El regidor de Cultura de Tarragona qüestiona 'el poc retorn' dels festivals SCAN i REC

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona està disposat a remoure tot el sector cultural de la ciutat de Tarragona fins a deixar-lo al seu gust. Aquest dilluns, en una entrevista publicada al digital Tarragona 21, Josep Maria Prats (Unió) afirmava que el seu departament s'està plantejant el futur dels festivals REC iSCAN, de cinema i fotografia. La raó principal és, segons el regidor, el retorn que aquests esdeveniments tenen per la ciutat, amb «200 o 300 espectadors». Malgrat això, Prats afirma que la seva voluntat no és suprimir elsfestivals, sinó, com recull Tarragona 21, «el repensarem, i analitzarem quin retorn té».

L'estructuracultural de Tarragona no ha de tenir, segons el regidor, l'entreteniment com a objectiu i destacava com a exemple d'aquesta estructura, el seu Pla de Biblioteques, quepreténgenerar una xarxa debibliotequesmunicipals repartides per la ciutat. Segons Prats la manera de funcionar fins ara a la regidoria de Cultura, «era molt dispersa,buscantatendre moltes coses, que ha provocat que en 40 anys de democràcia no tinguem cap projecte consolidat que faci que Tarragona sigui referència en res en l'àmbit cultural».

Part del problema és, segons el regidor, haver acostumat a la gent«al que és fàcil, la política de la subvenció, sense crear fonaments».

Prats es preguntava quins espais culturals de referència ha aconseguit tenir la ciutat. «No tenim una sala d'exposicions, tenim dos teatres que com diria Josep Maria Recasens són centres parroquials, cap biblioteca municipal. Què tenim? Res. Ni grups de música organitzats, i festivals efímers que de vegades són ocurrències de persones que passen», afirmava el regidor, segons que recull Tarragona 21.

En l'entrevista, firmada per Jaume Garcia, Prats era especialment crític amb la situació actual en matèria artística, «Quants artistes són de referència a Tarragona? Cap. Ens hem proposat picar pedra per crear una estructura». Del replantejament que Prats es proposa al sector cultural públic tarragoní, «qui en patirà les conseqüències», explicava, «són aquells artistes que rebien 2.000 o 3.000 euros pel seu treball, però del qual no en quedava res per a la ciutat».