«El valor dels Premis Ones és que no han perdut la seva independència»

El Metropol es vestirà de gala aquesta tarda per acollir la 23a edició dels Premis Ones. Els guardons reconeixen la tasca de persones i entitats en diversos àmbits. La lluita feminista i els projectes d’integració de persones amb diversitat funcional protagonitzaran part dels premis, tot i que, com cada any hi haurà reconeixements per la tasca de preservació del medi ambient i un homenatge pòstum a Jose Antonio Labordeta.

—Aquesta tarda el Metropol acull la 23a gala dels Premis Ones. Creia aleshores que arribarien a ser el que ara són?

—Quan vam començar amb els Premis Ones ja teníem la visió o l’ambició de fer alguna cosa a llarg termini. En aquell moment sabíem que ens constaria molt però la il·lusió i l’esperança no s’han perdut i, si tens aquests sentiments, al final aconsegueixes tot allò que et proposes.

—Com han evolucionat?

—Al llarg dels anys, hem anat aprenent com gestionar-ho i les gales s’han transformat. Primer duraven sis o set hores i ho vam anar reduint fins al format actual. Té dinamisme, és fluida i no t’avorreixes en cap moment. A base de molta experiència hem aconseguit el format perfecte i que la gent marxi contenta.

—Hi haurà alguna novetat enguany?

—Cada any hi ha novetats, perquè a cada gala hi veiem cares noves. Enguany, hi haurà una degustació de Vermuts Yzaguirre i de coques de Perafort, que és la forma com l’Ajuntament del municipi col·labora amb la gala. També hi haurà vins del celler Cap de Ruc del Montsant. Gran part del secret del nostre èxit són els voluntaris i les col·laboracions. El cert és que vam estar a punt de convertir-nos en uns premis elitistes, però per sort vam saber rectificar a temps.

—En quin sentit?

—Abans reuníem a 600 persones al Fortí de la Reina que pagaven uns 60 euros per assistir a la gala. El que passava era que la gent amb qui estàvem treballant tot l’any, entitats, agrupacions veïnals, entre altres no es podien permetre el luxe de pagar aquests diners. Això era una contradicció sèria. Ara són uns premis totalment populars i gratuïts, on tothom pot venir-hi, sempre i que s’hagi reservat abans. Són uns premis de la ciutat i el més important és que no han perdut la seva independència i llibertat. Aquest és el valor dels Premis Ones. Aquesta és la nostra força i el motiu pel qual estan tan valorats. I és que no hem rebut mai un no de cap premiat.

—L’any passat, més de 200 persones van quedar-se a les portes del Metropol. Tornarà a passar el mateix aquesta tarda?

—El cert és que fa més d’un mes que les entrades van quedar esgotades i tenim una llista d’espera de prop de 200 persones. De fet, hi ha gent que se m’apropa pel carrer per demanar-me si encara hi ha entrades. Això sorprèn perquè hi va haver un temps en el qual nosaltres havíem de trucar a la gent per convidar-los i ara la ciutat s’ha fet seus els premis. Ara ja no són uns premis de Mare Terra, sinó que són uns premis de la ciutat de Tarragona.

—S’han platejat canviar la ubicació dels Premis Ones per tenir més aforament?

—La veritat és que no. El Metropol té encant i un punt de romanticisme. Si hi ha gent que s’ha quedat sense la seva entrada, l’any vinent hauran de donar-se més manya i reservar-la abans. A més, els Premis Ones no són cap manifestació on s’hagi de demostrar res o un míting que s’hagi d’omplir com amb més gent millor. Ara bé, crec que per la repercussió que tenen s’hauria de fer, potser des de l’Ajuntament, algun conveni amb mitjans catalans o estatals per retransmetre la gala. Els premis són molt coneguts al territori i també tenen molt de reconeixement a Amèrica Llatina, gràcies a les xarxes socials. Crec que són uns premis suficientment consolidats com perquè es fes una aposta formal per part de les institucions públiques.

—Pel que fa als premiats, enguany s’ha reconegut la lluita feminista.

—Si són quatre dones molt representatives, cadascuna en el seu àmbit. En qualsevol activitat que organitzem des de la Fundació sempre pensem en sensibilitzar a la població i reivindicar problemàtiques que està vivint la societat. Amb els premis volem aportar el nostre granet de sorra a la lluita contra la violència de gènere. Últimament estem vivint una sangria i fa fredar. És un tema cultural i tots hem d’implicar-nos per acabar amb aquesta societat tan masclista. Cristina Almeida va lluitar molt per la defensa del dret de l’avortament i és una persona molt compromesa. Patricia Campos és la primera dona espanyola en portar una caza a l’exèrcit i quan van conèixer que era lesbiana, li van fer la vida impossible, fins que al final es va veure obligada a abandonar l’Exèrcit. Ana Bella va viure en primera persona el maltractament i ara lidera una fundació que treballa amb les víctimes. I Marina Rossell és una clara representant del moviment feminista. De fet, La gavina sempre sona en trobades feministes. És una icona.

—Els premis també reconeixen dos projectes que treballen per la integració de persones amb diversitat funcional.

—Sempre combinem gent més mediàtica amb gent de la ciutat per poder impulsar els projectes que es fan aquí. En aquest cas, vam escollir-ne dos. El Nàstic Genuine perquè és una idea molt maca perquè serveix com a integració mitjançant l’esport a la gent que té la Síndrome de Down. És una idea que ha sortit des de la ciutat i s’havia de premiar. I després Festa per tothom. Crec que són pocs els projectes que aconsegueixin que les persones amb mobilitat reduïda puguin viure de ple unes festes majors com són les de Santa Tecla.