientades al Camp de Tarragona, en estil de realisme crític. Però també ha escrit prosa, viatges i biografies, com la biografia juvenil del poeta reusenc Gabriel Ferrater.

Ha rebut el premi de la crítica de Serra d’Or i el premi de narrativa de l’Enciclopèdia Catalana. A més, va ser un dels fundadors del grup de teatre independent La Tartana, a Reus el 1968, i actualment és el president del Patronat del Teatre Lliure.

A la cerimònia, el doctorand de la URV ha rebut, del rector Josep Anton Ferré, els símbols de la investidura que venen de la universitat medieval: la medalla, el birret, el llibre de la ciència i la saviesa, l’anell i els guants blancs. L’acte l’ha presidit el rector, acompanyat del president del Consell Social Joan Pedrerol i el secretari general de la Universitat, Esteve Bosch. Membres de la Coral, l’Orfeó i de la Orquestra de la URV han interpretat l'himne d’entrada a l’inici de la sessió i el 'Gaudeamus Igitur', al final de l’acte.