La fira, la maqueta de la seva vida

Des de la finestra de casa seva, a la Via Augusta de Tarragona, veia la llum de les atraccions i sentia la música dels vuitanta que sonava a la fira que durant anys es va instal·lar a la platja del Miracle per Setmana Santa. Carles Zaragoza Querol tenia 12 anys i aquella barreja de colors i sorolls que es confonien al costat del mar el va captivar de tal manera que va decidir fer-ne una maqueta. L’impacte que va rebre va ser absolut i amb els anys ha recreat, a escala 1/87, les atraccions, els camions de transports i les rulots on s’allotjaven els firants.

Carles Zaragoza té 46 anys i viu rodejat dels records que la fira del Miracle va deixar gravats en la seva memòria. La maqueta ha crescut amb el decurs del temps i ara ja la formen un centenar de peces, de les quals deu són les atraccions més habituals de l’època, com la sínia, el pop, la casa del terror, el vaixell pirata o l’autodexocs. Per arrodonir la seva fascinació per aquells temps que tant el van marcar, també disposa d’una col·lecció de 2.100 vinils, la majoria de música dels vuitanta. Zaragoza explica amb tot tipus de detall que la sínia que visitava Tarragona per Setmana Santa «era la més alta d’Espanya en aquells moments, més que la de Montjuïc o la del Tibidabo. Va ser una gran novetat. Tenia 32 cistelles».

La maqueta no ha parat de créixer i ho seguirà fent en el futur. «Ahir –pel passat dilluns– vaig comprar dos camions. Inverteixo molt de temps cercant peces, que a més són cares, i les pinto jo mateix amb el color que recordo que tenien o que trobo en fotos d’aquell moment», diu Zaragoza, qui explica que «tinc una foto del vaixell pirata i el de la maqueta l’he pintat seguint l’original».

La fira és va instal·lar al Miracle «des de l’any 1982 fins al 1996, amb l’excepció de dos anys que es va ubicar en les proximitats del riu Francolí, per la zona de l’Hospital Joan XXIII», recorda. Molt de temps després, Carles Zaragoza creu que «a Tarragona li manca un espai per poder recuperar una fira com aquella, cosa que penso hauria de fer, i la meva opinió és que el millor lloc és, precisament, el Miracle». Per habilitar la zona, «s’hauria de tirar a terra el formigó que hi ha, que no serveis de res, i fer-la en aquest espai. Recordo aquella època amb rius de persones vingudes de la ciutat i de pobles del voltant per passar unes hores a la fira de Tarragona».

Zaragoza reconeix que en la construcció de la maqueta «he posat més afecte que tècnica, però els amics que venen a casa i la veuen diuen que està molt ben feta i, fins i tot, alguns em diuen que hauria d’exposar-la». Ara per ara, la maqueta «mai ha sortit de casa i, a més, les peces que la formen són molt delicades. De tant en tant la desmunto per netejar-la, però tornar a muntar-la em suposa dedicar moltes hores. Els elements tenen molts detalls, com per exemple, els retrovisors dels camions».

El pròxim objectiu és «construir un fons, ja que el d’ara és una paret de casa». La maqueta «l’he construït com si jo estigués en una barca, al mar, i per tant el fons haurà de reflectir la zona de l’Amfiteatre».