La Sala Trono baixa la persiana definitivament catorze anys després

«Tant a la vida com al teatre s’ha d’aconseguir un bon final. Visca el teatre i visca la Sala Trono!». D’aquesta manera baixava la persiana, de manera definitiva, l’únic espai que ha ofert, durant catorze anys, teatre de qualitat i de petit format a la ciutat. La Sala Trono s'ha acomiadat aquest diumenge al matí. I ho ha fet davant d’un centenar de persones que han acudit al funeral simbòlic organitzat per la mateixa companyia. «Reconforta veure tanta gent i tantes cares conegudes», ha dit l’actor Pau Ferran segons abans de pronunciar l’últim adéu.

Passat un quart de les dotze del migdia, Joan Negrié i Pau Ferran han començat a enfilar la Baixada de la Misericòrdia. Han encapçalat una comitiva de prop d’un centenar de persones, moltes vestides de dol i amb espelmes enceses a la mà. Negrié, també de negre, ha agafat del braç a Ferran, el protagonista d’'Això és tot' –junt amb Oriol Grau–, mentre la solemne melodia d’un saxo els marcava el ritme. L’estampa ha barrejat tristesa i sàtira. Els transeünts que s'han creuat amb la comitiva no acabaven d’entendre què estava succeïnt. Les mirades curioses eren constants. També els comentaris d’alguns ciutadans que sí que s’havien assabentat del que passava. «Ai pobreta!», han dit dues dones a Pau Ferran mentre creuava el carrer Major.

La comitiva s'ha dirigit a la Plaça de Dames i Vells, espai on es troba el local de la sala. Els talons vermells de Pau Ferran s'han enfilat a l’únic graó de la Trono per guiar els assistents cap a l’interior. «Passeu cap a dins. La meva germana –el personatge de Sala a 'Això és tot', interpretat per Oriol Grau–, vol dir-vos unes paraules», deia Ferran a mida que arribava la resta de la comitiva.

La Sala Trono s'ha omplert per darrera vegada, i en dues ocasions. No hi cabia tothom en un sol passi. La imatge d’Oriol Grau ha aparegut projectada a la paret de la sala. L’ambient era trist, a les fosques i amb espelmes enceses al mig de l’escenari. El també protagonista d’'Això és tot' ha comunicat, des del llit de l’hospital, que s’havia trencat la tíbia i el peroné, motiu pel qual no havia pogut assistir a la cita. Tot i això, ha criticat el tancament de la Trono i ha deixat una consigna ben clara: «Crideu ben fort visca el teatre i que Talia us acompanyi».

Després d’escoltar el missatge de Grau, assistents i membres de la companyia s'han dirigit a l’exterior. Una guitarra acústica i un violí han entonat una bonica melodia mentre Pau Ferran no ha arribat a l’entrada del local. Segons després, l’actor ha aparegut, s'ha tret el vel i ha començat el seu discurs. «Fa mesos que vèiem com la llum s’anava apagant. Vam lluitar desesperadament perquè no fos així. Amb l’última producció semblava que revifava, però només va ser un miratge, una pujada abans de la gran caiguda. Dissabte la llum es va apagar per sempre», ha dit Ferran. Ha deixat clar que «Tarragona no seria el mateix sense la Trono», ha fet baixar la persiana per darrer cop i ha exclamat entre aplaudiments: «Ja s’ha acabat el període de dol! Visca el teatre i visca la Trono!». Per finalitzar l’acte, s'ha convidat els assistents a un vermut amb música.