Municipal
El ple de Tarragona aprova per unanimitat assumir la gestió directa de les llars d'infants
Les polèmiques despeses de l’exgerent de l’EMT tornen a enfrontar govern i oposició
El ple de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquest divendres assumir la gestió directa de cinc llars d’infants municipals. Amb aquesta operació, que ha tirat endavant per unanimitat, s’aconseguirà un estalvi de gairebé 44.000 euros anuals. Fins ara, el consistori només gestionava dues de les nou llars municipals. A més de les cinc que des del 2013 estaven en mans de l’empresa Clece, el Consorci de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla en controla dues més. En aquest cas, es preveu que també passin a ser de gestió municipal un cop acabi la concessió actual, el curs 2018-2019. El govern i l’oposició han celebrat la iniciativa, alhora que han criticat que la Generalitat no destini recursos a les places públiques de les llars d’infants. La CUP també ha demanat «valentia» al govern per abordar la municipalització de serveis com la grua, l’aigua o la neteja.
El regidor d’Educació, Francesc Roca, ha apel·lat al consens dels grups municipals en matèria d’ensenyament i ha garantit la millora de la qualitat del servei. Segons ha detallat, a partir de dilluns s’iniciarà el procés informatiu amb les treballadores i l’empresa Clece, que ha renunciat a prorrogar el contracte, per establir els acords de subrogació de la plantilla.
Sobre aquesta qüestió, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, s’ha mostrat partidari de l’educació gratuïta entre els zero i tres anys, i ha criticat que això no s’hagi reflectit als pressupostos de la Generalitat d’aquest any. «M’hagués agradat que la Generalitat estigués a l’alçada i que les Diputacions no haguessin d’avançar diners per millorar les condicions de les llars d’infants al conjunt del país», ha exposat el batlle.
D’altra banda, en matèria educativa el ple també ha aprovat cedir l’ús d’unes finques que són propietat de l’Incasòl per a l’ampliació del pati de l’escola de Torreforta.
Les despeses de l’exgerent de l’EMT tensen el ple
El govern i l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona s’han enganxat per les polèmiques despeses de l’exgerent de l’EMT, Mario Cortés, amb una targeta de crèdit d’empresa entre els anys 2013 i 2016. La qüestió, denunciada pel grup municipal de C’s a finals de maig i posada en mans de la fiscalia, ha tornat a aparèixer durant el plenari coincidint amb l’aprovació dels comptes de les empreses municipals del 2016.
Durant el debat, la portaveu del govern i presidenta del consell d’administració de l’EMT, Begoña Floria (PSC), ha acusat «alguns partits» d’haver portat a terme una política «de poc nivell», «carronyera» i de «linxament públic» contra l’exgerent. A més, ha insistit que tots els membres del consell són «corresponsables en la mateixa manera» del control de l’EMT.
El portaveu de C’s, Rubén Viñuales, ha tornat a qüestionar despeses corresponents a sancions de trànsit, en hotels de Tarragona o pagaments realitzats en dues ciutats diferents en un mateix dia. El portaveu ha reivindicat la legitimitat de la seva denúncia i ha avançat que «tot el consell d’administració» compareixerà a la fiscalia. Adreçant-se a l’alcalde, Viñuales li ha retret que «no cal estar a la defensiva».
A més, el portaveu de C’s s’ha mostrat sorprès per l’acusació que han portat a terme una política «carronyera» i que han volgut fer mal a una persona. «Quan es diu això, només puc somriure. Quan s’estaven utilitzant els diners de tots es pensava en les famílies de la ciutat, en els treballadors de l’EMT i en els 9 milions d’euros de dèficit?», s'ha preguntat. Viñuales ha justificat l’obligació de comunicar els fets per no incórrer en un possible encobriment i ha exigit un major estudi i control de les despeses.
Al seu torn, la portaveu de la CUP, Laia Estrada, ha recordat que fiscalitzaran la resta de targetes de crèdit existents en les empreses municipals. A més, ha censurat que Cortés gastés una mitjana de «95 euros diaris en àpats» i ha defensat que, amb els gairebé 70.000 euros que consten com a despeses realitzades, s’haurien pogut pagar moltes beques menjador. Alhora, els anticapitalistes han respost Floria que «la política de pitjor nivell és la de malbaratar recursos públics».
Al final del debat, Martí ha interromput a l’alcalde per poder intervenir i Ballesteros li ha demanat que s’estigués «tranquil». «Aquest és un ple democràtic i plural; ja tindran el seu minut de glòria, no es posin nerviosos. Això no és una obra de teatre, sinó un plenari municipal que té les seves normes», ha reblat l’alcalde.
Per la seva banda, el regidor d’Hisenda, Pau Pérez, ha afirmat que lliuraran els extractes de targetes de crèdit d’empreses municipals en els consells d’administració, a requeriment dels grups. El govern ha recordat que un instructor extern elaborarà un expedient d’investigació per auditar la justificació i motivació de les despeses que estan sota sospita.
L’Ajuntament revisarà les exempcions de l’IBI
En l’apartat de mocions, a proposta d’ICV-EUiA el plenari ha aprovat, de forma unànime, revisar les exempcions de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per poder avaluar quants estan subjectes a aquesta regulació. La iniciativa ha tirat endavant després que el ple rebutgés recentment -a petició de la CUP- demanar que es revoqui l’exempció de l’IBI de què gaudeix l’Església.
També s’ha aprovat una moció d’ERC per al desmantellament del Castor i una altra de la CUP que proposa emprendre accions coincidint amb el dia internacional per l’alliberament LGTBI, com ara penjar la bandera símbol LGTBI a l’Ajuntament i als autobusos municipals, així com pintar alguns bancs i passos de vianants amb els colors de l’arc de Sant Martí.
Per contra, el ple ha tombat mocions de la CUP de rebuig als pressupostos generals de l’Estat, una del PDeCAT per millorar els camins d’accés a les platges i cales de la ciutat, una de C’s per elaborar un mapa de ruta d’ombres a la ciutat i una de la CUP i ICV-EUiA en suport al poble rifeny.
D’altra banda, el plenari ha aprovat, per unanimitat, una declaració institucional en defensa dels drets i condicions laborals dels treballadors de GiPSS, alguns dels quals han mostrat pancartes reivindicatives al plenari. La plantilla exigeix que s’apliquin els acords laborals signats el 2008 amb l’empresa.