«No m'esperava el tracte d'algunes persones als nouvinguts»

La Maria Vives, jove estudiant d’ADE de la Universitat Rovira i Virgili, està gaudint d’una estada de mobilitat Erasmus, durant aquest segon quadrimestre, a la Universitat de Trollhättan (Suècia). Li encanta viatjar, aprendre de diferents cultures i viure noves experiències.

—Per quins motius va escollir Trollhättan per marxar d’Erasmus?

Principalment, vaig escollir aquest país perquè sempre m’han cridat l’atenció els països del nord d’Europa com Suècia, Noruega o Islàndia. Tant el seu clima com les diferències de cultura amb els altres països d’Europa. Vaig trobar interessant, poder conèixer i endinsar-me en una cultura tan desenvolupada en educació i tants altres aspectes com sempre ens han mostrat com ho és la sueca.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

Em va semblar un país molt organitzat i internacionalitzat, ja que la gran majoria de la gent té un gran domini de l’anglès, i això facilita molt l’adaptació als nouvinguts que en aquest país en son molts.

—Quines són les principals diferències entre Trollhättan i casa seva?

El tracte de la gent, el menjar i els horaris de sol.

—Com s’està vivint la crisi al seu país de residencia?

Suècia no es veu massa afectada per la crisi, destaca més com un país ric i del primer món, i així és com es veu en el dia a dia. Els preus són lleugerament més alts en algunes coses com l’alimentació, i molts més alts en altres serveis com el transport públic.

—Quins són els indrets més característics de la ciutat?

El més característic seria el riu que divideix la ciutat en dos. En segon lloc, una cascada d’aigua que es pot veure quan obren una presa d’aigua als estius. Trobo que és una zona molt bonica i agradable per viure i per poder visitar.

—Què destacaria del sistema universitari del país? Les conductes són similars o diferents de les de l’Estat espanyol?

Destacaria la forma d’impartir els seminaris, el fet de fer descansos cada 45 minuts al que ells anomenen Fika, o fer crítiques dels treballs dels companys, entre d’altres. I trobo que les conductes són molt diferents a les d’Espanya. La gran majoria dels suecs tenen inculcat el fet d’estudiar com una cosa natural en la seva vida, tot al contrari del nostre país, on molts dels estudiants ho veuen com una obligació.

—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

Potser el que més m’ha sobtat és el tracte diferenciat cap a els nouvinguts per part d’alguna gent. No m’ho esperava, ja que són un país amb molta immigració i que ha acollit a molts refugiats. Tot i això, també m’he sentit acollida per la universitat de destí i per tots els companys i amics de la residència.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

Principalment, la família i amics, però també el menjar i el clima de Tarragona.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

Crec que els horaris de dinar i sopar seran un hàbit que em costarà deixar. I el costum de treure’t les sabates en entrar a casa d’algú, per la neu i les pedres.