«El càncer de pell és el més freqüent i està arribant a nivells epidèmics»

—Quina incidència té el càncer de pell?

—És el càncer més freqüent en la raça humana, i està arribant a nivells epidèmics. Comencem parlant del càncer no melanoma, és a dir, el carcinoma basocel·lular i el carcinoma espinocel·lular, que són els més freqüents. El primer té una incidència de 120 casos nous per cada 100.000 habitants cada any; cada dia que visitem en diagnostiquem, és el volum més gran de la nostra activitat assistencial. Aquest carcinoma té molt bon pronòstic, perquè és un tumor de creixement molt lent, que destrueix localment estructures però que casi mai fa metàstasi. El carcinoma espinocel·lular té una incidència de 42 nous casos per 100.000 habitants a l'any. Aquest pot passar als ganglis i, més rarament, però també succeeix, als òrgans.

—I el melanoma?

—En aquest cas la incidència ha augmentat d'un 3% al 7% a tot el món, i diagnostiquem 10 casos per cada 100.000 habitants a l'any.

—Quins senyals d'alarma ens han de fer visitar el dermatòleg?

—En el cas del no melanoma, el senyal pot ser una lesió persistent durant mesos i que va creixent. Es pot manifestar com una lesió sobre elevada, vermella, de vegades del color de la pell, que no és dolorosa però que si passa molt temps es pot acabar ulcerant, és a dir que fa una ferideta. També les taques vermelles de creixement progressiu, cicatrius inexplicables, úlceres que no curen…

—I el melanoma com es manifesta?

—El melanoma s'ha de diferenciar de les pigues, perquè sembla una piga però en realitat és un tumor maligne. Hi ha uns criteris, que es poden recordar com l'ABCDE. Són lesions asimètriques, és a dir, que si les dividim per la meitat, les dues parts no són iguals; de vores irregulars; de més d'un color, que pot ser negre, marró fosc, marró clar, vermell o blanc; d'un diàmetre superior a 6 mm, tot i que de vegades poden ser més petits; i en evolució, que canvien.

—Quins són els factors de risc per patir un càncer de pell?

—Tenir la pell clara, més de cinquanta nevus (pigues), haver-se exposat de forma crònica al sol, ja sigui per motius professionals o lúdics, utilitzar cabines de bronzejat, haver sofert cremades de primer grau, que és posar-se vermell i pelar-se, o de segon grau, amb aparició d'ampolles, estar immunodeprimit, sobretot si és per fàrmacs, trasplantats renals, hepàtics, etc., i tenir antecedents familiars de melanoma. El melanoma té molta càrrega genètica, i aquest és un factor que no es pot controlar.

—Entenent que la prevenció és clau, quin tipus de protecció solar hem d'escollir i com ens l'hem d'aplicar?

—Si té un índex de protecció inferior a 30 no és útil. El mínim ha de ser 30, però preferiblement, 50. No ens l'hem de posar amb l'objectiu de posar-nos morenos, perquè posar-nos morenos és un mecanisme de defensa de la pell davant l'agressió que li produeix l'ultravioleta. A l'hora de comprar-lo, ens hem de fixar que a l'envàs digui que també ens protegeix de l'ultravioleta A. Ho indica amb un UVA encerclat amb una rodona. Pel que fa a l'aplicació, si escollim l'esprai es recomana que la primera aplicació sigui en gel o loció, i després les reaplicacions ja podem fer servir l'esprai, perquè en aquest format mai no se'n posa prou bé. També cal recordar que això és per a tothom, perquè als homes els costa bastant d'aplicar-se'n.

—Hi ha alguna part del cos que sigui especialment sensible?

—Ens hem de protegir tot el cos, però durant tot l'any especialment les zones exposades al sol que són la cara i les mans. Allà és on veiem la queratosi actínica, la lesió premaligna que és el nostre cavall de batalla per prevenir el carcinoma espinocel·lular. Sempre l'anem a buscar a la cara, les orelles i les mans, si els protegim adequadament evitarem tractaments agressius com la crioteràpia o les cirurgies.

—Què és la queratosi actínica?

—Són taquetes vermelles amb una escameta a sobre que apareixen sobretot a partir dels 50 anys a les mans, la cara i les orelles. Si les tractem, prevenim que s'acabi desenvolupant un càncer de pell, el carcinoma espinocel·lular. Un volum molt gran de la nostra feina és tractar això.

—Les cabines de raig UVA no són una alternativa a l'exposició solar?

—Les cabines de bronzejat augmenten el risc de desenvolupar càncer de pell, sobretot si el seu ús s'ha iniciat a l'adolescència. Cal evitar que persones de menys de 20 anys facin ús de les cabines. El nivell de radiació que podem rebre en una cabina de bronzejat pot ser fins a 10 vegades superior a la d'un dia assolellat al Mediterrani. Han estat catalogades com a agents carcinogènics per l'Agència Internacional de Recerca de Càncer.

—El càncer de pell no és un problema de la gent gran?

—Ens trobem que cada vegada apareix en edats més joves. Abans era típic de l'ancià, i ara el veiem a partir dels 50 anys, i fins i tot abans, cada vegada més. Aixó és degut sobretot al mal ús de l'exposició ultravioleta. El càncer de pell té una latència, entre la cremada solar i l'aparició de la lesió poden passar 20 o 30 anys. Els de fa 20 anys els anem veient ara.

—Quina franja d'edat és la més vulnerable?

—Els qui més s'ha de protegir són els adolescents. Als nens els cuiden els pares, i els adults ja vigilen. Penso que dels 14 als 20 anys és on més han d'incidir les campanyes de prevenció.

—Tot el que ha explicat fins ara ens hauria d'espantar?

—No, és important enviar un missatge no alarmista. La incidència del càncer de pell és molt alta, però la major part és curable. Gràcies a la dermatoscòpia la majoria de melanomes que diagnostiquem estan en una fase inicial, i els percentatges de curació són molt alts. No cal alarmar més del que ja s'està. També cal recordar que el dermatòleg és l'especialista més indicat en el seu diagnòstic i tractament.

—En què consisteix la campanya Euromelanoma que va tenir lloc el passat divendres?

—És la campanya europea més important en la prevenció de càncer de pell. Hi participen 34 països, fins ara s'han atès 450.000 persones. Hi col·laboren tant centres sanitaris públics com privats, dermatòlegs que ofereixen temps de la seva consulta a fer gratuïtament revisions de la pell. El lema d'enguany ha estat 'Només tens una pell, protegeix-la del dany solar'.

—Per acabar, quines són les premisses que han de regir la nostra exposició al sol?

—Primer, que el bronzejat no és sinònim de salut ni de bellesa. Segon, que el sol no només brilla a la platja: cal protegir-se per qualsevol activitat a l'aire lliure. Tercer, que les cremades solars a la infància i l'adolescència són determinants en el càncer de pell a l'edat adulta. I per acabar, que els primers vint anys són quan més ens hem de protegir per evitar el càncer de pell.