La RSAT rebutja la càva metàl·lica i demana una actuació més global

El rebuig generalitzat de la càvea metàl·lica que s’ha projectat instal·lar el Teatre romà de Tarraco i generar una actuació global a la Part Baixa de Tarragona, per remarcar també la importància de les restes portuàries, són les conclusions més significatives que va oferir el col·loqui celebrat ahir a la seu de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT) i impulsat per aquesta institució. El fet més notable va ser l’absència de representants de les administracions, que van declinar la invitació a assistir al debat, així com de l’arquitecte que ha redactat del projecte de rehabilitació del Teatre, que també va ser convidat per la RSAT.

La presidenta de l’Arqueològica, Pilar Alió, es va mostrar satisfeta «per la resposta dels socis i de persones que no pertanyen a l’entitat», i va dir que «accepto –que les administracions no assistiren– i les enviarem un document amb les conclusions, com així vam quedar».

Xavier Allué, conductor del col·loqui i membre de la junta directiva de la RSAT, va llegir, com a ideari de l’entitat, que «propugnem que es completi l’excavació, restauració i interpretació de tot el jaciment al voltant del Teatre, que s’ampliï l’àrea a estudiar fins a les Termes del carrer Sant Miquel i que s’ofereixi la visió de que el port era, i continua essent, la gran porta de la ciutat».

De les diverses intervencions que es van produir, es dedueix que la gran estructura de ferro que s’instal·larà a l’interior del Teatre, per reproduir la càvea, no agrada ni és la millor solució. Fins i tot es va plantejar una reproducció 3D. També es va arribar a la conclusió que cal aprofundir en el coneixement de les restes portuàries que conviuen amb les del Teatre i intentar excavar en zones pròximes «on segur que hi ha més restes d’època romana», va dir un dels participants.

La trobada va servir per evidenciar la necessitat de reforçar el mur que hi ha entre el carrer Caputxins i la base del Teatre». Un arquitecte que va edificar a la zona va recordar que, als anys setanta, mentre es feia un edifici, hi va haver corriments de terra. El mur té una caiguda de disset metres i, molt probablement, està afectat per la presència de la Cova Urbana, que conté grans bosses d’aigua.

Jordi López, arqueòleg de l’ICAC (Institut Català d’Arqueologia Clàssica) i membre de la RSAT, va comentar que «urbanísticament, el projecte –del Teatre–, ens sembla perfecte que es faci, per què aquesta intervenció pot ser una oportunitat d’unir la Part Baixa amb el centre de la ciutat». També va comentar que «la intervenció arqueològica és correcta i la restauració, que ha provocat discussió, hauria de ser el més real possible». Va afegir-hi que «si el Teatre tenia tres càvees, s’han de reproduir les tres i no només dos perquè llavors es falseja la visió del monument». López també es va mostrar partidari «d’excavar al carrer Caputxins, on hi ha restes de la summa càvea».

Per la seva banda, Francesc Barriach, soci de l’Arqueològica, va proposar «excavar en les naus i solars vuits que hi ha a la Part Baixa i, si cal, alliberar els propietaris de pagar els impostos a canvi de permetre fer excavacions».

La demanda de fer una intervenció més generalitzada a la Part Baixa i la concreció d’una planificació a llarg termini va ser un altre dels aspectes abordats per part dels prop de quaranta assistents. Una de les persones presents, Quim Castellví, es va mostrar convençut que «el projecte es fa amb bona voluntat, però no està ben resolt i s’està tancant en fals», per la qual cosa creu que «es pot fer un nyap que durarà molt temps». Un altre dels presents va afirmar que «tenim un no teatre, més que un teatre, perquè en queden poques de restes, i, per tant, s’hauria de tenir una visió més ample i fer un projecte que tingui en compte les restes portuàries». Conjugar les restes del Teatre amb les del port romà «donaria més de si», va afirmar un arqueòleg present al col·loqui.