«El nostre és un projecte editorial amb compromís de quilòmetre zero»

— Què porta a un home de teatre a fer una editorial?

— Jo parlo de projecte editorial, perquè és un projecte que sempre s’està creant. La paraula «editorial» em sembla molt grossa, en canvi un «projecte editorial» sempre està en construcció. Què m’hi porta? La passió. Els llibres són la meva passió. És un procés molt natural, sempre he estat lector de llibres infantils. Hi ha autors que m’interessen molt i m’han marcat, com Gianni Rodari, Roald Dahl, Joana Raspall, Pere Calders i moltíssims altres… Després també vaig fer l’editorial perquè les històries del teatre són efímeres, neixen i moren, i així puc deixar-ne un testimoni en forma d’objecte. Sóc de l’opinió que entre el món del teatre i el de l’àlbum il·lustrat hi ha moltes semblances.

— Tal com va muntar el projecte sembla que guanyar diners no fos un dels seus objectius. Edita pocs títols, fa edicions molt acurades, molt ben enquadernades…

— I fets aquí, que això també és important. Els imprimeixo aquí, hi ha el compromís de quilòmetre zero perquè penso que és molt important que no només les idees sorgeixin aquí, sinó també les persones que les fan, perquè parlen del nostre paisatge, de la nostra manera d’entendre el món. Treballar amb empreses del territori era condició indispensable.

— També ha apostat molt pel talent local.

— Sí, però no per res, és que els tenim aquí a la vora i són bons. No tinc cap problema amb la gent d’on sigui, però no m’ha calgut anar a fora.

— Feu llibres que també agraden molt als adults. Teníeu aquesta intenció quan vau engegar?

— Sí. Tot i que és perillós, perquè et pots trobar fent llibres que interessin més als adults que als infants… Però ens esforcem perquè agradin a tots, a nens i adults, i sóc un gran defensor de la lectura compartida, l’estona en què infant i adult comparteixen un llibre com qui comparteix un dinar.

— Com li agraden els llibres per a nens?

—Com a editor, m’agrada que estiguin ben editats. Crec que això també és una disciplina artística. També és veritat que tenir un bon pressupost no vol dir que facis un bon llibre, i al revés. Però crec que no hi ha una vareta màgica, no en tinc ni idea, de com ha de ser un bon llibre per a infants, i aquesta és la gràcia.

— No ho sap però us han donat un bon nombre de premis, com el Serra d’Or…

— Sí, en tenim uns quants. Potser perquè som molt petitets i fem molt poca producció, i aquesta producció és esperada. També perquè ens estimem el que fem, procurem no fer-ho com a xurros, sinó que treballem amb processos creatius una mica llargs.

— I no us fa por fer-vos grans i acabar sotmesos a les dinàmiques de mercat que potser són una trava per treballar d’aquesta manera?

—Ara com ara ho veig tan difícil… Quan vaig començar em vaig dir: «El primer any en faig un. El segon, dos. El tercer, tres…». Però és pràcticament impossible fer-se gran, és molt difícil. Diuen que per ser editor has de tenir un 50% de poeta i un 50% d’empresari. Jo no sé el que tinc d’empresari, però em sembla que no és suficient. Hi ha molta oferta i poc circuit lector. Costa molt que els llibres es quedin a la llibreria. Jo he d’agrair que a les del Camp de Tarragona i a moltes de Catalunya ens mimen i ens tracten de manera especial.

— Cada cop que presenteu un llibre feu una festa. És així com ho viviu a l’editorial?

— Sí, els llibres han de néixer i s’han de presentar en societat. Penso que també és una bona excusa ajuntar-nos amb els amics, els familiars i els curiosos.