«El compromís per tota la vida espanta, però hi ha molta gent al teu voltant que et recolza»

— Quan va plantejar-se entrar al Seminari?

— Doncs ara fa sis anys, quan jo en tenia 31.

— A què es dedicava fins aleshores?

— Vaig estudiar el que abans s’anomenava Formació Professional. Era Projectista d’Obra Civil i Estructures.

— I com va acabar entrant al Seminari?

— No va ser per un motiu concret, van ser tot un seguit de coses que em van anar passant al llarg de la vida. Al principi no li poses nom a això que sents, però mica en mica et remou per dins.

— Què sentia?

— La sensació és semblant a la que tens quan t’enamores d’algú, però en aquest cas, sense cap noia pel mig. Tenia cada cop més ganes de pregar.

— S’havia enamorat abans?

— Sí, anys abans d’entrar al Seminari havia tingut una relació.

— Què va dir la família quan va prendre la decisió d’entrar al Seminari?

— Em van recolzar en tot moment, i els meus amics també. Tothom em va dir: «Si això és el que t’agrada i has decidit, endavant».

— La seva família és catòlica?

— Sí, però no fonamentalista. És molt respectuosa. Si jo hagués decidit deixar d’anar a missa quan era més jove, no m’haurien dit res.

— Sempre ha estat vinculat a l’Església?

— Sí. Primer amb la catequesi, després amb la confirmació, i més tard amb la parròquia de Sant Pere i Sant Pau i el grup de joves.

— Espanta tenir un compromís per tota la vida?

— Espanta, però saps que no estàs sol. Tothom et recolza: els germans preveres, la família, els amics... I evidentment, també pensava: «Nostre Senyor també m’ajudarà».

— No es pot negar que el seu cas és singular. Cada vegada hi ha menys mossens.

— Sí, és complicat. Les parròquies cada vegada estan més buides de joves, això és una realitat, però penso que no és impossible donar-li la volta a la situació.

— Què creu que s’ha de fer?

— Treballar per acostar els joves amb l’exemple i la pregària. Intentar seduir-los espiritualment parlant, perquè els valors de l’Església segueixen sent vàlids. Els profetes, per exemple, ja donaven canya als corruptes fa 3.000 anys.

— Què preocupa més, la falta de vocació sacerdotal o la crisi de fidels?

— Totes dues, al cinquanta per cent. La feligresia s’està envellint i no som capaços d’arribar a tots els joves. Les comunitats cada vegada seran més petites, però ens hem d’adaptar i treballar per intentar canviar-ho.

— Què li diria a la gent perquè tornés a l’Església?

— Que es treguin la por a què diran i que vinguin amb el cor obert i la mà estesa per aportar tot allò que tenen a dins. Tothom té coses bones per oferir.