La Mona, una excusa perfecta per gaudir de la natura en família

Encara no eren les onze del matí i desenes de persones arribaven, en cotxe o fins i tot en bicicleta, a la zona d’aparcament del Pont del Diable. L’objectiu era clar i senzill: celebrar la Mona gaudint de la natura i del bon temps. Neveres, bosses plenes de menjar i cadires. Un somriure d’orella a orella, una mica de música i, per descomptat, la Mona. No calia gaire cosa més per complir amb la tradició.

L’escena es repetia al centre de la ciutat. El bon estat del parc del Francolí i les facilitats que ofereix la zona més propera al Parc Central, equipada amb taules, lavabos i un bar, sedueixen any rere any a un nombre més gran de persones. «Ja no ens cal marxar a fora de la ciutat per passar un dia en família i gaudint de la natura, aquí s’hi està molt bé», expressava la Pilar, una de les més matineres en acostar-se a la zona per aconseguir una de les taules, molt cotitzades en dies de gran afluència de gent.

Taula parada, comença la festa

El ritual de preparació és més que conegut per totes les famílies i es repetia tant al Pont del Diable com al Francolí. Els primers que arriben, reserven la taula. «He vingut a les set i mitja perquè si no tot està ple», explicava l’Antonia Carrascosa, rodejada dels seus a pocs metres de l’aqüeducte romà. Algunes hores més tard, els familiars s’uneixen als més matiners amb bosses plenes de menjar i begudes. «Avui hem preparat amanides, truita de patates, pollastre rostit i, evidentment, de postres, la mona», detallava la mateixa Antonia. Un cop tothom és al lloc, es para la taula i comença la festa. «Ens quedarem aquí fins que ens cansem, perquè els grans gaudim del bon temps i els petits s’ho passen en gran jugant pel bosc», expressaven els membres de la família Carrascosa.

La majoria de les famílies que ahir van dirigir-se al Pont del Diable ja ho havien fet abans. Algunes fins i tot feia cinc anys que dinaven al mateix espai. No era el cas, però, de sis parelles que trepitjaven l’indret per primer cop en el dia de la Mona. «Hem decidit venir aquí per canviar una mica i perquè dues amigues van insistir molt, i la veritat és que s’està de luxe», expressaven. A més, eren les úniques que no havien portat una taula. «Com no sabíem si estaria ple o no, hem decidit portar unes mantes per seure a terra», explicaven estirades entre els pins del bosc.

La celebració de la Mona és un d’aquells dies que aconsegueix aplegar a la família al complet. Els García-Alcañiz eren el millor exemple de la unió de generacions. Besavis, avis, pares i néts. Des dels 91 fins als 2 anys. «Venim tots, i és fantàstic. Som catorze persones, i fins i tot els més grans s’apunten», explicava la Mercedes. Ella havia estat l’encarregada de fer el dinar per a tota la família. «Tenim un bon aperitiu i carn», detallava. A més, havien decidit fusionar la Mona i convertir-la també en una calçotada. «Ens porten els calçots cuinats a les dues i hem comprat salsa perquè així no cal que la faci jo, és una comoditat», deia la mateixa.

«Volem més espais així»

El Parc del Francolí va acollir a desenes de famílies. Es tracta d’una zona equipada, amb taules de fusta, un bar al costat i dos lavabos. És un dels pocs espais que hi ha al centre de la ciutat amb aquestes condicions i, molts dels presents ahir al parc, reclamaven més equipaments com aquest. «No pot ser que amb les esplanades que té Tarragona hi hagi només un parc amb taules per venir a dinar», expressava la Pepi. La mateixa lamentava l’estat del parc de Sant Rafael, un espai que «està desaprofitat i té moltíssim espai per posar-hi serveis bàsics».

D’altra banda, tant els assistents al Pont del Diable com al Francolí demanaven més serveis a les dues zones. L’espai proper a l’aqüeducte romà només compta amb tres taules, i els presents en demanaven més, i també papereres i lavabos. Al parc del Francolí les demandes eren més o menys les mateixes, tot i que hi ha més taules per dinar i dos lavabos. En dies de gran afluència de gent, la manca de serveis es nota més que mai, i així ho asseguraven moltes de les famílies que ahir van decidir gaudir de la natura i del bon temps. Tot i això, petits i grans van poder aprofitar el darrer dia de les vacances de Setmana Santa. I tot amb un somriure d’orella a orella i la companyia de la família.

Una família de quatre generacions

Els més matiners esperen la resta de la família

Cinc anys dinant al mateix lloc