«El canvi de nom al DNI és un dels dies més feliços per als transsexuals»

La Melània, amb 27 anys, es presentava un dia, a finals del 2015, a la consulta del seu metge de família per preguntar-li què havia de fer per iniciar el canvi de sexe. Mai s’havia sentit una noia i, de fet, amb cinc anys ja anava a l’església i encenia espelmes «per demanar ser un nen l’endemà». Durant el 2016 va seguir un procés d’hormonació que ha acabat culminat amb el seu somni: una prominent barba que ara llueix amb molt d’orgull. El 2 de febrer d’aquell any explicava per primer cop en un mitjà de comunicació –a Diari Més– les seves sensacions en l’etapa inicial del canvi. Des d’aleshores, s’ha convertit en un referent per al col·lectiu transsexual del territori: a les seves espatlles s’acumulen nombroses entrevistes en mitjans. «Jo vaig trigar tant a fer el pas perquè no tenia informació i no tenia referents clars a prop», apuntava ahir. Des d’aquest darrer divendres, el Nil –el seu nom femení ha passat a la història– de l’Hospitalet de l’Infant és, per fi, a ulls de l’administració pública, un home. Després de tres mesos de tràmits, ha rebut el seu nou DNI on es pot llegir ben clar que es diu Nil Manuel, acompanyat d’una «M» majúscula a la casella del sexe. «El divendres, dia 7 d’abril, el sumo a la llista dels dies més feliços de la meva vida. Quan me’l van donar, tot i ser una cosa que sembla tan simple, se’m va tallar la respiració», explica.

El seu antic nom, als papers

Fins ara, se sentia plenament un home però, a l’hora de realitzar gestions administratives, seguia passant petits moments d’angoixa: «Tenia pendent anar al banc a actualitzar el meu compte, però preferia no anar-hi per no haver de passar el tràngol de donar explicacions. De fet, em deixava molts cops expressament el DNI i preferia arriscar-me a què em posessin una multa per no dur-lo, si la policia me’l demanava». Amb tot, assegura que, durant el seu trànsit físic, no ha hagut de patir preguntes impertinents, «era més la por en els moments previs, les pel·lícules que jo em muntava pel que em podien dir».

Però aquest tràngol ja s’ha acabat. Avui mateix inicia el que ell denomina «la ruta del bacalao» pels diferents organismes oficials, de cara a deixar palesa del seu nom, i per fi, s’apuntarà a l’autoescola: «Com que sabia que quedava poc temps per rebre el document, he preferit esperar-me a tenir-lo». I aquest darrer dissabte, va organitzar una gran festa per celebrar-ho amb tots els seus amics, dels quals ha rebut un suport total.

El 2017 està suposant per a ell, un avenç continu: al febrer se sotmetia a la mastectomia per extirpar-se els pits i en aquests moments està realitzant les proves preoperatòries per treure’s la matriu. «El fet que et treguin la matriu i les glàndules mamàries fa que el teu cos deixi de generar estrògens i hormones femenines i ja m’han dit que això accelerarà el meu tractament», apunta el Nil, que de segon nom ha escollit Manuel, en honor al seu avi matern «al que diuen que cada dia m’assemblo més» i a la seva àvia paterna, Manuela.

El bus transfòbic d’’Hazte Oír’

Impossible no parlar durant l’entrevista del bus contra les persones transsexuals de l’entitat ultracatòlica Hazte Oír, que ha sacsejat el panorama mediàtic. Aragón, lluny de viure amb disgust aquesta terrible campanya de «si naces hombre, eres hombre. Si eres mujer, seguirás siéndolo», agraeix la visibilitat que ha donat al col·lectiu.

«La resposta de la societat ha estat molt positiva. Molta gent s’ha mostrat contrària i s’ha vist que tenim una societat molt tolerant i oberta», assegura. Amb tot, el Nil Manuel Aragón Sánchez seguirà lluitant amb entitats com Chrysallis –famílies de menors transsexuals– i la Fundación Daniela.