«Viatjo per 10 euros al dia fent autoestop i allotjant-me amb Couchsurfing»

El vendrellenc Aleix Ramon (18 d’abril de 1993) sempre havia vist món com la gran majoria, com un turista, però fa un parell d’anys, quan va anar a Bèlgica en una estada d’Erasmus mentre estudiava Comunicació Audiovisual, va descobrir una nova manera de conèixer països, i aquesta era convivint directament amb la nova cultura. Des de llavors, no ha parat de viatjar pel món amb la seva motxilla i la guitarra penjada a l’esquena, i tot, amb tan sols 10 euros al dia. Ha passat per diferents països i ara, de moment, està establert a Praga, a la República Txeca.

—Està fent realitat allò amb el qual molta gent somia, però que, alhora, genera moltes incerteses. Abans de començar aquest viatge, t’espantava alguna cosa?

—I tant! Em feien por les primeres converses en altres idiomes, la primera vegada que vaig fer autoestop o vaig quedar-me a casa d’un desconegut en un altre país. Fins i tot la primera vegada que vaig comprar en un supermercat a l’estranger estava nerviós! Però de les experiències s’aprèn, i com més intensa l’experiència més apresa la lliçó. Viatjant ens trobem amb problemes que mai ens trobaríem dins la nostra zona de confort i, de veritat, poques coses més satisfactòries hi ha que autosuperar-se.

­­—Viatja per pocs diners. Com s’ho fa?

­—Autoestop i Couchsurfing. Així és com vaig viatjar durant cinc mesos gastant una mitjana de 10 euros al dia. El transport i l’allotjament són les dues despeses més grans a l’hora de viatjar. L’autoestop, aixecant el polze i esperant que algú s’aturi, soluciona el problema del transport i Couchsurfing, el de l’allotjament. Al final, les úniques despeses són pràcticament menjar.

—Què és el Couchsurfing?

—És una web, una xarxa social, on gent ofereix allotjament a viatgers, ja sigui una habitació, un llit o un racó al terra del seu pis, i sempre de forma gratuïta. Es basa en la generositat de la gent. Gent que vol conèixer altres cultures i no té temps per a viatjar, de manera que deixen que la cultura entri a casa seva. D’aquesta manera, vius amb gent local, fas el que fan, menges el que mengen i descobreixes la seva manera de pensar. Res de fer de turista, no hi ha res més autèntic que viure amb la gent del país.

­

—Però per poder viure, al final un necessita generar diners.

—En el meu cas, porto la feina amb mi. Sóc compositor de bandes sonores. Composo i creo música per a pel·lícules, publicitat, videojocs... Ja em dedicava a això abans de començar a viatjar, però quan em va sortir el dilema de triar entre «viatjar o música?», em vaig dir: «I per què no les dues?». Amb les tecnologies musicals actuals podem fer només amb un portàtil coses que eren impensables fa pocs anys. És normal trobar músics que produeixen música de qualitat des de la seva habitació. El que faig jo és portar-ho un pas més endavant i fer música des de qualsevol lloc del món.

—Com decideix cap on va i quant de temps s’està en una ciutat?

—Hi ha gent i coses interessants a fer a tot arreu i, normalment, em deixo portar per les oportunitats inesperades. Tot i això, crec que tenir certs objectius fa el viatge més divertit i motivador. Per exemple, quan vaig anar a Londres, hi vaig anar sobretot perquè hi tenia una amiga allí, i quan vaig anar a la Toscana, a Itàlia, era perquè me n’havien parlat molt bé de la zona.

—Què és el que està aprenent amb tot això?

— De tot. Tant del món com de mi mateix. Viatjar et canvia en molts sentits i t’ensenya moltes coses. Però si n’hagués de triar una, diria que el fet de descobrir que els humans de diferents països som sorprenentment diferents en algunes coses i sorprenentment iguals en d’altres. Durant el viatge he conegut coses i persones extraordinàries. A Koper (Eslovènia) em vaig poder banyar en una platja on hi havia algues fluorescents, he fet submarinisme a Croàcia, he dormit en un convent de monges als Països Baixos, he tocat la guitarra en un concert en una fira belga i he viscut dues setmanes amb un actor de Joc de Trons al Regne Unit.

—Fins ara, per quins països ha passat?

—Tot va començar amb un bitllet d’avió per només vuit euros cap a Londres, una oferta inesperada. Després de Londres, va ser Gales i d’allí vaig anar a Bèlgica. He passat per Croàcia, Àustria, Eslovènia, Alemanya, Polònia, Països Baixos, Itàlia... Ara mateix estic a Praga i durant aquesta primavera tinc intenció de visitar Europa de l’Est. I després... ja veurem.

—Quins són els seus plans de futur?

—No tinc intenció de parar de viatjar. A més, ara mateix estic començant un canal a YouTube, The Nomad Composer, on ensenyo com viatjar d’aquesta manera i, just ara mateix, estic escrivint un llibre sobre com viatjar treballant.