«M'emportaria el transport en bici i l'horari per sopar»

—Quins motius la van portar a marxar a Copenhaguen?

—L’any 2015 vaig acabar la carrera de Nutrició Humana i Dietètica que vaig cursar a Tarragona. Vaig fer un any de pràctiques a França i l’estiu passat vaig decidir començar un màster. Vaig aplicar a diferents ciutats, entre elles Copenhaguen, i em van acceptar. L’opció de Copenhaguen oferia millors facilitats i el reconeixement posterior d’haver experimentat una estada a l’estranger. Es per això que ara estic vivint a Copenhaguen, cursant un màster de dos anys que acabaré al juny del 2018.

—Quina va ser la seva primera impressió en arribar?

—No havia estat mai abans a Dinamarca ni a cap país nòrdic, de forma que no tenia cap idea predeterminada. Sabia poca cosa sobre els costums i la gent danesa abans d’arribar-hi. La primera impressió va ser bona, sobretot per la gent que va ser força acollidora. Sí que és cert que el primer dia vaig arribar amb dues maletes i bosses de mà i no va parar de ploure a bots i barrals, fent que fos bastant complicat arribar a la casa i instal·lar-me.

—Li va sorprendre el canvi?

—Ja que no sabia pràcticament res de la vida danesa, no va haver-hi cap canvi respecte al que em podia haver imaginat.

—Quines són les principals diferències entre Copenhaguen i Tarragona?

—Una de les grans diferències entre Tarragona i Copenhaguen són els horaris diaris. A les 11-12 del migdia dinen i sopen sobre les 17-18! El que em pregunto és com aguanten fins al dia següent sense menjar des de les 18. No els hi he preguntat mai però suposo que piquen alguna cosa abans d’anar a dormir. Un amic meu em va explicar que ell treballa fins les 16-17, va al gimnàs una horeta, sopa, i després va amb els amics. Molts dels danesos que conec (els meus companys de classe tant nois com noies) fan molt esport, cada dia.

—Quins són els indrets més característics de la ciutat?

—A Copenhaguen tenen la sort de tenir moltes zones verdes al centre de la ciutat. Un dels meus parcs preferits és on s’hi troba el Castell de Rosenborg, antiga residència dels reis de Dinamarca convertit en atracció turística que alberga les joies de la corona i col·leccions d’art. Un dels indrets més característics és on es troba La Sirenita, una estàtua de bronze inspirada en el conte de fades de l’escriptor i poeta danés Hans Christian Andersen, un dels més reconeguts. Si algun cop visiteu Copenhaguen no podeu deixar de prendre un cafè al costat dels famosos llacs i passejar per Nyhavn (Port Nou), un canal conegut per les seves cases pintoresques.

—Com viuen allí la crisi?

—El PIB de Dinamarca va créixer molt durant els anys pre-crisi i des del 2008 es manté estable. Tot i ser un país petit (5,6 milions d’habitants) tenen empreses líders en diferent sectors com el farmacèutic, transport marítim i extracció de gas i petroli. El sector públic gaudeix de bona salut gràcies a les altes taxes impositives (el mínim IRPF és del 38%) però que reverteix en un Estat del benestar immillorable. Un dels exemples més clars és la SU, un salari de 800 euros al mes que rep cada estudiant universitari des dels 18 anys.

–Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—M’emportaria dos coses: la primera és la bici com a transport; a més, fa que facis esport sense adonar-te’n. I segon, els horaris. Com ja he comentat, sopen sobre les 18 hores, cosa que jo encara no he estat capaç de aconseguir però el que sí és cert és que sopo molt més aviat que a Tarragona; sobre les 19.30-20. Això ha fet que no se’m facin pesats els a més d’anar a dormir més aviat i aixecar-me abans al dia següent.