«Aquí les coses es fan quan toca, no a l'últim moment com passa a Espanya»

El tarragoní David Godall Lambea (30 de març de 1995) és un enamorat d’Alemanya, però també de la química. Per aquest motiu, va decidir estudiar la Formació Professional Dual Transnacional en Química Industrial. Des del Setembre, i gràcies al seu èxit en l’àmbit educatiu, treballa d’operador de planta química a l’empresa BASF de la ciutat alemanya de Ludwigshafen. Amb només 22 anys, ha deixat la seva ciutat família i amics per fer realitat el seu somni.

— Amb només 22 anys ja ha aconseguit anar a treballar a l’estranger. Com ha arribat fins aquí?

— Es podria dir que aquesta és la primera feina seriosa de llarga durada que tinc. Un cop vaig acabar el primer any de la Formació Professional, aquell mateix estiu, els meus companys de curs i jo vam anar 5 setmanes a Ludwigshafen per tal de fer la primera part de les pràctiques. Des del gener de 2016 fins a mitjans de juny, vam estar fent pràctiques a la BASF de Tarragona, amb un petit incís de 4 setmanes, quan vam tornar a Alemanya, per fer el segon període de pràctiques. Finalment, vam tornar-hi, el septembre de 2016, a fer el tercer i últim període de pràctiques. Aquest cop, eren quatre mesos de pràctiques i, en acabar, ens donaven, si volíem, l’opció de signar un contracte de feina indefinit. Des de gener de 2017 estic treballant com a operador de planta química a la BASF de Ludwigshafen.

­­—Per què vas decidir marxar a viure a l’estranger?

­— Un dels motius principals d’haver marxat de casa i deixar la família i els amics és, bàsicament, pels diners i la seguretat econòmica que dóna tenir una feina fixe. A banda, jo ja havia decidit amb quinze anys –primer cop que vaig viatjar a Alemanya– que jo volia treballar allà. I no en qualsevol lloc, sinó que el meu objectiu era treballar en una empresa química. I a part de tot això, també hi ha factors externs amb molt de pes, com la inestabilitat tant económica com política que pateix Espanya, fet que comporta no tenir ganes de viure-hi ni treballar-hi.

­—Quines diferències ha vist entre la primera visita i l’estada més llarga?

—Les úniques diferències destacables entre les visites de curta i llarga durada que podria donar, són que en les de llarga durada estic treballant en comptes de fer turisme. Per tant, pots visitar llocs, però acostumes a fer més coses de la vida quotidiana com ara anar a prendre algo o jeure al sofà. L’altra diferència la veig sobretot en el clima, ja que quan havia estat pèviament en períodes curts, sempre m’havia trobat amb bon temps, i ara veig que això va ser una sort en el seu moment, però no és el normal.

—El canvi de vida el va sorprendre o va ser més o menys com s’imaginava?

—Sorprenent no seria la paraula, ja que era esperat, i durant els dos anys de la formació professional ja ens havien preparat per anar allà a treballar. Jo, més aviat, diria que va ser dur i feliç. Dur, perquè ho deixes tot enrere, tant família com amics i t’has de formar una nova vida allà on vas. I feliç, perquè en el meu cas vaig veure com la família i amics se n’alegraven per mi, i jo mateix estava content perquè havia aconseguit una feina al país on volia treballar.

—Quines són les principals diferències entre Espanya i Alemanya pel que fa a habitatges i hàbits alimentaris?

—Quant als habitatges, aquí és bastant diferent d’Espanya, ja que la gran majoria van per lloguer, i això fa que molts dels pisos que lloguen et vinguin completament buits. I pel que fa als hàbits alimentaris, poden ser molt dolents si et descuides. La majoria de plats que fan aquí són amb salses. No es pot dir que tinguin una cuina molt tradicional, però agafen menjars de tot el món i se’ls fan seus. Excepte pel peix de mar, que és complicat d’aconseguir de bona qualitat, la resta és bo.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

—Aquí la forma de treballar és molt més relaxada que a Espanya, pel simple fet que aquí les coses es fan quan toca fer-les i no a l’últim moment. També s’ha de dir que, a Espanya, van amb una pressió que no tenen els alemanys, ja que Espanya ha de quedar bé amb ells mentre que Alemanya no ha de quedar bé amb ningú.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

— La família i els amics, anar a fer un cafè o una cervesa amb ells. És una cosa que aquí no es pot fer i que es troba molt a faltar.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

— Sense cap dubte les festes del vi. A la zona on estic jo, és costum a l’estiu. Hi ha moltes paradetes on comprar-hi copes de vi i emportar-te-les a taules llargues amb bancs on acabes parlant amb tothom qui tens al costat, una cosa que a Espanya no passa.